Escut. Monestir Pedralbes. Les Corts. Barcelona

Armes parlants (I)

Heràldica al monestir de Pedralbes.

Mai havia sentit un especial interès per l’heràldica. Ningú s’ho prengui malament, però que si el camper, les càrregues, el flanc, l’abisme o el llombrígol, són mots tan estranys com els de física quàntica.

Tot i això, el món dels escuts o blasons desperta passions i amb raó, ja que, a més d’obres d’art, són píndoles d’història comprimida.

Escut. Monestir Pedralbes. Les Corts. Barcelona

Per posar un exemple, donarem una ullada només a uns quants dels que trobem al monestir de Pedralbes de Barcelona.

Situats a les parets, dentells, sostres, lloses sepulcrals, bancs o la vaixella, serveixen per a fer propaganda política. Tal com ara.

Escut. Monestir Pedralbes. Les Corts. Barcelona

I tu, qui ets?

En un principi, com que els combatents del segle XI cada vegada anaven més tapats per protegir-se, calia distingir qui pertanyia a un bàndol o altra. Els colors i els símbols ajudaven a tenir més clar qui era qui.

Sovint passava que el cognom s’associava a un element descriptiu que ajudés a recordar-lo millor: Cardona tenia un card, Castellet, un castell, Luna … Ja us ho podeu imaginar. Són el que se’n diu ‘armes parlants’.

Vitrall amb l'escut d'Elisenda de Montcada.

L’Elisenda

Comencem per l’omnipresent escut de la reina Elisenda de Montcada i Pinós (segle XIV), ja que va ser ella la fundadora del monestir, per tenir un lloc on refugiar-se quan enviudés.

El seu pare era un alt funcionari de la cort comtal. A l’escut dels Montcada hi ha vuit cercles. Una llegenda explica que, durant el setge de Palma de Mallorca a les tropes cristianes no els quedava menjar. I vés tu per on que Hug de Montcada va demanar Déu que multipliqués uns pans i així tota la tropa va poder menjar. Com Jesús. Així que aquí teniu els pans a l’escut.

Escut l'Elisenda de Montcada. Heràldica al monestir de Pedralbes.

Elisenda es casà amb Jaume II el Just, rei de la Corona d’Aragó, qui tenia quatre barres a l’escut. Als capitells del claustre trobem els distintius d’Aragó i dels Montcada. En altres llocs tenim l’escut partit amb la meitat dels dos cognoms.

Capitell amb els escuts de la Corona d'Aragó i dels Montcada. Heràldica al monestir de Pedralbes

Les Cervelló

Un cas similar d’escut partit, és el de sor Isabel i sor Beatriu de Cervelló, enterrades una al costat de l’altra. Al segle XV, Guerau VIII de Cervelló era senyor de diversos municipis. És fàcil entendre perquè al seu escut trobem un cérvol, una imatge que identificava el seu cognom.

Escut de sor Isabel i Sor Beatriu de Cervelló.

Els Santa Pau

Guerau es casà amb Beatriu de Santa Pau, qui va ingressar al convent amb una generosa donació. L’escut d’aquesta família es compon de diverses franges horitzontals -anomenades faixes-. En realitat, l’escut corresponia a la família Oms, que es van convertir en propietaris de la baronia de Santa Pau al segle XV.

Però també trobem sol l’escut de la família Santa Pau. Pel recinte passaren diverses persones d’aquest llinatge, com Elionor de Santa Pau, indirectament relacionada amb la reina Elisenda. Si us adoneu, molts cognoms corresponen al lloc de procedència de la família.

Heràldica al monestir de Pedralbes. Escut de Beatriu de Santa Pau.
Escut d'Elisenda de Montcada. Heràldica al monestir de Pedralbes

Influència francesa

Observareu que alguns escuts estan decorats amb el lliri o flor de lis. El rei francès Lluís VII va ser el primer a utilitzar aquest símbol al segle XII, que ràpidament s’escampà arreu. Jaume II es va casar amb Blanca d’Anjou i així la flor de lis va passar a utilitzar-se també a la Corona d’Aragó. Per aquest motiu, poblacions com Montblanc o Lleida la van incorporar als seus blasons.

Aquesta flor ha estat també molt vinculada a la Verge Maria, així que és difícil saber si, el fet de trobar-la en aquests escuts és polític o religiós, com el de la vila de Folgueroles.

Heràldica al monestir de Pedralbes. Escut amb un lleó rampant envoltat de flors de lis.

Pinyes i més pinyes

Una altra dona del cercle familiar de la reina va ser Elisenda de Pinós, casada amb Pere de Montcada. Ja veieu que tot quedava a casa. A la seva tomba, trobem l’escut partit en quatre, amb les pinyes dels Pinós i els cercles dels Montcada. El llinatge dels Pinós era un dels més antics de l’aristocràcia militar catalana (segle XI).

Heràldica al monestir de Pedralbes. Tomba amb l'escut d'Elisenda de Pinós.

Al costat, teniu una altra tomba molt similar on reposa l’abadessa Constança de Cardona i Pinós, cosina de la reina i filla d’un baró de Rupit. El primer cognom ve representat per dos cards i el segon per dues pinyes.

Heràldica al monestir de Pedralbes. Tomba amb l'escut de l'abadessa Constança Cardona de Pinós.

Devia fer una bona aportació econòmica, ja que el mateix escut el trobem ben visible a l’entrada de la sala capitular.

Heràldica al monestir de Pedralbes. Escut de l'abadessa Constança de Pinós.

Encara hi ha molta més heràldica al monestir de Pedralbes. Així que no us perdeu la segona part on en veurem alguns.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

SituacióBaixada del Monestir, 9. Barcelona

Saber més

Què veure a prop