Museu d'Història de Barcelona

Claustrofòbia mil·lenària (una opinió molt personal)

El Museu d’Història de Barcelona conté un patrimoni extraordinari però, per què no ens motiva la visita?

Quan algú et diu “he anat a un museu” te’l mires com si vingués de Júpiter. I és que els museus s’han guanyat a pols que la gent no els visiti o bé hi vagi per esnobisme quan fa turisme.

Columna amb un capitell reaprofitat. Museu d'Història de Barcelona
Columna amb un capitell reaprofitat.

En la meva opinió són institucions que han de canviar el xip i deixar de ser mausoleus d’art, simples naus d’emmagatzematge.

En primer lloc, n’hi ha que han fet tímids intents per posar-se al dia incorporant pantalles tàctils, audioguies o vídeos. I n’hi ha que no han evolucionat des que els van fer. 

Mosaic. Museu d'Història de Barcelona
Mosaic.

El Museu d’Història de Barcelona

Aquest és el cas de la seu del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), que a primera vista sembla el mateix de fa 70 anys quan el van inaugurar. 

Em puc imaginar la complexitat d’adequar unes restes tan fragmentades i amb poc espai lliure perquè siguin comprensibles per al gran públic. Però és que, o tens una mica d’idea i moltes ganes o quan surts no has entès res. 

Detall d'una columna. Museu d'Història de Barcelona
Detall d’una columna.

Indicacions contradictòries, mínimes recreacions, pocs gràfics (que només entén un arquitecte) i el mateix sistema museístic del segle passat: exposar un seguit de peces dins de vitrines, amb textos petits. Aquest és el lloc on he d’aprendre història?

Caps de romans. Museu dHistòria de Barcelona
Caps de romans.

Tanmateix, feia més de vint anys que no havia tornat al MUHBA i he sentit la mateixa claustrofòbia de trobar-me dins un túnel ple d’història en desordre.

Passadís. Museu dHistòria de Barcelona
Passadís misteriós.

Acabes la visita a la porta del saló del Tinell i l’església de Santa Àgata, que no saps si hi pots entrar o no perquè res ho indica -i el vigilant no informa, només vigila que no despleguis el trípode-.

La porta de Sant Iu vista des del Saló del Tinell.
La porta de Sant Iu vista des del Saló del Tinell.

Finalment, en acabar la visita, surts a la plaça del Rei. Però i les bosses i abrics que hem deixat a consigna? Has de travessar la plaça, tornar a entrar a recepció i recollir les teves pertinences.

Sé que aquest museu fa moltes activitats i visites guiades, però no és això el que critico. En la meva opinió, els temps han canviat i cal acostar l’art a les persones i despertar l’interès per saber què s’amaga darrere les pedres.

Llosa reaprofitada per a la construcció d'un mur. Museu dHistòria de Barcelona
Llosa reaprofitada per a la construcció d’un mur.

Com a usuari, què voldria trobar?

Ben bé no ho sé, però podria ser la reproducció d’un petit celler, una llàntia d’oli damunt l’altar, unes caixes amb queviures a les botigues, uns maniquins simulant que preparen la salaó, música religiosa a l’àrea episcopal, …

Una mica d’alegria! Ja li poso imaginació, però es fa difícil aprendre en un lloc que no transmet res i està més mort que quan va ser enderrocat.

Mosaic del conjunt episcopal. Museu dHistòria de Barcelona
Mosaic del conjunt episcopal (segle V dC).

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop