Rondaller

Una ullada a Santa Coloma de Queralt i al paisatge que l’envolta et fa adonar que aquesta població té molta història al darrere.

Per començar, es dóna la particularitat que les terres al nord de la Conca de Barberà, constitueixen una comarca natural anomenada Baixa Segarra que conserva trets comuns amb la Segarra. De fet, durant la Segona República el nom de Santa Coloma de Queralt va ser Segarra de Gaià.

Entrem pel monumental Portal del Sanou, dels segles XIII al XV, una de les portes d’entrada de la vila closa.

La Plaça Major

La magnífica plaça Major té el seu origen durant l’expansió del segle XIII i segueix el traçat de l’antiga muralla del castell. Era coneguda com la plaça de les Eres, ja que era el lloc on es batien les collites. Els porxos, anomenats ‘voltes’ ja existien al segle XIV.

Si us fixeu bé, anireu descobrint dracs metàl·lics als balcons. Són els anomenats ‘keresus’, mot format a partir de dues paraules gregues i que vol dir penya alta. Després acabaria convertint-se en Queralt. La majoria d’aquests dracs són del segle XVIII i identificaven els defensors de l’Arxiduc Carles d’Àustria, en contraposició dels partidaris del Duc Felip d’Anjou.

El castell

A continuació, travessem una plaça que de fet era el pati d’armes del castell on trobem la capella de Santa Magdalena del XIV. Pertanyia a l’hospital del mateix nom que es trovaba a l’entrada de la plaça Major. Es va traslladar aquí el 1922 per salvar-la de l’enderroc.

Ens dirigim al castell dels Comtes, de gran importància a l’Edat Mitjana. Ara hi ha l’oficina d’informació. Aprofito per agrair l’Ana i la Teresa la seva gran amabilitat, les curoses explicacions i el fet d’haver-nos mostrat llocs del castell normalment tancats a les visites. Dóna gust visitar un lloc amb persones així.

Malgrat que ha sofert moltes transformacions, el castell conserva una torre circular del segle XI.

La senyorial escala és del segle XVI, època en què Pere de Queralt va rebre el títol de comte i l’edifici va passar a ser un palau.

El Call

Seguidament, ens endinsem pels carrerons del que va ser l’important Call Jueu, on va tenir especial rellevància el comerç del safrà. Les primeres referències d’aquesta ben organitzada comunitat es remunten al segle XIII, tot i que es pensa que podrien ser-hi de molt abans. En morir el rei Joan II, protector dels jueus, va començar la seva desaparició fins que el 1492 es decretà l’expulsió.

La font

Fora del traçat de la muralla trobem la magnífica font barroca de les Canelles, del XVII. Tot i que no és del tot exacte, ens explica un vilatà que aquí neix el riu Gaià. És fàcil creure-ho veient com brolla l’aigua pels brocs en forma de cap.

A la part superior hi ha una imatge de Santa Coloma amb una óssa. Tot i ser una de les màrtirs més venerades a l’Edat Mitjana, la vida d’aquesta noia nascuda a Hispània al segle III dC té més de llegenda que de realitat. Va fugir de casa a causa de la persecució contra els cristians i pel camí cap a França la van batejar com a Coloma per la seva innocència.

Quan la van enxampar, la van condemnar a prostituir-se però una óssa la protegí. Llavors la van fer cremar, però una pluja va apagar el foc, per això era invocada per fer ploure. Al final, l’emperador, que no estava per més romanços, li va fer tallar el cap.

La creu gòtica de terme que veiem aquí mateix és una reproducció, però si no ho saps, et sembla igualment admirable. La iconografia fa referència a la Passió.

Bell-lloc

A continuació, voregem els límits de la població per trobar l’ermita de Santa Maria de Bell-lloc, construïda al segle XIII per ser panteó dels senyors de Queralt. Tanmateix han desaparegut les edificacions posteriors realitzades per acollir un convent. És admirable la portalada romànica, amb un delicadíssim treball de la pedra.

L’església

Tornem a travessar la muralla, per sota del portal del Martí o pel del Vicari i entrem a la porticada plaça d’Avall o de l’Església, on tenia lloc el mercat del safrà, comerç en mans dels jueus. És la plaça més antiga de la vila i ocupa una part de l’antic cementiri medieval.

L’església parroquial de Santa Maria va ser edificada a partir del segle XIV. Té dos campanars gòtics, un de petit i un altre molt més robust.

Dins i fora es barregen diferents estils, fruit de modificacions efectuades al llarg de més de tres segles. Una de les portes gòtiques aparegué en enderrocar una altra de barroca. Trobem elements reaprofitats, com uns capitells que fan de pica baptismal. Un d’ells presenta un monjo amagat.

Cal parar atenció al retaule gòtic de Sant Llorenç, realitzat en alabastre. Representa la vida d’aquest màrtir que van rostir en una graella. L’autor, Jordi de Déu, era d’origen grec i al segle XIV va ser comprat a Barcelona com a esclau d’un escultor. Entre moltes altres feines, treballà al panteó de Pere III del monestir de Poblet.

Per acabar, anem a donar un cop d’ull al portal de Santa Coloma, on començava el camí cap a Montblanc. La casa del damunt era l’habitatge del Carlà, el delegat del senyor feudal a la vila.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

• Baixa Segarra: tribusdelasegarra.cat
• Santa Coloma de Queralt: stacqueralt.altanet.org
• Dracs keresus: nocionsdeterritori.blogspot.com
• Capella de Santa Magdalena: catalunyamedieval.es
• Font de les Canelles: fontsaigua.wordpress.com
• Vida de Santa Coloma: wikiwand.com
• Creu de la Font: poblesdecatalunya.cat
• Joan de Déu: wikiwand.com
• Santa Maria de Bell-lloc: monestirs.cat

Què veure a prop

• Itinerari per la Conca de Barberà