Caldes d'Estrac

Una població amb vistes (part I: carrer Major)

A Caldes d’Estrac (Maresme) trobem dos barris que cadascú defensa amb orgull: una cosa és el carrer Major i una altra ben diferent el Camí Ral. No barregem! En aquesta primera part us parlaré de la part ‘alta’, nascuda el segle XIII al voltant de l’església parroquial.

Antic senyal amb el nom de la població de Caldes d'Estrac o Caldetes.
Perquè quedi clar.

Comencem pel principi

En primer lloc pugem per la carretera de Sant Vicenç fins al carrer del Remei, el segon més antic, on al principi vivien els pescadors (després es confiaren i van anar més a prop del mar). Al revolt s’aixeca Can Casasses, un edifici neoclàssic que s’ha hagut d’adaptar al fort desnivell.

Façana neoclàssica de Can Casasses a la carretera de Sant Vicenç, a Caldes d'Estrac.
Can Casasses.

Passat el revolt pugem unes escales que ens porten al que queda d’un antic forn de calç del segle XVII, record d’un passat previ a la industrialització.

Restes de l'antic Forn de calç del segle XVII a Caldes d'Estrac. Maresme.
Forn de calç.

El carrer Major

Al número 44 trobem Can Bonis, amb un mosaic de la Mare de Déu del Remei que, veient com són els núvols m’atreviria a dir que és obra de J. Baptista Guivernau.

Plafó ceràmic de Can Bonis amb la Mare de Déu del Remei al carrer Major de Caldes d'Estrac.
Can Bonis.

Can Sans (núm. 38) arribà a ser la seu de l’ambaixada de Costa Rica durant la Guerra Civil. Aprofiteu per veure al final del carrer la torre de guaita d’en Busquets (segle XVI) perquè després queda tapada per les cases.

Can Bastos (núm. 31) deu el nom al metge que en va ser propietari. També hi visqué el cònsol francès de Barcelona durant la Guerra Civil.

Picaporta de Can Bastos, al carrer Major de Caldes d'Estrac. Maresme.
Can Bastos.

El carrer Major continua, però nosaltres baixem a mà dreta per veure la torre Verda, nom que li ve de les heures que l’envolten a la primavera. Als segles XVI i XVIII es van aixecar torres com aquesta per vigilar i defensar la costa del Maresme de les invasions berbers.

La Torre Verda de Caldes d'Estrac, element defensiu construit al segle XVI o XVII.
Torre Verda.

Al voltant de l’Església

Seguidament, continuem amb la baixada de l’Església, un carreró amb sorpreses. Al número 5 una façana amb rellotge de sol, anomenada la Casa del Rei, ja que l’esposa de Jaume II hi va fer estades per prendre banys.

Llinda de la Casa del Rei amb la data 1696 a la dovella central, a Caldes d'Estrac
Casa del Rei.

A continuació hi ha la senzilla capelleta del Sant Crist, del segle XIX.

Capelleta del Sant Crist del segle XIX a Caldes d'Estrac. Maresme.
Capelleta del Sant Crist.

Al final de la rampa girem a mà dreta i veiem Ca la Regina, amb una bonica finestra del segle XV.

Finestra gòtica de Ca la Regina a Caldes d'Estrac amb decoracions d'animals, creus i unes tisores.
Ca la Regina.

Al xamfrà es troba Can Milans, una gran casa pairal del segle XVI. Com que no m’emociona com l’han restaurat, prefereixo fotografiar la façana del costat, més autèntica (que, de fet, crec que té el mateix nom).

Finestra tancada al costat de Can Milans, a Caldes d'Estrac. Maresme.
Al costat de Can Milans.

Seguim avall per veure l’església.

Escalinata al carrer de l'Església. Caldes d'Estrac. Maresme.
Graons de l’església.

L’edifici medieval ha sofert un munt de canvis, destruccions i reformes. A la façana, una petita làpida en llatí és de les poques coses originals que resten.

Campanar de l'església parroquial de Santa Maria de Caldes d'Estrac o Caldetes. Maresme.
Església parroquial.

Al costat, Can Gili (Casa Bellavista), era una masia medieval que als anys 20 va ser remodelada en estil modernista.

Esgrafiats noucentistes a la façana de Can Gili o Casa Bellavista a Caldes d'Estrac.
Can Gili.

La baixada

Passem pel costat de l’ajuntament, d’estil neoclàssic (segle XIX) on havien estat els antics banys termals i, anteriorment, les termes romanes.

Vista de l'edifici neoclàssic del segle XIX de l'ajuntament de Caldetes. Maresme.
Ajuntament.

A mà esquerra del carrer hi ha una entradeta que ens porta a la capella del Remei, patrona de la vila. S’explica que la imatge la van trobar dues vaques que tossudes, sempre bramaven aquí.

Rajola amb el poema La més petiteta, a la Capella del Remei de Caldetes. Maresme.
Capella del Remei.

Donem la volta a l’ajuntament i, aiiii! Però què és això? L’espantós edifici de l’hotel Jet és el fruit de l’especulació dels anys 60 que va permetre canviar vinyes per immobles.

Balcons de l'hotel Jet de Caldes d'Estrac construit els anys seixanta.
L’especulació va fer molt de mal.

Millor passem de llarg i anem a veure els banys termals (del segle XIX) on, per un preu baix, us podeu fer un tractament, com van fer Jaume II o Joan Maragall.

Rajola amb el nombre 29 i òcul a la façana dels banys termals de Caldes d'Estrac. Maresme.
Els banys termals.

Al costat brolla una font d’aigua calenta.

Aixeta amb l'aigua que brolla a la font dels banys termals de Caldes d'Estrac. Maresme.
Font dels banys termals.

Les vil·les d’estiueig

Paral·lel a la Riera, però més elevat, hi ha el carrer Santema. Aquí es van aixecar als anys 20 magnífiques residències, com la de Ca l’Arqué al número 15.

Balustrada dels anys vint a la vil·la de Ca l'Arqué al carrer Santema de Caldes d'Estrac. Maresme.
Ca l’Arqué.

Per exemple, al costat, Can Roqué també és una bona mostra.

Barana de ferro forjat de Can Roqué a Caldes d'Estrac (Maresme).
Can Roqué.

I d’altres mansions que anireu trobant per Caldes d’Estrac.

Jardí romàntic amb tarongers i un gerro de pedra al carrer Santema de Caldetes.
Jardí al carrer Santema.

Fixeu-vos a més, amb els picadors de les portes.

Picaporta de forja amb forma de serp al carrer Santema de Caldes d'Estrac. Maresme.
Qualsevol s’traveix a trucar!

Després d’això arribem a la Casa de les Monges, actualment seu de la Fundació Palau a Caldes d’Estrac, un referent pel que fa a obres de Picasso i d’altres artistes de l’Avantguarda. Us recomano una visita.

Al costat hi ha un passatge i una placeta una mica deixada. Pugeu per observar un interessant (i degradat) mural.

Mosaic en relleu amb peixos a les escales que pugen al parc Muntanyà de Caldes d'Estrac. Maresme.
Mosaïc amb peixets.

Jardins entre el cel i el mar

Seguiu amunt i entrareu al parc Muntanyà ocupant una part del Puig Castellar. De fet eren els jardins d’un indiano que va tornar de Cuba.

Torre de guaita al capdamunt del Puig Castellar, al parc Muntanyà de Caldetes. Maresme.
Puig Castellar.

D’una banda, trobareu una porxada amb bones vistes. En conjunt, la resta és una muntanya mig salvatge, amb camins, pins, cactus i algun estany, tot deixat de la mà de déu.

Reflexos a l'Estany al parc Muntanyà de Caldes d'Estrac (Maresme).

El centre de tot

A continuació creuem la Riera. Fixeu-vos, al costat del mercat, amb un estret passatge on sembla haver-se aturat el temps.

Carreró estret al costat del mercat Municipal que desemboca a la riera de Caldes d'Estrac. Maresme.
Carreró al costat del mercat.

Tot seguit trobem el mercat (de color salmó), una construcció modernista de principis del XX que primer va ser sala de ball i teatre.

Rètol esgrafiat modernista del Mercat Municipal, Caldes d'Estrac. Maresme.
Mercat.

A l’altre costat del carrer tenim la font del Carreró (o de la Riera), amb una polèmica  restauració que va malmetre part del disseny original.

Pica de la Font del Carreró o de la Riera Caldes d'Estrac (Maresme).
Font del Carreró.

Per acabar, a Caldes d’Estrac només ens queda pujar per les escales fins a dalt del pont i tornar a l’aparcament. Aprofiteu per fixar-vos per exemple, amb les boniques mènsules que suporten els balcons al número 14 del Camí Ral.

Mènsula de balcó amb un cap femení al Camí Ral de Caldetes.
Mènsula. Camí Ral 14.

Així doncs, us heu quedat amb ganes de més? Doncs no us perdeu la segona part!

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Qué veure a prop