Vila de frontera
Itinerari per Conesa (Conca de Barberà).
Com la majoria de poblacions de la Conca de Barberà, Conesa va néixer al segle XI per tal de conquerir les terres als ‘infidels’ i assegurar una sòlida frontera.
Sembla que el topònim prové del llatí i ve a dir ‘espès de vegetació’, tot i que veient els nombrosos camps de cereals que envolten la població, es fa difícil de creure.
L’entrada
En primer lloc, entrem pel Portal de Santa Maria, del segle XIV, amb una petita imatge de la verge. A cada costat hi havia una torre de la muralla.
Sota la porxada de la plaça Major tenia lloc el mercat setmanal, privilegi aconseguit al segle XIII en passar a ser vila.
No tinc paraules per descriure l’evocador espai on es troba l’entrada de l’església. Cal tenir en compte que el traçat circular de la vila es va fer seguint l’orografia del terreny, per això hi ha carrers i espais sense sortida.
L’edifici, que mai es va acabar, és del segle XIV, d’un gòtic amb poques floritures.
El més destacable és la portalada on es veu la Mare de Déu amb el fill i un parell d’àngels damunt dues mènsules en forma de cap.
La nota curiosa és que els caps semblen sortir de la pedra. Es pensa que podrien ser el picapedrer que va fer aquesta obra i el seu ajudant.
Per carrers i carrerons
Un carreró sense sortida ens acosta a Cal Gallard, un edifici renaixentista remodelat al segle XVI per convertir-lo en residència de monjos.
Continuem pel carrer Major, l’únic de la vila, que va girant i prenent diferents noms.
Ens aturem a la Font Vella, construïda damunt l’original que és uns metres més avall. Un uns rètols indiquen el nivell de les riuades. La més important va tenir lloc al segle XIX, però la que tothom recorda ara és la darrera, del 2014. Cada aiguat ha estat batejat amb el nom del sant del dia que va passar.
Ara el carrer es diu de la Font i dóna la volta. A la part més alta arrenca el carrer del Castell. Lamento dir-vos que de la primitiva fortificació que va donar origen a la població només trobareu una paret i una porteta que podeu confondre amb una casa qualsevol.
Del call al castell
Seguiu uns metres pel carrer de Dalt i entrareu al carrer Ravalla, sense sortida. Aquí estava situat el call jueu on s’establiren tota mena d’artesans. Molts d’ells es van passar al cristianisme quan es decretà l’ordre d’expulsió, quedant-se a la població. Un d’ells es convertiria en Fra Jeroni Contijoch, abat de Santes Creus i és qui va fer aixecar a Conesa la residència per a monjos.
Reculem fins al carrer del castell i baixem per l’estret carreró que ens durà novament a la font. Passem per sota del portal de Sant Antoni, també anomenat Reial o del Rei, ja que al damunt figura l’escut reial amb les quatre barres i la data 1385.
L’altre costat de la riera
Creuem la riera que sembla ajudar a fixar una part dels límits medievals, per veure les restes de l’ermita de Sant Antoni que al segle XIII podria haver servit d’hospital durant una epidèmia.
Seguint uns metres a l’esquerra tenim el que queda de la creu de terme del segle XV. El relleu conté imatges i escuts de la corona catalano-aragonesa.
Tornem per la riera, passem de llarg del portal i trobem la curiosa façana posterior de Ca l’Escarola, d’inspiració modernista. Tot i què una mica matussera, qui sap si és el tribut d’un admirador a Jujol.
Del mur de pedra seca del camí sorgeix l’interessant conjunt escultòric ‘Evolució‘ de Dolors Comajuncosa, una artista de la població que també va veure com la darrera inundació va destruir el seu estudi.
Donem la volta pel darrere de l’església i veiem el monument a la pagesia de Jordi Salvador.
Dalt d’una columna hi ha el que podria passar per una creu de terme. Per una banda hi ha gravada una creu i per l’altra l’escut de Montblanc. En realitat es tracta d’una estela funerària medieval. Antigament s’utilitzaven per marcar el lloc d’un enterrament i és molt comú veure-les ara com a decoració als cementiris dels voltants.
I fins aquí hem arribat amb aquest itinerari per Conesa. Aprofiteu per descobrir altres poblacions d’aquesta comarca sovint oblidada de les rutes turístiques.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Conesa: conesa.altanet.org – nocionsdeterritori.blogspot.com
- Església de Santa Maria: catalunyamedieval.es
- Cal Gallard: festacatalunya.cat
- Castell de Conesa: patrimoni.concadebarbera.cat
- Call jueu: patrimoni.concadebarbera.cat
- Video de l’escultura ‘Evolució’
- Hospital de Sant Antoni: catalunyamedieval.es
- La darrera inundació de Conesa: novaconca.cat
Bon dia Rondaller,
T’acabo de deixar un comentari a l’entrada “L’art d’espantar les tempestes” i com que just t’acabo de descobrir no sé si ho hauré fet bé.
A banda del que et deia allà, et volia preguntar si coneixes el Bosc de Bambú a Les Gavarres, prop de Romanyà de la Selva. És una passejada curiosa per una zona molt bonica i amb molts dolmens, però el que ens va sorprendre més, és que en arribar a l’esmentat bosquet hi ha a dintre dos safareigs que resulten francament incongruents allà al mig del no res…. ens vam quedar amb les ganes de saber-ne més i qui els feia servir en el seu temps. Una altra raresa és que a dins d’un dels dos hi ha tres peixos vermells que semblen feliços de viure en aquest lloc.
Per casualitat en saps alguna cosa?
Gràcies!
Mercè,
No coneixia aquest bosc de bambú. He trobat que moltes rutes hi passen i la gent en parla, però no sembla tenir un nom ni figurar com un indret protegit.
A principis del s. XX s’hi establí a Palamós una empresa que en conreava per a diferents usos i més tard s’especialitzà en llengüetes per a instruments musicals. Qui sap, potser aquesta era una de les plantacions.
De totes maneres, el fet d’haver un rentador i una font, fa sospitar que potser pertany a Can Cases, la masia que hi ha prop. El bambú era utilitzat per a fer tanques, degut a la seva ressistència.