Vic, Osona, Josep Torner, modernisme, Orientalisme

De lluites i cognoms

Bac de Roda i la Casa Vilà de Vic.

Encara avui dia, hi ha llocs on el cognom del pare té preeminència sobre el de la mare i es col·loca sistemàticament en primer lloc. Fins i tot hi ha en què el cognom matern es perd.

El fet que a casa nostra ja es pugui -de mutu acord-, posar primer un cognom o l’altre, ha generat crítiques. Molt curiós -i gens imparcial- és el raonament aportat pels socis de Societat Catalana de Genealogia. Al final trobareu l’enllaç.

El que resulta sorprenent és un cas en què, voluntàriament va adoptar el cognom de l’esposa. I més encara, quan aquests fets van tenir lloc al segle XVII i de la mà d’un autèntic revolucionari en més d’un aspecte.

El 1658 naixia a Roda de Ter (Osona) Francesc Macià i Ambert. No confondre amb el president de la Generalitat de Catalunya, nascut dos-cents anys després, que de segon cognom es deia Llussà.

Amb catorze anys es va casar amb la pubilla del mas Bac de Roda, cognom amb el qual seria conegut a partir d’aquell moment.

Lluitador traït

En Francesc venia de casa bona de pagès, però va fer carrera com a militar i arribà a coronel. Descontent, com tants altres osonencs, amb Felip V i el seu virrei, va establir contacte amb l’arxiduc Carles d’Àustria.

El 1705, el monarca va prometre una flota per alliberar Barcelona i els nobles vigatans van aprofitar per revoltar-se i atorgar poders a l’arxiduc.

Després del fracàs de l’empresa, es retirà al seu mas a Roda de Ter. Però mira tu, que un amic seu, que lluitava al bàndol contrari, el delatà. El 1713, les tropes borbòniques l’apressaren i el penjaren a Vic.

El fet va desencadenar una cruenta venjança que acabà amb els líders partidaris dels Borbons.

Plafó en record de Bac de Roda, a la Casa Vilà de Vic.

Memòria dels fets

Dos segles més tard del desenllaç, al lloc on Bac de Roca va ser penjat, es col·locà una placa commemorativa a la façana de la Casa Vilà, a la rambla de Davallades. Unes eloqüents paraules, atribuïdes a l’ajusticiat, es convertiren en una cançó popular que, molts anys després cantaria Rafael Subirach. 

A l’ombra d’un cognom

Originari d’Alemanya, Bac o Bach és un dels molts cognoms derivats del mot llatí obac, que vol dir fosc, és a dir, el terreny que no està exposat al sol.

Sobre el topònim Roda, sembla que cadascú diu la seva. Per a uns fa esment a la forma rodona, per a altres, ve de l’àrab i vindria a dir jardí o també una mena de peatge. Una tercera interpretació diu que designaria una fortificació. Preneu el que millor us sembli.

Finestra orientalista, a la Casa Vilà de Vic (Osona).

Orientalisme modernista

Al segle XIX, arran de diversos fets, com la campanya napoleònica a Egipte i de l’impacte de la guerra espanyola a l’Àfrica, s’estén el gust per les cultures exòtiques. Amb l’Alhambra al punt de mira, els artistes i arquitectes van inspirar-se en una idealització de la cultura hispanomusulmana.

Gràcies també al comerç amb l’antiga colònia espanyola a les Filipines, ens va arribar la influència del Llunyà Orient. Tot plegat va motivar un estil ostentós que li venia molt bé a la nova burgesia, que volia fer-se notar.

La influència oriental va ser tan forta que fins i tot Gaudí no es va poder sostreure. Penso que en aquest moment, els arquitectes modernistes van arribar al clímax de la paranoia decorativa. Però aquesta etapa aviat va ser esbandida i considerada de mal gust i molts edificis van ser enderrocats.

Pel que fa a la casa Vilà de Vic, l’exterior és prou moderat i només alguns detalls, com les finestres, delaten la inspiració exòtica.

L’edifici, construït el 1908, sembla que es deu a Josep Torner. Aquest mestre d’obres, del qual resulta complicat trobar informació, va ser autor d’una altra casa a Vic, anterior aquesta i d’aire més modernista. 

A ell es deu el descobriment del capitell del temple romà de Vic, que va servir per a evitar el total enderroc de l’edifici i dur a terme la posterior restauració.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: rambla Davallades, 2. Vic

Saber més

Què veure a prop