Una població amb vistes (part II: camí Ral)
Segona passejada per Caldetes, també anomenada Caldes d’Estrac (Maresme).
Després de veure la zona alta (mai més ben dit), passejarem per l’elegant àrea sorgida al voltant del camí Ral i que donà a la vila el sobrenom de Caldetes.
Regust colonial
En primer lloc, comencem aquesta passejada per Caldetes al carrer de Callao, ciutat del Perú on la marina espanyola protagonitzà un combat naval el segle XIX. De fet, aquest carrer apareix també com a baixada de l’Estació.
Para atenció a la porta del número 1 on hi ha hi ha dos relleus. Un presenta el cap de Neró, l’emperador romà que ha passat a la història per la seva tirania a l’hora de governar, i que no va dubtar a matar la seva mare. L’altre relleu no es llegeix prou bé però sembla que pot tractar-se de Vespasià, un altre emperador que va gobernar Roma durant deu anys. Per què estàn aquí? Misteri.
Aquesta no és l’única particularitat d’aquest habitatge. Una mica més amunt hi ha una embarcació a escala feta de metall. No soc cap entès, però penso que es pot tractar d’una caravel·la, un tipus de nau utilitzada especialment als segles XV i XVI per Espanya i Portugal.
Però encara hi ha una altra més amunt, formant part del penell. La silueta d’aquest vaixell recorda al SS Savannah, que el 1819 es convertí en la primera embarcació propulsada a vapor i vela que travessà l’Atlàntic.
Inspiració llunyana
En segon lloc, una mica més avall tomba a l’esquerra per baixar per un passatge. Al revolt veuràs un insòlit motiu bucòlic fet amb rajoles. Està inspirat en la famosa ceràmica de Delft, que es va produir en aquesta ciutat dels Països Baixos durant el segle XVI. L’artista d’aquesta obra que no sembla estar signada, penso que es devia fer una mica d’embolic, ja que la sanefa reprodueix un motiu barroc posterior.
Treball i devoció
Seguidament, baixem fins al peu de la capella del Carme, construïda a finals del segle XIX perquè els treballadors del ferrocarril poguessin escoltar missa. L’obra va ser finançada per Manuel Gibert i Sans, militar i advocat barceloní qui durant vint anys, va ser president del primer ferrocarril de la península entre Barcelona i Mataró. En realitat, va ser la seva filla Elvira Gibert qui va insistir en aixecar la capella, aconseguint a més, que les famílies d’estiuejants afluixessin la mosca per acabar les obres.
Del projecte s’encarregà l’arquitecte Laureà Arroyo i Velasco. Nascut a Barcelona el 1848, era fill d’un enginyer especilitzat en obres ferroviàries. Vas veient que tot està relacionat? Va ser arquitecte municipal de Caldes d’Estrac i seguidament treballà per la Diputació de Barcelona. Durant les obres de l’Exposició Universal de Barcelona va treballar a les ordres d’Elies Rogent. A causa d’una malaltia de la seva esposa, el matrimoni va marxar a Las Palmas de Gran Canària buscant un clima més càlid. En aquella ciutat ocuparia el càrrec d’arquitecte municipal, finalitzaria la façana de la catedral i deixaria moltes obres d’estil eclèctic.
Les primeres pintures de la cúpula, van ser fetes pel pintor paisatgista Joan Vila-Puig i consistien en núvols. Però només van durar tres dies, ja que l’església va ser cremada durant els inicidents de la Guerra Civil i no va quedar ni rastre. Tanmateix, ignoro qui va fer les actuals, però sorpren que hi ha tretze àngels al voltant, un nombre poc habitual a les escriptures bíbliques i sovint relacionat amb fets negatius.
Zona d’estiueig
A continuació, al davant tens l’estació del tren del 1857, de quan entrà en servei la primera ampliació de la línia de Barcelona a Mataró, que arribaria fins a Arenys de Mar.
Continuant aquesta passejada per Caldetes, ara gira a l’esquerra i fixa’t amb les boniques cases d’aquest carrer. Intenta obviar la desgràcia del viaducte, construit el 1967 i que passa pel damunt del teu cap. Aquí s’establí la primera onada d’estiuejants a finals del segle XIX. Aquests habitatges que, abans de la construcció del viaducte, coexistien amb les dels pescadors i miraven al mar, estaven estratègicament situades a la vora de l’estació. T’has d’imaginar quan arribava el tren amb les famílies barcelonines carregades d’equipatges, que eren carregats pels mossos.
En arribar a la Riera tens dues opcions. Si passes sota el pont, pots visitar el passeig dels Anglesos, amb magnífiques torres modernistes construïdes els anys 20 per la segona onada de nous rics vinguts de Barcelona.
Si optes per seguir recte, trobaràs el carrer Santa Teresa amb més cases dels primers estiuejants de finals del segle XIX i principis del XX.
Al final s’aixeca una de les primeres torres d’estiueig de la vila: la mansió modernista de Can Nadal. Observa el curiós estil d’influència àrab. El propietari, Joaquim Maria Nadal, va ser secretari de Francesc Cambó.
Ceràmica d’autor
Per seguir completant aquesta passejada per Caldetes, entra un moment al carrer de Sant Pere. Al número vint-i-sis hi ha un edifici sense interès i que evidentment no hi era en temps pretèrits. A la façana hi ha un plafó ceràmic amb la imatge de Jesús salvant el poca fe de Pere que s’enfonsa a les aigües per no confiar prou. El motiu és ben adient pel carrer on es troba i també per tractar-se d’una vila marítima.
L’obra està signada per Salvador Sunet Urgellès, el primer d’una destacada nissaga de ceramistes barcelonins. Fins als anys quaranta del segle XX va realitzar nombrosos plafons devocionals de gran qualitat. Però probablement et sonarà més si et dic que Sunet Urgellès va ser l’autor de la coneguda font de la Travessera de Gràcia i també del mosaic que hi ha a l’entrada de les caves Freixenet.
L’escena podria haver estat inspirada en una pintura gòtica del segle XV feta pel pintor gironí Lluís Borrassà. Forma part del retaule major de Sant Pere de Terrassa i es conserva al museu d’aquesta ciutat.
De botiga a cooperativa
Si t’acostes a la cantonada del carrer Sant Pere amb el de Sant Josep, veuràs un antic rètol que sembla desubicat. Amb l’aportació de diversos socis, es construí aquest edifici on el 1918 obria les portes La Caldetense, una cooperativa d’ultramarins que va tancar poc després de la Guerra Civil.
Aquell mateix any, el pintor barceloní Darius Vilàs i Fernández dissenyava les dues-centes cinquanta accions que es posaven a la venda per un valor de cent pessetes cada una. Les accions estaven decorades amb una il·lustració d’aire noucentista, amb dues senyores carregades de fruita envoltades d’una cabra, un boc i una parellada de bous. Al fons hi havia un veler solcant la badia.
El Camí Ral
Ara entrem al Camí Ral, antiga via que comunicava el litoral, des de Barcelona fins a Blanes. A finals del segle XIX moltes persones vingueren aquí a prendre banys termals i s’hi edificaren hotels i fondes. La primera va ser la Fonda Vidal, al número 38, on tingueren lloc tertúlies d’intel·lectuals.
Gira pel carrer Sant Josep on et demano que vagis mirant tots els detalls. Per exemple, les llindes, els picadors, les mènsules i les rajoles d’alguns balcons. Pura delícia!
D’aquí podem destacar Ca la Cristina, al número 7. És un habitatge de principis del segle XX, de quan van començar a venir estiuejants a la vila. Tanmateix, tot el carrer té el seu encant. Observa els esgrafiats neoclàssics de la façana i l’enrajolat del sotabalcó, que es repeteix a la casa del costat.
Finalment, continuem pel camí Ral. Fixa’t amb l’esgrafiat a la façana del número 18. És una obra de Santi Estrany i Castany, un artista de Mataró, ciutat on va deixar un ampli llegat d’aquesta tècnica. Nascut el 1923, Estrany va ser un autor polifacètic. És a dir, que a més de fer esgrafiats, també pintava, dibuixava, feia fotografia, et dissenyava un cartell o un exlibris o bé es dedicava a la docència.
Per acabar, segueix recte per arribar al punt d’inici d’aquesta passejada per Caldetes.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Capella del Carme: festacatalunya.cat
- Carrers de Santa Teresa i Callao: festacatalunya.cat
- El combat del Callao: wikiwand.com
- Els principals edificis: caldetes.cat
- Passeig dels Anglesos: poblesdecatalunya.cat
- Can Nadal: festacatalunya.cat
- La fonda Vidal: escomar.blog.cat
- Santi Estrany: wikiwand.com
- Manuel Gibert: wikiwand.com
- Laureà Arroyo: wikiwand.com
- Història de Caldes d’Estrac: caldetes.cat
- Pintures de la cúpula de la capella del Carme: fundaciopalau.wordpress.com
- Inventari del patrimoni local: patrimonicultural.diba.cat