Caldes d'Estrac

Una població amb vistes (part II: camí Ral)

Segona passejada per Caldetes, també anomenada Caldes d’Estrac (Maresme).

Després de veure la zona alta (mai més ben dit), passejarem per l’elegant àrea sorgida al voltant del camí Ral i que donà a la vila el sobrenom de Caldetes.

Reixa del segle XIX al carrer Sant Josep. Caldes d'Estrac
Reixa al carrer Sant Josep

Regust colonial

Comencem pel carrer de Callao, ciutat del Perú on la marina espanyola protagonitzà un combat naval el segle XIX. De fet, aquest carrer apareix també com baixada de l’Estació (!).

A la porta del número 1 hi ha un cap de Neró. Per què? Misteri.

Medalló amb el relleu de Neró. Caldes d'Estrac
Neró

Una mica més avall tombem a l’esquerra per baixar per un passatge. Al revolt veureu un insòlit motiu bucòlic fet amb rajoles.

Plafó ceràmic amb una escena romàntica. Caldes d'Estrac
Escena romàntica

Baixem fins al peu de la capella del Carme, construïda a finals del segle XIX perquè els treballadors del ferrocarril poguessin escoltar missa. L’arquitecte Laureà Arroyo després va marxar a Gran Canària on deixaria moltes obres d’estil eclèctic.

Cúpula de la Capella del Carme. Caldes d'Estrac
Capella del Carme

Zona d’estiueig

Al davant tenim l’estació del tren del 1857, de quan entrà en servei la primera línia de l’Estat.

Rètol de l'estació. Caldes d'Estrac
Estació

Girem a l’esquerra i ens fixem amb les boniques cases d’aquest carrer, intentant obviar la desgràcia del viaducte que passa pels nostres caps. Aquí s’establí la primera onada d’estiuejants a finals del XIX

En arribar a la Riera tenim dues opcions. Si passem sota el pont, podem visitar el passeig dels Anglesos, amb magnífiques torres modernistes construïdes els anys 20 per la segona onada de nous rics vinguts de Barcelona. 

Si optem per seguir recte, trobarem el carrer Santa Teresa, amb més cases dels primers estiuejants.

Reixa al carrer de Santa Teresa. Caldes d'Estrac
Carrer Santa Teresa

Al final  s’aixeca una de les primeres torres d’estiueig de la vila: la mansió modernista de Can Nadal. Fixeu-vos en el curiós estil d’influència àrab. El propietari, Joaquim Maria Nadal, va ser secretari de Francesc Cambó.

Finestra de Can Nadal. Passejada per Caldetes
Can Nadal

El Camí Ral

Ara entrem al Camí Ral, antiga via que comunicava el litoral, des de Barcelona fins a Blanes. A finals del XIX moltes persones venen aquí a prendre banys termals i es construeixen hotels i fondes. La primera va ser la Fonda Vidal, al número 38, on tingueren lloc tertúlies d’intel·lectuals.

Columna de la Fonda Vidal. Passejada per Caldetes
Fonda Vidal

Girem pel carrer Sant Josep on us demano que aneu mirant les llindes, els picadors, les mènsules i les rajoles d’alguns balcons. 

Mènsula sota el balcó. Passejada per Caldetes
Senyora aguantat tot un senyor balcó

D’aquí podem destacar Ca la Cristina, al número 7, però tot el carrer té el seu encant.

Balcó enrajolat de Ca la Cristina. Passejada per Caldetes
El balcó de Ca la Cristina

Continuem pel camí Ral. Fixeu-vos amb l’esgrafiat a la façana del número 18. És una obra de Santi Estrany, un artista de Mataró, ciutat on va deixar un ampli llegat d’aquesta tècnica.

Esgrafiat de Sant Estrany. Passejada per Caldetes
Obra de Santi Estrany

I seguint recte arribem al punt d’inici d’aquesta passejada per Caldetes.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop