El Col·legi de les Teresianes de Gaudí.
Estem acostumats a pensar que les coses econòmiques són dolentes. I així és, ja que aviat es trenquen o deixen de funcionar. I si són cases barates, pitjor. Però Gaudí ens va demostrar que amb poc pressupost es poden fer obres de qualitat. Només cal saber-ho fer.
Una gran obra amb poc pressupost
A final segle XIX van posar a les seves mans el projecte del Col·legi de les Teresianes al carrer Ganduxer de Barcelona. El principal problema era el reduït pressupost, així que utilitzà material econòmic com la pedra i el maó així com amb una mínima concessió als elements decoratius. De fet, la decoració només s’aconsegueix amb la disposició dels maons així com amb els petits detalls de ceràmica.
Compromés amb la fe
La Companyia de Santa Teresa fou fundada el 1876 per Enric d’Ossó i Cervelló. Ja de ben jove, aquest sacerdot nascut a Vinebre trenta-sis anys abans, compaginava els seus estudis amb l’ensenyament als infants, creant una escola a Tortosa, ciutat on havia estudiat al Seminari. Més endavant fundaria una primera associació de noies, seguint els ensenyaments de Teresa d’Àvila Finalment, va crear aquesta congregació per tal de facilitar l’educació infantil. Sabent que la premsa escrita podia arribar a moltes persones, publicà una revista on difonia la doctrina catòlica i més tard, un parell de catecismes.
L’encàrrec
Així doncs, tornant a l’edifici, veuràs que tot respira sobrietat, tal com estipula una orde seguidora de santa Teresa, amb un peculiar exterior poc ostentós i limitat a una aparentment monòtona successió de finestres amb petits detalls simbòlics. Tot s’ha de dir, l’obra recorda ben poc l’estil pel qual coneixem l’obra de Gaudí. Però, com és que aquest projecte recaigué en el gran arquitecte que llavors tenia trenta-sis anys i tot just estava finalitzant el Palau Güell? Anem per parts.
Canvi d’arquitecte
Precisament, fou Enric d’Ossó qui encarregà l’execució del Col·legi de les Teresianes a Joan Baptista Pons i Trabal. Qui? Imagino que aquest arquitecte barceloní no et sonarà de res. Fou l’arquitecte municipal de Badalona i també de la Garriga. És autor d’un bon grapat d’edificis, principalment a Barcelona i a Badalona, en un estil eclèctic que mostra influències del modernisme.
El cas és que, sense saber-ne la raó, quan l’home ja havia aixecat un metre del mur, Enric d’Ossó li prengué el projecte de les mans i el passà a Antoni Gaudí. És possible que el jove arquitecte hagués d’aprofitar una mica l’estructura dels fonaments plantejada per Pons, així com els materials encarregats, tot modificant-ne l’aparença i la decoració.
Els detalls parlen
En primer lloc, només entrar, t’adones que la contundent construcció recorda un castell amb els seus merlets. És possible que hagués estat una clicada d’ull a l’obra «El castell interior» escrita per santa Teresa.
A continuació, per accedir a l’interior de l’edifici veuràs la treballada porta de ferro forjat, un dels pocs elements decoratius. Recorda que Gaudí se servia dels elements de forja en totes les seves creacions. A més de la creu, aquesta reixa incorpora la representació del cor de Maria, amb espines, i el de santa Teresa amb una fletxa. La curiositat rau en el fet que aquesta porta només es pot obrir des de dins. És a dir, a l’exterior no té cap pany.
El porxo té una senzilla vidriera vidres triangulars amb colors elementals, com el groc, el vermell, el verd i el blau.
Llum tamisada
Seguidament, en entrar a la planta baixa, un espai de gran alçada i solemne, t’envolta la foscor. A una banda i altra de l’ampli passadís hi ha diverses portes que donen accés a les estances. La claror dels patis interiors que hi ha al pis superior, suportat per tot un seguit de mènsules de maó, proporciona una mínima il·luminació a aquesta part de l’edifici.
Això no obstant, la gran sorpresa és a la primera planta. Dos llargs corredors amb una successió dels característics arcs parabòlics gaudinians creen una atmosfera màgica, de recolliment. La claror que entra per les finestres provoca uns interessants i hipnòtics jocs de llums i ombres.
Simbolismes
En un extrem d’aquests passadissos s’obre un peculiar espai ple de columnes, una de les quals no té res al damunt, diuen que per representar Déu. Sobre aquestes columnes hi ha diverses explicacions que potser són certes, però que a mi ja m’han semblat excessivament metafísiques i m’estimo més no comentar-les. Aquí mateix arrenquen uns pocs graons corresponents a una escala inacabada que havia de portar al segon pis.
Abans de marxar, aprofita per observar el celobert, tancat per vidrieres romboidals que deformen la vista exterior. A més, uns bonics testos amb plantes són potser l’única alegria permesa dins aquest auster edifici que, en realitat, no necessita res més. Tot plegat demostra que amb poc pressupost també es pot fer una gran feina.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Ganduxer, 85. Barcelona
Saber més
- irbarcelona.cat
- El Col·legi de les Teresianes, per L. Gueilburt
- La Companyia de Santa Teresa: stjteresianas.org
- Enric d’Ossó: bisbattortosa.org
