Passejant sense cap objectiu
Itinerari per Mataró.
Una de les coses bones d’haver de fer temps tot un matí en un lloc que ja coneixes és que dius: “au, vaig a donar un volt a veure què trobo”.
Així que avui us explicaré coses curioses d’una part de Mataró (Maresme) sovint ignorada en les rutes turístiques.
Per començar, deixem el vehicle a l’aparcament del carrer Marina de Levant (que no Llevant) i anem a la placeta que hi ha al costat. Sembla fora de lloc, com si hagués estat projectada per a un espai diferent.
M’agrada l’estil anònim dels anys 50 o 60, amb aquests bancs sinuosos, els mosaics de la font i una escultura que podria recordar la proa d’un vaixell. Crec que es diu font del Perol.
Els afores
A continuació, pugem pel carrer de Sant Pere. Al número 52 veiem un interessant picaporta (o trucador) que, segons com el mirem pot semblar la cara d’una mena de senglar. Aneu-vos fixant en les portes d’aquesta zona perquè n’hi ha de molt interessants.
Tot i que ara són elements decoratius, abans tenien un llenguatge propi, amb cops secs i repicons, per avisar un pis i una porta determinada.
En arribar al Camí Ral girem a la dreta. Al número 171 destaca Can Marfà, una fàbrica tèxtil del segle XIX convertida en museu del gènere de punt.
Al número 93 veiem la interessant (i malmesa) façana neoclàssica del segle XIX de la fàbrica Martorell, Batlle i Cia.
Més enllà creuem la riera per conèixer l’ermita de Sant Simó, aixecada al segle XVII fora de les muralles per veure si la protecció divina podia fer més per intimidar els pirates. Mariners i pagesos compartien la custòdia del sant i per això la façana llueix esgrafiats amb un pescador i una pagesa.
Barri industrial
Seguidament, pugem fins al carrer d’Enric Prat de la Riba. Ja de lluny veiem la torre del dipòsit d’aigua de l’antic escorxador. Aquest edifici modernista, actualment seu d’una biblioteca, va ser projectat a principis del segle XX per Melcior de Palau, que, a més d’enginyer era escriptor.
Seguim el nostre itinerari per Mataró i ens acostem al carrer de Mata per veure una petita (i abandonada) casa de planta baixa amb una destacable reixa a la finestra.
A prop, al carrer Marià Fortuny 10, hi ha la interessant façana d’una empresa metal·lúrgica ja desapareguda. Curiós que utilitzessin la ceràmica en comptes del ferro, més adient a l’activitat.
L’obra va ser realitzada per Julio Bono, prestigiós ceramista que, especialment els anys setanta del segle XX, va deixar arreu una bona estesa de decoracions a façanes, botigues i portals d’habitatges.
Baixem pel carrer el Rierot i tombem pel carrer Cristina. Així, a seques. Quines virtuts tindria la senyora que la fessin mereixedora de perpetuar el seu nom? Serà Elisabet Cristina de Brunsvic que va fer nit a Mataró de camí a Barcelona per casar-se amb Carles III? Misteri.
Tornem al centre
Seguim per Sant Bru per observar un bonic esgrafiat que ennobleix una anodina façana. No sé si sabeu que tinc una certa debilitat pels esgrafiats i Mataró n’és ple.
Baixem pel carrer de la Coma, ontinuem per Sant Bonaventura i entrem a la baixada d’en Narcís Feliu de la Penya. Al número 1 ens fixem amb un interessant dintell del segle XVIII amb l’emblema de l’ofici de paleta.
Tot seguit, uns metres més amunt destaca la façana de Can Sisternes, considerada la primera obra d’un jove Puig i Cadafalch a finals del segle XIX.
El centre històric
Després, per continuar aquest itinerari per Mataró, tombem per Magí de Vilallonga per descobrir la placeta del Beat Salvador, un espai molt íntim on es van trobar restes d’època romana.
Podem baixar pel carrer que vulguem fins a trobar el d’en Xammar per veure les restes d’uns banys romans de finals del segle I aC.
Tanmateix, si us acosteu a la barana de la plaça, veureu una rampa que baixa a una plaça interior. Des d’aquí podrem contemplar les muralles aixecades el segle XVI per defensar la ciutat dels atacs pirates.
El Camí Ral
Tot seguit, arribem al Camí Ral. El nom podria venir de “reial”, amb què es designava la via principal de comunicació a l’època medieval. Al número 301 veiem la façana d’una serralleria amb un magnífic drac modernista de ferro forjat.
A continuació, passem per la plaça de Santa Anna on trobarem importants mostres d’arquitectura. Però com que sóc així, avui només destacaré al Camí Ral 403 una façana esgrafiada del 1922.
Així mateix, a la cantonada amb el carrer Montserrat hi ha un esgrafiat que esgarrifa una mica i una làpida a la paret que commemora el fet que el 1772 les relíquies de Juliana i Semproniana (Les Santes) van arribar a Mataró.
Per acabar, baixeu per Lepant (sense deixar d’observar interessants edificis), gireu per Gravina, Damià Campeny i tombeu a la dreta per Sant Antoni. Atureu-vos davant el número 68.
La part de baix ara és un comerç que ha desgraciat part de l’encant de l’antiga fàbrica tèxtil Borràs i Massó. Aquest edifici va ser construït el 1920 amb estil neoclàssic imitant el temple clàssic que apareixia a l’etiqueta dels productes elaborats.
Des d’aquí tornem en un moment a l’aparcament, finalitzant aquest itinerari per Mataró.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Distància: 4 km. És un itinerari circular, d’unes 2 hores anant xino-xano
Saber més
- Trucadors de porta: wikiwand.com
- Can Marfà: culturamataro.cat
- Ermita de Sant Simó: totmataro.cat
- Escorxador: poblesdecatalunya.cat
- Elisabet Cristina de Brunsvick: capgros.com
- Intervenció arqueològica a la plaça Beat Salvador: calaix.gencat.cat
- Les muralles: totmataro.cat
- Banys romans: eduloc.net
- Làpida de Juliana i Semproniana
- Fàbrica Borràs i Massó: wikiwand.com
M’encantael drac de la serralleria 😀
Un dia vens i et faig un recorregut turístic a la meva manera 😉