No és que vingui de pas, però si un dia visites el cementiri del Poblenou a Barcelona, et recomano acostar-te al sector de les tombes gitanes. És just uns metres més enllà de la famosa escultura del ‘bes de la mort’. De tant en tant, fent el recorregut del cementiri, trobaràs algun sepulcre que reconeixeràs per les flors de colors cridaners. Però veure-les totes juntes, no et deixarà indiferent.
La segona llar
La comunitat gitana dona una gran importància al ritual funerari, amb un seguit de costums d’obligat compliment. Un d’ells és enterrar el difunt amb les seves pertinences, siguin joies, roba o altres estris personals. Per exemple, tens la del senyor fotografiat amb el seu automòbil o l’estàtua del jove lluint rellotge, ulleres, paquet de tabac i cervesa.
Els sepulcres tenen un gran simbolisme, ja que són considerats com la llar dels difunts. Per aquest motiu, com a mostra de respecte i afecte cap a les persones absents, les tombes es mantenen pulcrament netes. No és estrany veure, amagats darrere de la sepultura, els estris de neteja. Per tant, és ben poc habitual ser enterrat en un nínxol, ja que no permet aquests rituals ni tampoc les trobades familiars al seu voltant. Menys encara la incineració amb la qual desapareix el cos i també el sentit de les reiterades visites.
Lloc de trobada
El cadàver ha d’estar a terra, en un panteó, perquè és vital poder assistir tota la família, no només durant els aniversaris del finat, sinó també amb motiu d’un casament, un bateig o qualsevol altre esdeveniment familiar. De manera especial, el dia de Tots Sants, quan fins i tot es fa una neteja integral i es col·loquen sofisticades decoracions florals que poden arribar a costar un ull de la cara. Un cop s’han pansit, se substitueixen per flors artificials per tal que durin fins a la diada següent.
Aquestes trobades familiars, on la gent s’asseu al voltant del sepulcre a petar la xerrada, explicant vivències amb el difunt, poden durar tot el dia, fins que tanquen les portes del cementiri. La relació entre les persones és tan forta que fins i tot trien —si les ordenances municipals ho permeten— enterrar-se en llocs propers. És habitual trobar a la vora els enterraments d’altres familiars més o menys propers.
Identitat pròpia
La religió d’aquesta ètnia varia segons el lloc de residència. Així doncs, n’hi ha que professen la fe catòlica, la musulmana i també l’ortodoxa. No obstant això, un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial, molts ens convertiren al protestantisme. Concretament, a la religió evangèlica de Filadèlfia, una branca que té l’origen en el metodisme americà i arribà a la península cap als anys seixanta del segle XX. Aquesta religió esdevingué un instrument d’empoderament pel col·lectiu gitano. Com que el protestantisme no utilitza imatges religioses, aquestes foren substituïdes per altres tipus de representacions, com les dels mateixos finats o bé creus i coloms. També pots trobar textos bíblics o, fins i tot, una llosa amb forma de llibre que fa esment de la Bíblia.
Tot i que no hi ha cap legislació al respecte, generalment el difunt influeix, per a bé o per a mal, en els seus familiars vius, segons aquests visquin d’acord amb el que ell establí en vida. En una estranya barreja cultural, el viu demana en oració que el seu parent difunt intercedeixi per ell davant Déu i li concedeixi el que demana. Dedica una estona a llegir els escrits que dediquen als seus finats, perquè són d’un gran sentiment.
La presència del color
L’estridència de les flors artificials a les tombes gitanes del cementiri del Poblenou, pot estar relacionada amb la manera d’aquesta comunitat de demostrar públicament el seu dolor i perpetuar-lo. La lluentor, l’ostentació i l’exuberància d’aquests enterraments hi ha qui ho considera art kitsch, és a dir una mostra visual de mal gust. Tanmateix, no es pot considerar art, sinó un element d’identitat de l’ètnia gitana. Altre tema és que aquestes manifestacions han estat molt poc estudiades i, per tant, poca cosa en sabem de les arrels que han desembocat en aquestes mostres tan sorprenents.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Avinguda d’Icària s/n. Barcelona
Saber més
- orienteeterno.org
- Sobre els enterraments gitanos: navarra.okdiario.com – tracycorrecaminos.blogspot.com
- entrepiedrasycipreses.com
- Una aproximacion a la imagen de la muerte en el Pueblo Gitano…, per Carlos Fernández Herrera
- cuatro.com
- claveancestral.blogspot.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: