Palau Güell

Cara i creu d’un palau

Tot just acabada la carrera, un jove Gaudí va rebre l’encàrrec de fer una vitrina per l’Exposició Universal a París (1878). L’empresari Eusebi Güell, que  visitava la mostra, es fixà amb l’original moble i va contactar amb l’autor. Poc després li va encarregar la construcció del seu habitatge al carrer Nou de la Rambla de Barcelona, que ara coneixem com el Palau Güell.

Eusebi Güell és conegut per les empreses tèxtils i d’asfalts que va fundar. També va destacar en política, exercint com a regidor de Barcelona, diputat i senador. El seu pare, tot s’ha de dir, havia fet una bona fortuna al segle XIX traficant amb esclaus.

Palau Güell
Trencadís pel fum.

Com que el carrer no és gaire ample, potser la façana modernista passi desapercebuda. Per altra banda, Gaudí va preferir més discreció a l’exterior i es va esplaiar a gust a l’interior. Així doncs, les dues grans arcades tenen reixes de ferro forjat que permeten observar des de dins sense ser vist.

Aquesta forja, amb l’escut i les inicials del propietari, així com les làmpades de l’interior del palau van sortir de les mans de Joan Oñós, mestre forjador qui també va fer decoracions per a la Sagrada Família o la Casa Calvet de Barcelona.

Palau Güell
La reixa d’entrada.

Un interior fet a mida

Darrere el monumental vestíbul hi ha el l’espai on es deixaven els carruatges, amb el sostre decorat amb rajoles de flors.

Detall de sostre de les cotxeres
Sostre de les cotxeres.

Per una rampa es baixaven els cavalls a l’estable situat al soterrani. Aquest espai és màgic. Les columnes de maó vist el fan semblar una cripta.

Al principi, a més de les quadres individuals i les menjadores pels cavalls, hi havia habitacions pel mosso i el cotxer. A més s’hi desava la llenya i el carbó i una cisterna emmagatzemava l’aigua de la pluja.

Els estables. El Palau Güell
Els estables.

La planta noble

Pugem al vestíbul per unes senyorials escales i arribem a l’espectacular planta noble, lloc per a les recepcions.

En una construcció tan plena de detalls, és fàcil passar coses per alt. Els vitralls, per exemple, són excepcionals. No vol dir que tots hagin estat dissenyats per Gaudí. De fet, alguns materials provenen d’altres edificis on la família havia viscut i que l’arquitecte va haver d’incloure en la seva obra. 

Vidres gravats. El Palau Güell
Delicadesa als vidres.

Al saló central, concebut com a lloc per a concerts, destaca l’orgue i una cúpula de vertigen, que li atorga una excel·lent acústica. 

A més d’habitatge particular, l’edifici, concebut com un palau medieval, havia de servir com a espai de trobada de l’elit del moment, en un barri que començava a ser triat per la nova burgesia. 

La cúpula de la planta noble. El Palau Güell
La cúpula de la planta noble.

Passem pel costat del corredor envidrat que unia el palau amb la casa del pare d’Eusebi Güell. La principal raó per venir a viure en un lloc on el solar disponible no era massa gran, va ser que just al costat hi havia l’habitatge on Güell havia passat la seva infantesa -avui dia ja no existeix-.

És més que probable que, un cop instal·lada, la família utilitzés les antigues habitacions per a la vida diària i destinés les noves instal·lacions per fer vida social.

Vidrieres emplomades del Palau Güell
Vidrieres emplomades.

Així doncs, a arribem a la terrassa que ens permet contemplar l’onírica façana posterior, amb la tribuna que proporciona llum al menjador. Segurament Gaudí va deixar tothom bocabadat amb la seva peculiar interpretació de l’espai i la llum, perfeccionant algunes solucions assajades en obres anteriors.

Tribuna posterior del Palau Güell
La tribuna posterior.

Les estances privades

A continuació, pugem un altre tram d’escales per veure els dormitoris. Cada un amb les seves peculiaritats, segons qui hi dormís.

Dins la gran varietat de vitralls que hi ha al palau, hi ha que són més aviat clàssics i d’altres més moderns -a l’època, és clar-. Així doncs, entre els primers hi ha quatre que representen personatges de Shakespeare.

Pel que fa al rei Lear i el comte Bertram són a la sala de fumadors. Macbeth i Hamlet es fan companyia a la finestra d’Isabel Güell, la filla gran qui va ser compositora. Aquests vitralls van ser realitzats per Thomas William Camm, vitraller anglès del segle XIX.

Vitralls dels dormitoris. El Palau Güell
Hamlet i Macbeth compartint dormitori.

I els banys equipats amb tecnologia punta.

El lavabo del Palau Güell
Art dins la intimitat.

Art al sostre

Més amunt trobem les golfes, destinades al personal de servei, amb un original sostre i els bonics detalls de les columnes entre finestres.

El Palau Güell
Virtuosisme a les golfes.

Sens dubte, la part més sorprenent del conjunt és al terrat. Les vint imaginatives xemeneies d’aquest espai, algunes amb trencadís i d’altres amb maó vist, van haver de ser profundament restaurades per tornar-los l’esplendor original. És aquí on millor es veu l’artista que seria mundialment famós.

El Palau Güell
Trencadís fet art.

El costat fosc

Finalment, en fer una ullada als voltants et cau l’ànima als peus. Penses: ‘m’hauré tele transportat a l’Orient Mitjà?’

El pati interior sembla d'un tercer món.
Un altre món darrere el palau

Antenes rovellades, matalassos podrits, roba estesa, terrasses cobertes amb plàstics i uralites … Tot és ple de brutícia!

Terrats plens de brutícia
Tres edificis. Una Barcelona.

Tanmateix, aquesta és la Barcelona que no veiem.

Antenes als terrats
Colom entre les antenes.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop