Conesa. Conca de Barbera

Vila de frontera

Itinerari per Conesa (Conca de Barberà).

Com la majoria de poblacions de la Conca de Barberà, Conesa va néixer al segle XI per tal de conquerir les terres als ‘infidels’ i assegurar una sòlida frontera.

Sembla que el topònim prové del llatí i ve a dir ‘espès de vegetació’, tot i que veient els nombrosos camps de cereals que envolten la població, es fa difícil de creure.

L’entrada

En primer lloc, entrem pel Portal de Santa Maria, del segle XIV, amb una petita imatge de la verge. A cada costat hi havia una torre de la muralla.

Portal de Santa Maria. Itinerari per Conesa
La imatge va ser restaurada per un artista local.

Sota la porxada de la plaça Major tenia lloc el mercat setmanal, privilegi aconseguit al segle XIII en passar a ser vila.

Capitell a la plaça Major. Itinerari per Conesa
Capitell a la plaça Major.

No tinc paraules per descriure l’evocador espai on es troba l’entrada de l’església. Cal tenir en compte que el traçat circular de la vila es va fer seguint l’orografia del terreny, per això hi ha carrers i espais sense sortida.

Portal de l'església de Santa Maria. Itinerari per Conesa
El pas de la terra al cel.

L’edifici, que mai es va acabar, és del segle XIV, d’un gòtic amb poques floritures.

El més destacable és la portalada on es veu la Mare de Déu amb el fill i un parell d’àngels damunt dues mènsules en forma de cap.

La nota curiosa és que els caps semblen sortir de la pedra. Es pensa que podrien ser el picapedrer que va fer aquesta obra i el seu ajudant.

Detall de cap esculpit a la portalada de l'església de Santa Maria. Itinerari per Conesa
Traient el cap per la porta.

Per carrers i carrerons

Un carreró sense sortida ens acosta a Cal Gallard, un edifici renaixentista remodelat al segle XVI per convertir-lo en residència de monjos.

Escut damunt una finestra de Cal Gallard. Itinerari per Conesa
Què va ser primer, l’escut o la finestra?.

Continuem pel carrer Major, l’únic de la vila, que va girant i prenent diferents noms.

Balcó al carrer Major. Itinerari per Conesa
Balcó santificat.

Ens aturem a la Font Vella, construïda damunt l’original que és uns metres més avall. Un uns rètols indiquen el nivell de les riuades. La més important va tenir lloc al segle XIX, però la que tothom recorda ara és la darrera, del 2014. Cada aiguat ha estat batejat amb el nom del sant del dia que va passar.

Indicadors de l'alçada dels aiguats. Itinerari per Conesa
Els sants aiguats.

Ara el carrer es diu de la Font i dóna la volta. A la part més alta arrenca el carrer del Castell. Lamento dir-vos que de la primitiva fortificació que va donar origen a la població només trobareu una paret i una porteta que podeu confondre amb una casa qualsevol.

Carreró amb escales i portals. Itinerari per Conesa
De la font al castell.

Del call al castell

Seguiu uns metres pel carrer de Dalt i entrareu al carrer Ravalla, sense sortida. Aquí estava situat el call jueu on s’establiren tota mena d’artesans. Molts d’ells es van passar al cristianisme quan es decretà l’ordre d’expulsió, quedant-se a la població. Un d’ells es convertiria en Fra Jeroni Contijoch, abat de Santes Creus i és qui va fer aixecar a Conesa la residència per a monjos.

Reculem fins al carrer del castell i baixem per l’estret carreró que ens durà novament a la font. Passem per sota del portal de Sant Antoni, també anomenat Reial o del Rei, ja que al damunt figura l’escut reial amb les quatre barres i la data 1385.

L’altre costat de la riera

Creuem la riera que sembla ajudar a fixar una part dels límits medievals, per veure les restes de l’ermita de Sant Antoni que al segle XIII podria haver servit d’hospital durant una epidèmia.

Restes de l'ermita de Sant Antoni. Itinerari per Conesa
Salvada i restaurada per la força veïnal.

Seguint uns metres a l’esquerra tenim el que queda de la creu de terme del segle XV. El relleu conté imatges i escuts de la corona catalano-aragonesa.

Creu de terme. Itinerari per Conesa
Al peu de la creu.

Tornem per la riera, passem de llarg del portal i trobem la curiosa façana posterior de Ca l’Escarola, d’inspiració modernista. Tot i què una mica matussera, qui sap si és el tribut d’un admirador a Jujol.

Galeria porxada de Ca l'Escarola. Itinerari per Conesa

Del mur de pedra seca del camí sorgeix l’interessant conjunt escultòric ‘Evolució‘ de Dolors Comajuncosa, una artista de la població que també va veure com la darrera inundació va destruir el seu estudi.

Conjunt escultòric al mur.
Sortint del mur.

Donem la volta pel darrere de l’església i veiem el monument a la pagesia de Jordi Salvador.

Escultura metàl·lica d'una antiga pagesa.
La pagesa s’en va al mercat.

Dalt d’una columna hi ha el que podria passar per una creu de terme. Per una banda hi ha gravada una creu i per l’altra l’escut de Montblanc. En realitat es tracta d’una estela funerària medieval. Antigament s’utilitzaven per marcar el lloc d’un enterrament i és molt comú veure-les ara com a decoració als cementiris dels voltants.

Estela funerària medieval. Itinerari per Conesa
Cara i creu.

I fins aquí hem arribat amb aquest itinerari per Conesa. Aprofiteu per descobrir altres poblacions d’aquesta comarca sovint oblidada de les rutes turístiques.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop