Itinerari per Mataró (Maresme).
Una de les coses bones d’haver de fer temps tot un matí en un lloc que ja coneixes és que dius: “au, vaig a donar un volt a veure què descobreixo”. Així que avui t’explicaré coses curioses d’una part de Mataró sovint ignorada en les rutes turístiques. Passaré per alt indrets molt més coneguts, ja que no són l’objectiu d’aquest article.
Tasques marineres
Per començar, deixa el vehicle a l’aparcament del carrer Marina de Llevant i ves fins a la placeta que hi ha al costat on el carrer canvia de nom i es diu Racó de Sant Pere. Aquest espai sembla fora de lloc, com si hagués estat projectat per a una altra cosa.
Para atenció a l’estil anònim dels anys 50 o 60, amb aquests bancs sinuosos, els mosaics de la font i una escultura que podria recordar la proa d’un vaixell. Fins als anys seixanta del segle XX aquí hi havia la font del Perol. També hi havia un parell de safareigs on els pescadors impregnaven les xarxes amb un extracte de pi que millorava la conservació.
Els afores
A continuació, puja pel carrer de Sant Pere. Al número 52 veuràs un interessant picaporta (o trucador) que, segons com el miris pot semblar la cara d’una mena de senglar. Ves fixan-te en les portes d’aquesta zona perquè n’hi ha de molt interessants. Tot i que ara són elements decoratius, abans tenien un llenguatge propi, amb cops secs i repicons, per avisar un pis i una porta determinada.
Sector fabril
En arribar al Camí Ral gira a la dreta. Al número 171 destaca Can Marfà, una indústria tèxtil del segle XIX reconvertida en museu del gènere de punt. El 1815 en Gaietà Marfà i Guanyabens obrí una petita fàbrica de mitges que exportava a les colònies americanes. Trenta-cinc anys després, en tornar de treballar a l’Havana, un dels fills establí al Camí Ral una fàbrica de gèneres de punt que, després de passar per diverses mans de la família, continuà en actiu fins al 1984.
Al número 93 pots veure una interessant (i malmesa) façana neoclàssica del segle XIX. Correspon a la fàbrica Martorell, Batlle i Cia de la qual hi ha el projecte de conservar només la façana.
Devoció vora el mar
Més enllà, creua la riera per conèixer l’ermita de Sant Simó en un indret documentat el 1429. La capella fou aixecada al segle XVII damunt d’una anterior i fora de les muralles per veure si la protecció divina podia fer més per intimidar els pirates. Mariners i pagesos compartien la custòdia del sant, i per això la façana llueix esgrafiats amb un pescador i una pagesa, fets el 1951.
Arreu s’indica que l’autor dels esgrafiats és Francesc Serra, però penso que hi ha una errada en el nom i que més aviat es tracta de Ferran Serra i Sala. Després de passar una temporada a Itàlia estudiant els artistes del Renaixement, aquest dibuixant i escultor barceloní de principis del segle XX llatinitzà el seu nom com a Ferdinandus Serra. A més de crear motius propis dins el corrent noucentista, restaurà nombrosos esgrafiats arreu de Catalunya, especialment rellotges de sol.
Abans de la Guerra Civil hi havia una considerable col·lecció d’exvots que testimoniaven la gran devoció que gaudia per part de la gent del mar. Un dels que ha sobreviscut documenta la defensa contra unes galeres pirates el 1691.
Barri industrial
Seguidament, puja fins al carrer d’Enric Prat de la Riba. Ja de lluny veuràs la torre del dipòsit d’aigua de l’antic escorxador. Aquest conjunt modernista, actualment seu d’una biblioteca, fou projectat a principis del segle XX per Melcior de Palau i Simón -no confondre amb el seu oncle que es diu igual i que fou enginyer i escriptor-. Nascut a Mataró el 1879, Melcior fou un arquitecte de curta vida que deixà poques obres a la seva ciutat. Projectà el desviament de la riera de Cirera i la conducció soterrada de les rieres de Mataró. L’escorxador s’inaugurà el 1915, el mateix any que morí de Palau.
Eixamplant la ciutat
Continuant aquest itinerari per Mataró, acosta’t al carrer de Mata. Fa poc menys de dos-cents metres, tot i que després passa a ser la carretera de Mata. Esmentat al segle X, el topònim Mata ha acabat donant nom a tot un veïnat. Ara, però, et trobes al barri de l’Eixample, una zona que, als anys cinquanta del segle XX va créixer de mala manera envoltant el centre històric. En tota aquesta àrea es construïren edificis a quin més oblidable. Sortosament, els plataners del carrer tapen aquesta mediocritat arquitectònica. Això no obstant, encara subsisteix com pot un petit (i abandonat) habitatge de planta baixa amb una destacable reixa a la finestra, probablement de final segle XIX o principi del XX.
A prop, al carrer Marià Fortuny 10, hi ha la interessant façana d’una empresa metal·lúrgica ja desapareguda. Curiós que utilitzessin la ceràmica en comptes del ferro, més adient a l’activitat. L’obra fou executada per Julio Bono, prestigiós ceramista que, especialment els anys setanta del segle XX, va deixar arreu una bona estesa de decoracions a façanes, botigues i portals d’habitatges.
Baixa pel carrer el Rierot i tomba pel carrer Cristina. Així, a seques. En realitat, aquesta via oberta cap al 1834, es dedicà a la reina Maria Cristina d’Habsburg, vídua de Ferran VII. El nom fou triat pel propietari dels terrenys d’aquest sector. El carrer canvià de nom diverses vegades fins que el 2016 el Consistori decidí eliminar la petjada borbònica dels carrers de la ciutat. I ja que parlem de Cristines, faré esment d’Elisabet Cristina de Brunsvic. El vint-i-cinc de juliol de 1709 i durant sis nits, aquesta princesa alemanya s’hostatjà a Mataró de camí a Barcelona per casar-se amb Carles III.
Decorant les parets
En aquest itinerari per Mataró, continua per Sant Bru per tal d’observar un bonic esgrafiat que ennobleix una anodina façana. En cas que tinguis debilitat pels esgrafiats, aviat t’adonaràs que Mataró n’és ple.
L’esgrafiat ja es va usar abans de l’era cristiana. Els romans també van fer alguns avenços i els musulmans van perfeccionar la tècnica. Durant el barroc -segle XVIII- aquesta tècnica prengué una gran rellevància, ja que era una manera econòmica de donar més presència a les façanes. Amb el modernisme i el noucentisme l’esgrafiat prengué un nou impuls i les cases bones es diferenciaren amb boniques façanes decorades.
Potser perquè aquí coincidiren diversos artistes i esgrafiadors de renom, a Mataró hi ha una extensa col·lecció de dissenys, alguns dels quals són fets de fa ben poc. Per cert, sovint veuràs dos noms en una mateixa obra. Un correspon a l’autor i l’altre a l’estucador, és a dir, qui es va enfilar a la paret per reproduir-lo.
Famílies antigues
Ves pel carrer de la Coma, continua per Sant Bonaventura i entra a la baixada d’en Narcís Feliu de la Penya. Fill d’un mercader -que es deia igual que el fill-, en Narcís nasqué al segle XVII. Molt compromés amb la casa d’Àustria, esdevingué portaveu dels mercaders i menestrals barcelonins. A més, escribí una història de Catalunya.
Ja que hi ets, aprofita i al número 1 para atenció a la interessant llinda del segle XVIII amb l’emblema de l’ofici de paleta o potser mestre d’obres.
Tot seguit, uns metres més amunt destaca la façana de la Casa Sisternes, considerada la primera obra d’un jove Puig i Cadafalch a finals del segle XIX. Davant mateix s’aixeca l’antic casal on vivia la família Feliu de la Penya i que posteriorment, va passar també als Sisternes.
El centre històric
Després, per continuar aquest itinerari per Mataró, tomba pel carrer Magí de Vilallonga, nom d’un cavaller i regidor de l’ajuntament de la ciutat al segle XVIII. Era descendent d’una important família que tenía la seva residència en aquest carrer, tot just davant de l’emblemàtica plaça Gran. D’aquesta plaça no t’explico res perquè ja he anat escrivint en diversos articles.
Així que passa de llarg per descobrir unes metres més avall la placeta del Beat Salvador, un espai molt íntim on es van trobar restes d’època romana. Nascut al segle XVI a Santa Coloma de Farners, Salvador Pladevall i Bien fou un religiós franciscà conegut popularment com a Salvador d’Horta perquè va estar dotze anys a Horta de Sant Joan. La seva fama de miracler atreia molta gent, però també incomodava els altres monjos, motiu pel qual era constantment canviat d’un convent a l’altre.
El passat, passat
Continuant l’itinerari per Mataró, pots baixar pel carrer que vulguis fins a trobar el d’en Xammar per veure les restes d’uns banys romans de finals del segle I aC. Es tracta de les termes públiques d’Iluro que ocupaven una gran extensió de terreny i comptaven amb piscines, latrines i sales decorades amb escultures, com una Venus que es conserva al Museu de Mataró. El conjunt fou descobert el 1964 i les excavacions descobriren diversos mosaics que hagueren d’arrencar a correcuita arran de la remodelació de l’espai. La resta es va perdre per sempre més. Pots veure els pocs murs que es conserven, així com la reproducció d’un dels mosaics. A través del vidre de l’edifici del costat que pertany al Col·legi d’Aparelladors, es veu part de la claveguera.
Tanmateix, si t’atanses a la barana de la plaça, veuràs una rampa que baixa a una plaça interior. Des d’aquí podràs contemplar les muralles aixecades el segle XVI per defensar la ciutat dels atacs pirates. Arran de problemes econòmics i de discussions sobre el traçat que havia de tenir, la construcció del mur s’allargà més de trenta anys. L’obra, d’una solidesa discutible, tenia set portals dels quals només queden traces d’un parell.
Vells oficis
Tot seguit, arribaràs al Camí Ral. El nom podria venir de “reial”, amb què es designava la via principal de comunicació a l’època medieval. Al número 301 veuràs la façana de l’antiga serralleria March amb un artístic drac de ferro forjat. El taller obrí el 1903, tot i que l’Antoni March i Volart es convertí en propietari uns vint anys més tard. El drac és obra del seu segon fill Joaquim March quan només tenia disset anys. El negoci aviat esdevingué tot un referent en aquest sector, creant peces úniques que encara pots admirar, com la forja del comerç La Confianza. Actualment, el negoci continua la seva activitat en un local a Argentona.
A continuació, passa per la plaça de Santa Anna on veuràs rellevants mostres d’arquitectura. Però com que soc així, avui només destacaré al Camí Ral 403 una façana esgrafiada del 1922. En aquest cas és un treballat motiu que es repeteix com si es tractés d’un estampat tèxtil. Potser aquesta era la idea en un moment en què Mataró bullia d’activitat industrial.
Les Santes
Així mateix, a la cantonada amb el carrer Montserrat hi ha un altre esgrafiat que esgarrifa una mica i una làpida a la paret que commemora el fet que el 1772 les relíquies de Juliana i Semproniana (Les Santes) arribaren a Mataró procedents de Sant Cugat del Vallès on foren martiritzades tretze segles abans. La inscripció ens diu que en el -desaparegut- habitatge que hi havia aquí, les restes passaren la nit del vint-i-sis de juliol d’aquell any abans de dur-les a la basílica.
Un temple industrial
Per acabar l’itinerari per Mataró, baixa pel carrer Lepant (sense deixar d’observar interessants edificis), gira per Gravina, Damià Campeny i tomba a la dreta per Sant Antoni. Atura’t davant del número 68. La part de baix ara és un comerç que ha desgraciat part de l’encant de l’antiga fàbrica tèxtil Borràs i Massó. Amb les seves quatre grans columnes jòniques, aquest edifici construït el 1920 en un estil inconfusiblement neoclàssic, imita el temple que apareixia a la publicitat de la marca de l’empresa.
Des d’aquí tornaràs en un moment a l’aparcament, finalitzant aquest itinerari per Mataró.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Distància: 4 km. És un itinerari circular, d’unes 2 hores anant xino-xano
Saber més
- Trucadors de porta: wikiwand.com
- Can Marfà: culturamataro.cat
- Ermita de Sant Simó: totmataro.cat
- Escorxador: poblesdecatalunya.cat
- Elisabet Cristina de Brunsvick: capgros.com
- Intervenció arqueològica a la plaça Beat Salvador: calaix.gencat.cat
- Les muralles: totmataro.cat
- Banys romans: eduloc.net
- Làpida de Juliana i Semproniana
- Fàbrica Borràs i Massó: wikiwand.com
M’encantael drac de la serralleria 😀
Un dia vens i et faig un recorregut turístic a la meva manera 😉