Aquarel·la amb una panoràmica de Les Piles a la Conca de Barberà.

La terra amable

De cada sortida em queda algun record que fa que mai oblidi l’experiència. Per començar, de l’itinerari per la Conca de Barberà m’enduc l’amabilitat. Tant les persones d’atenció al públic, com d’altres anònimes han mostrat una simpatia i cordialitat que feia temps no havia rebut. Quan ens parlen d’aquesta comarca, sovint ens ve al cap Poblet, Montblanc i para de comptar. Però si mires el mapa, veuràs que estem ignorant un munt de poblacions per on també passa la Ruta del Cister.

Vista de Savallà del Comtat.
Savallà del Comtat.

Per què no començar per l’altra punta?

En primer lloc, si vens de Barcelona o Lleida, surt per la Panadella i aprofita per comprar pa de pessic.

Vila de comtes

Formada per la unió de tres nuclis, Santa Coloma de Queralt es convertí en vila closa i encara conserva el castell, part de la muralla i els portals d’entrada. Els seus carrers i places són testimoni d’un passat ple de canvis.

Dedica-li una bona estona per passejar pels estrets carrerons i observar cada detall.

Plaça porxada de Santa Coloma de Queralt.
Santa Coloma de Queralt.

Barroc al mig d’enlloc

Seguidament, prenem la carretera en direcció a Pontils, però passem de llarg per arribar a Santa Perpètua de Gaià. Com una aparició, en un revolt descobrim les restes de l’església barroca i d’una torre defensiva. Aquest és el moment màgic de la ruta que cal assaborir, tant per les edificacions com per les espectaculars vistes. Pots comprovar-ho veient les imatges de Planeta Fotos.

Església enrunada de Santa Perpètua de Gaià.
Santa Perpètua de Gaià

Territori conquerit

A continuació, ens aturem breument a Les Piles, població formada al segle XI al voltant del castell, que ara podem confondre amb un mas.

El curiós topònim té un significat incert i les persones enteses li donen fins a vuit possibles explicacions. Una d’elles pot tenir a veure a les fites o piles de pedra que delimitaven la frontera, potser en temps dels sarraïns o dels romans. Vés a saber! Aprofita per visitar l’església de Sant Martí del segle XVIII, que conserva elements barrocs i neoclàssics.

Aquarel·la amb una panoràmica de Les Piles a la Conca de Barberà.
Les Piles.

Vila de frontera

Com la majoria de poblacions de la Conca de Barberà, Conesa va néixer al segle XI per tal de conquerir les terres als ‘infidels’ i assegurar una sòlida frontera. Tanmateix, el nucli medieval s’ha conservat gairebé intacte i encara podem veure la muralla, el call amb carrerons sense sortida o la porxada on es feia el mercat setmanal.

Portal medieval de Conesa.
Conesa.

Obligats a destruir

Savallà del Comtat destaca de lluny per les restes del castell que domina l’entorn. Durant les guerres carlines del segle XIX, entre lliberals i absolutistes, obligaren els vilatans a dur llenya per cremar el castell, residència dels Comtes de Savallà.

Acosta’t al cementiri per veure un detall curiós també present en altres llocs del voltant: els murs estan decorats amb esteles funeràries circulars. Aquestes pedres amb gravats eren freqüents als enterraments medievals a partir del segle XIII. Posteriorment, se’ls va donar un ús decoratiu.

Estela discoïdal al cementiri de Savallà del Comtat.
Savallà del Comtat.

A Vallfogona no hi ha fogons

Vallfogona de Riucorb és coneguda pel balneari del segle XIX. Però us sonarà molt més pel llegendari rector nascut al segle XVI i que va trobar en aquesta població la inspiració per escriure la seva obra.
Així mateix, una passejada pel seu ben conservat nucli medieval ens mostrarà la importància que va tenir aquesta vila.

Carrer de Vallfogona de Riucorb. Itinerari per la Conca de Barberà
Vallfogona de Riucorb.

Pa per a tothom

Sortint de la vila un desviament ens porta a Glorieta, on destaca la torre del castell del segle XII. Aquest indret formà part de l’ordre d’hospitalers que donava assistència (hospitalitat) i defensa als pelegrins.

L’enginyós sistema dels rentadors, aprofita l’aigua per rentar la roba i regar els horts.

Passejant per l’únic carrer, trobem el forn comunal, a continuació passem sota un portal medieval i veiem l’església, refeta al segle XIX.

Forn de pà comunal de Glorieta.
Tothom feia pà, però només el forner o fornera el podia coure. Glorieta.

Mirant la vall

Tot seguit, tornem a la carretera i ens dirigim al punt més alt de la ruta: Forès. En arribar queda clar, per les vistes, que aquest indret va tenir la seva importància, especialment en temps de la reconquesta. Anem a l’església a veure la magnífica porta de les Dones, nom que pot venir pel fet que al segle XIV homes i dones entraven per portes diferents. Una passejada pel carrer Major et descobrirà interessants racons d’aquesta població que va ser vila reial i al segle XIV va tenir veu i vot a les Corts Catalanes.

Detall de la porta de le Dones de l'església de Forès. Itinerari per la Conca de Barberà
Forès.

El safrà dels indians

El nucli antic de Rocafort de Queralt conserva una part del clos murallat. Només entrar trobem l’església de Sant Salvador amb una portalada d’aire barroc. El segle XVIII va ser de bonança i de creixement demogràfic, fet que propicià la construcció.

A principis del segle XX, amb el comerç del safrà molts habitants van anar a Cuba i en tornar, van col·laborar amb diverses obres, com l’edifici noucentista de l’escola, ara ajuntament. L’edifici estrella és el celler, entre modernista i noucentista (1918), el primer que va projectar Cèsar Martinell.

Celler modernista de Rocafort de Queralt. Itinerari per la Conca de Barberà
Rocafort de Queralt.

El carrer més estret de Catalunya

Arribem a Sarral, que com la majoria de poblacions de la comarca, també té un bonic celler modernista. Malgrat que no es té constància que el carrer dels Jueus formés part del call, sí que queda clar que aquest curiós passadís del segle XIII i de menys de 60 cm és el més estret de Catalunya. El temple de Santa Maria encara conserva una interessant i malmesa portalada barroca.

Als afores de la població trobem la curiosa ermita dedicada als Sants Metges. Cal destacar l’extraordinària reixa realitzada amb eines del camp.

Detall de la vidriera de l'ermita dels Sants Metges de Sarral. Itinerari per la Conca de Barberà
Sarral.

Poble de rics, poble de pobres

Per acabar aquest itinerari per la Conca de Barberà, visitarem precisament la població que dóna nom a la comarca: Barberà de la Conca i ja documentada al segle X. Els carrers de traçat sinuós ens porten des del castell de la Comanda fins a l’església barroca de Santa Maria. Finalment, el celler modernista, projectat per Cèsar Martinell, va ser una de les obres més avantguardistes del seu temps.

Celler modernista de Barberà de la Conca.
Barberà de la Conca.

Ara, quan et parlin de la Conca de Barberà, podràs fer-te l’interessant explicant coses que poca gent coneix.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerariveure el mapa

Saber més