Vila industrial i burgesa (part I)
Avui coneixerem el nucli antic de Vilassar de Dalt (Maresme). En poc més de dos quilòmetres descobrirem el ric passat històric i artístic que li ha donat l’aspecte actual.
Per començar, deixem el vehicle al carrer Ignasi Iglesias. Només sortir de l’aparcament veiem el monument a la ciutat gegantera.
La tradició catalana de desfilar figures de grans proporcions sorgeix al segle XIII durant les processons de Corpus. Primer eren figures bíbliques, com Goliat i més tard van aparèixer d’altres personatges profans.
Pugem per la riera de Targa i entrem al parc de Can Rafart. El mas és fruit de moltes reformes des del segle XV. Un dels propietaris fou capità durant el setge de Barcelona el 1714. Fixeu-vos que en una cantonada hi ha dos rellotges de sol, un pel matí i un per la tarda.
Naus industrials
Al costat del parc hi ha la nau de Les Sedes que ja podeu imaginar què produïa. Va ser el primer vapor de la vila a finals del segle XIX.
Entrem al carrer Llessamí. És curiós el fet que una font faci de mur amb la riera.
Al final del carrer ja veiem la imponent nau de Can Manyer convertida en biblioteca.
Va ser la més important indústria tèxtil de la població i va comptar amb electricitat pròpia.
Imprescindible pujar al primer pis de la biblioteca per admirar l’immens mosaic de rajoles modernistes.
El centre més cèntric
Anem escales amunt per la baixada de Llessamí i arribem al carrer Mestra Viladrosa. A mà esquerra hi ha la façana enrajolada de la farmàcia Brasó, que barreja sense massa ordre diferents estils.
Més amunt, al número 56, trobem el Centre Vilassarenc. El 1889 es constituí com a societat mutualista que evolucionà cap a una orientació més de lleure.
Entrem a la plaça del Teatre per veure el teatre La Massa (final segle XIX). L’interior és de l’arquitecte valencià Rafael Guastavino. Si no hi podeu entrar, al davant teniu una mostra de l’obra. L’interès radica en què va modernitzar la tècnica del maó, creant el que coneixem com ‘volta catalana’ que permetia cobrir grans espais amb un gran estalvi.
A l’extrem de la plaça veiem Can Bonhivern. En realitat el cognom original era Malhivern, però al segle XIII la família el canvià per aquest més positiu. És la masia més antiga del terme, documentada al segle XII.
Pugem per Salvador Riera i a la cantonada amb Sants Màrtirs ens aturem per contemplar Cal Notari. El nom li ve de l’ofici de Miquel Vila al segle XVIII, primer d’una nissaga de notaris.
Els afores
Seguim per Sants Màrtirs. A la cantonada amb Marquès de Barberà veiem l’entrada de Can Banús, actualment museu. Aquesta masia, documentada al segle XVI conserva uns interessants finestrals gòtics. Fixeu-vos amb els bonics dracs modernistes de ferro forjat de l’entrada.
El carrer puja i acaba davant l’entrada de Torremar, rematada per dos lleons. El 1928 Lluís Folch i Torres convertí aquesta espectacular casa pairal en institut per a nens amb problemàtica social. La podeu veure millor pel carrer de sota.
Si mireu a la dreta, veureu Cal Tintorer, on vivia l’industrial de la desapareguda Tint de Dalt que disposà de guarderia per a les mares treballadores.
Uns 200 metres més amunt trobem una curiositat: un antic repartidor d’aigües del segle XIX. És un dipòsit elevat que permetia proveir d’aigua la part alta de la vila.
Reculem per Àngel Guimerà i passem pel costat de Can Feliu amb una entrada modernista dissenyada per Puig i Cadafalch. Al costat s’aixeca el castell, només visitable en dies determinats.
Al segle X es va construir la torre de guaita. Més tard s’emmurallà el recinte i s’encarregà la custòdia a un vassall anomenat Vilazari (que després derivaria en Vilassar). Finalment es convertí en palau.
Entrem pel carrer Marquès de Barberà i a continuació girem a la dreta per Font de la Teula. Primer veiem una barana de fang cuit que tanca un bonic jardí privat. La part baixa del mur està recoberta de rajoles amb relleus de diferents animals. No he trobat cap informació.
Tornem al rovell
Al número 9 veiem el portal Espinàs, molt modificat. Les inicials corresponen a Pere Pau Espinàs. La capelleta al damunt originalment tenia una marededéu.
Al davant tenim la font de la Teula, nom donat perquè antigament l’aigua rajava per una teula. El motiu del relleu del xai és perquè es construí amb els beneficis que l’ajuntament va obtenir del monopoli de la carn al segle XIX.
Més avall tenim Ca la Maria Piferrer, una interessant casa amb jardí, de finals del segle XIX.
Acabem aquest passeig pel nucli antic de Vilassar de Dalt a Can Canyes (Àngel Guimerà 17), on destaca un bonic balcó gòtic del segle XV.
No us perdeu la segona part!
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Origen de la tradició gegantera: sapiens.cat
- Can Rafart: vilassardedalt.org
- Les Sedes: invarquit.cultura.gencat.cat
- Can Manyer: vilassar.pintamoltbe.cat
- Mosaic modernista de la biblioteca
- Centre Vilassarenc: poblesdecatalunya.cat
- La Massa: teatrelamassa.cat
- Can Bonhivern: poblesdecatalunya.cat
- Cal Notari: poblesdecatalunya.cat
- Can Banús: vilassarturisme.cat – wikiwand.com
- Institut Torremar: issuu.com
- Cal Tintorer: invarquit.cultura.gencat.cat
- El castell