Cala Fosca. Palamós

Entre el verd i el blau

Probablement les passejades més espectaculars de la Costa Brava siguin els ‘camins de ronda‘ que passen entre el verd dels pins i el blau del mar. Avui farem un tastet del Camí de Ronda de Palamós (Baix Empordà), on visitarem indrets que podrien passar pel paradís.

Panoràmica de la Cala Fosca. Palamós
El paradís me l’imagino així.

Cala Margarida

Per començar, podeu deixar el vehicle al carrer Tamariu (Palamós). Malgrat que no sigui la millor, suggereixo baixar un moment a la cala Margarida. Flipareu amb els passadissos i escaletes que passen entre les cases.

Escales de baixada a la Cala Margarida. Palamós
Potser la cala més amagada.

Les casetes, que havien estat barraques de pescadors, amuntegades unes amb les altres, li donen un cert encant.

Antics magatzems a Cala Margarida. Palamós
De magatzem de barques a casetes d’estiueig.

De manera preventiva, durant l’Edat Mitjana es deixaven aquí els viatgers sospitosos de portar alguna malaltia contagiosa.

Cala Margarida. Palamós
Mirador a l’infinit.

Torneu amunt, pugeu per Tamariu, gireu per Codolar d’en Gotes i allà mateix veureu un camí que s’endinsa al bosc. Tot i que es bifurca, aneu per on vulgueu, que arribareu al mateix lloc.

escalinada amb travesses. Camí de ronda
Escales a la natura.

Camins transitats

Aquests camins, eren lloc de pas de pescadors, de contrabandistes i dels vilants dels contrabandistes. Avui dia s’han recuperat i els transiten turistes amb sabates de taló així com excursionistes fibrats.

Grafit en una cabana abandonada. Camí de Ronda de Palamós
El turista retratat.

Mentre voregem el Cap Gros aneu gaudint de les vistes que tan famosa han fet aquesta costa.

Mar blau amb roques. Cala s'Alguer
Tots els tons de blau.

Les nombroses atzavares antigament s’utilitzaven per fer resistents cordes per a les embarcacions.

Cala Fosca

En acabar els penya-segats veureu la cala Fosca, anomenada així per la roca negra que hi ha al mig i que la separa en dues platges. Segons la llegenda, mentre la deessa Pirene fugia del monstre Gerió, es va establir aquí i s’hi va fer construir un palau. El senyor del castell de Sant Esteve (a l’altre costat de la cala), veient que Pirene no feia cas del seu amor, calà foc al palau i la matà. El roc negre és tot el que queda de la mansió cremada.

Cala Fosca. Camí de Ronda de Palamós
S’entén per què la deessa es va quedar aquí.

Més o menys a mig passeig fixeu-vos amb una curiosa tanca amb siluetes tallades al mateix ferro.

Tamca de ferro amb siluetes de persones. Cala Fosca. Palamós
Tot mirant cara enllà.

Unes passes més i trobareu la casa Vilahur, una mansió d’estiueig de principis del XX i transformada diverses vegades.

Casa Vilahur. Camí de Ronda de Palamós
Quan l’estiueig era cosa de senyors.

Continuant per la vora de la platja trobareu alguns restaurants. Us recomano fer una reserva per quan torneu. Això de menjar amb el mar de fons no té preu.

Al final de la cala el camí ens porta a les restes del castell de Sant Esteve, origen de Palamós i escenari de memorables batalles navals al segle XIII.

Castell de Sant Esteve. Camí de Ronda de Palamós
Del castell del senyor, tampoc queda gaire.

Cala s’Alguer

El camí, molt ben urbanitzat, ressegueix aquesta punta rocallosa i ens porta a la cala s’Alguer que, de fet, són diferents caletes.

paret amb grafits. Camí de Ronda de Palamós
Cadascú deixa la seva emprempta.

Passem pel mig d’un espai utilitzat com aparcament i arribem a la Cala del Polvorí on trobem quatre casetes de pescadors, una interessant mostra d’arquitectura popular.

Cala del Polvorí. Camí de Ronda de Palamós
Arquitectura popular.

Des d’aquí en podem acostar a la platja de s’Alguer Gran, amb el magnífic decorat que formen les acolorides cases de pescadors.

Cala s'Alguer. Camí de Ronda de Palamós
Color entre el verd i el blau.

Una mica més

Aquí finalitza el passeig pel Camí de Ronda de Palamós, però podeu continuar per descobrir la inèdita platja de Castell, miraculosament salvada de l’especulació i el poblat ibèric.

De tornada, podeu fer una petita volta per conèixer la part que no queda a primera línia de mar. En arribar a la cala de la Fosca enfileu pel Camí Vell de la Fosca fins al discret cementiri de Sant Joan.

Després d’un munt de contratemps, va ser inaugurat el 1911 per substituir el que hi havia al costat de l’església, totalment col·lapsat. Es va inaugurar dues vegades: una per a l’àrea catòlica i l’altre per al recinte (independent) de qui no combregués amb aquesta fe.

Cementiri de Sant Joan. Palamós
La pau i el descans.

A continuació, baixem pel carrer Dues Palmeres on m’han cridat l’atenció uns habitatges que podrien ser dels anys 60.

Palamós. Edificis anys 60
L’especulació també va aportar un cert art.

Per acabar, tombem pel camí de l’Església de Sant Joan, sense asfaltar i arribareu davant de la capella de l’Assumpció de la Fosca, amagada pels arbres i envoltada d’habitatges. Va ser construïda als anys 50 per oferir culte els mesos d’estiu a la cada vegada més gran comunitat d’estiuejants. Era un lloc amb vistes privilegiades, però l’especulació ha acabat per tapar el paisatge.

L'Assumpció de la Fosca. Palamós
Capella d’estiu.

Podeu tornar fins on heu deixat el vehicle pel camí de ronda o bé escurçar per la carretera de la Fosca.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Distància: 3 km d’anada.

Saber més

Què veure a prop