Parc natural de Guilleries-Savassona.

Misteri i màgia al bosc

Itinerari pel conjunt prehistòric de Savassona (Osona).

Tavèrnoles (Osona) es troba just al límit del parc natural de les Guilleries-Savassona, però és perfecte per a fer un tast de natura i arqueologia misteriosa.

Deixem el vehicle al carrer del Pirineu i baixem per un caminet just a tocar d’una casa. A la primera cruïlla girem a la dreta i seguim pel frondós camí. Una onada de ferum delata la granja que passem a corre-cuita. El proper trencall seguim recte i arribarem a una bifurcació.

Tots dos camins van al mateix lloc. El corriol de la dreta s’enfila de valent. La pista ampla de l’esquerra, puja més suaument.

Recomano pujar per la dreta. Malgrat que no sigui planer, és un caminet molt i molt romàntic.

Heura que creix en un tronc.
Natura viva.

Quan s’acabi la pujada, passareu a tocar la carretera i ja sereu al Pla de Savassona, des d’on veureu l’església de Sant Feliuet dalt d’un turó.

Senyalització de la ruta.
Seguiu els senyals grocs i blancs.

Continuem per un antic camí medieval empedrat amb grans lloses, que ens porten a l’espai més màgic de la ruta.

Camí medieval enllosat.
A l’Edat Mitjana algú  va empedrar el camí.

Entrem a la zona sagrada

Primer veureu El Dau, un gran roc on s’hi van trobar restes prehistòriques i que ara l’utilitzen per fer escalada.

Gran roca anomenada El Dau. Conjunt prehistòric de Savassona
No sembla un dau, però igualment impressiona.

A pocs metres a l’esquerra trobem la Pedra del Sacrifici. Cal vorejar-la per observar millor la seva grandària. Hi ha qui diu que aquí s’hi feien sacrificis humans i els reguerots a la pedra eren per canalitzar la sang. Potser aquestes incisions fossin per aguantar un sostre.

La immensa Pedra del Sacrifici. Conjunt prehistòric de Savassona
Aquí es va trobar un esquelet d’uns 2.000 anys aC.

Sant Feliuet

Un corriol dona la volta al turó pujant per una escala de pedra de l’any de la patum (és a dir, medieval). De veritat que el lloc és encisador.

Escales a la roca que pugen fins a l'església.
Pujant al cel.

Dalt trobem l’ermita preromànica de Sant Feliuet, una senzilla construcció del segle X. Tot i que una mica transformada, ens podem fer una idea de com eren la majoria d’esglésies a l’Edat Mitjana, abans que vinguessin els mestres llombards a construir d’altres més conegudes.

Ermita preromànica de Sant Feliuet. Conjunt prehistòric de Savassona
Més de deu segles aguantant el mal temps.

Gaudiu de les meravelloses vistes. Per molt que us posi fotografies, cal ser-hi.

El paisatge exterior des de l'interior de l'església.
El cel obert, des de la capella.

Aquesta església formava part de la campanya de repoblació duta a terme pel comte Guifrè, per tal d’ocupar una extensa zona que quedà buida a causa de guerres anteriors entre cristians i sarraïns.

Panoràmica de camps i muntanyes.
El castell de Savassona dominant el territori.

Us haureu fixat que som damunt d’un gran roc ple de forats. Molts d’ells servien per recollir l’aigua de la pluja i canalitzar-la per reguerots excavats a la pedra.

Darrere l’església, podreu observar que alguns forats tenen una forma sospitosa. Es tracta de tombes medievals amb forma humana (antropomorfes).

Tomba medieval antropomorfa. Conjunt prehistòric de Savassona
Per quedar-se de pedra.

Rocs misteriosos

Baixem, girem a l’esquerra, travessem el bosc i veurem la Pedra de les Bruixes, que de tants gravats (anomenats petròglifs), ja no hi caben més.

Creus gravades a la Pedra de les Bruixes. Conjunt prehistòric de Savassona
Cal imaginació per veure tots els símbols.

Passem pel costat d’un altre gran roc i  a continuació trobem la Pedra de l’Home. Deu el nom a una figura tallada, tot i que es pensa que més aviat era una dona.

Incissions amb forma humana a la Pedra de l'Home. Conjunt prehistòric de Savassona
Serà nen o nena?

Ja veieu que aquest indret ha estat ininterrompudament habitat des del temps de la xarranca.

Ara, seguint per la pista ampla que tenim al davant, anem seguint els senyals grocs i blancs. Ignoreu el primer trencall a l’esquerra. Trobareu una altra pista que ara sí que seguirem a l’esquerra i ens portarà a la bifurcació inicial, des d’on desfarem el camí.

Senyals blanques i grogues al troc d'un arbre.
El camí és prou ben indicat.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerariveure el mapa

Distància: 3 km en total. Recorregut semicircular.

Dificultat: a part d’un tram amb 150 m de desnivell, la resta és fàcil i amb suaus pendents.

Saber més

Què veure a prop