Rajola amb la Mare de Déu del Roser al Parc Dalmau de Calella.

Càrrec vitalici

La Mare de Déu del Rosari alcaldessa perpètua?

Fa anys vaig veure un plafó ceràmic a Vilassar de Mar (Maresme) que diu: ‘Ntra. Sra. del Rosario alcaldesa honoraria-perpetua’. De fet, encara diu San Juan de Vilasar, topònim que li van posar a la vila en aquells temps en què els noms havien de servir a la ‘causa’.

Dins una banda, un text diu: ‘Patronato provincial de la Fiesta del Árbol de Exma. Diputación de Barcelona. I Fiesta del Árbol’.

Quina va ser la meva sorpresa, quan després vaig trobar el mateix a altres indrets, tot i que amb petits canvis de text, com la inclusió de ‘Repoblación forestal’.

Rajoles de la festa de l'arbre a Vilassar de Mar.

Els orígens de la festa

Sempre resulta complicat trobar informació fiable de fa més d’un segle. Per això us exposo dos possibles orígens de la Festa de l’Arbre. Cadascú triï la que trobi més adient. Jo només exposo els fets.

Opció A

Rafael Puig i Valls va ser un enginyer forestal molt implicat amb la conservació de la naturalesa. Tant és així que no va parar fins a dedicar un dia per conscienciar les persones, tal com feien als Estats Units vint anys enrere. Segons he llegit, la primera diada va tenir lloc el 23 de març de 1899 a Sant Joan de les Abadesses (un altre document diu que va ser al parc de la Ciutadella de Barcelona un any abans). Va ser tan gran la repercussió, que aviat es va estendre per altres llocs de Catalunya i, fins i tot per Europa. A partir del 1915 es va instaurar la Fiesta del Árbol a tot l’Estat.

Bàsicament la festa consistia en que els escolars plantessin molts arbres, es fes una missa i la gent anés a peu a les ermites del voltant (els aplecs).

Rajola de la Mare de Déu del Rosari alcaldessa, a Taradell, Osona, Festa de l'Arbre
Plaça de les Eres. Taradell.

Opció B

Recentment, la població extremenya de Villanueva de la Sierra ha celebrat la 213a edició d’aquesta festa. Això ens situa a l’any 1805. Segons aquesta versió, que sembla prou verídica, va ser el capellà i l’alcalde qui van promoure una festa per tal de fer una plantada d’arbres per commemorar l’alliberament dels francesos.

El 1971 la Diputació de Barcelona va reconéixer oficialment que Villanueva de la Sierra va ser el primer municipi en celebrar aquesta diada.

Sigui com sigui, entre els anys 50 i 70 era una festa prou estesa, fins i tot a l’Amèrica Llatina.

Al final de l’article trobareu també l’exaltat discurs pro-ecològic, dirigit a la població argentina, amb motiu de la Festa de l’Arbre celebrada allà.

Mare de Déu del Rosari alcaldessa. Rajola al Parc Dalmau. Calella
Parc Dalmau. Calella.

Reglament

La festa tenia un reglament molt estricte. Només podien plantar arbres aquells escolars majors de 7 anys, organitzats, juntament amb els mestres, en Agrupaciones Escolares de Cultivadores de Árboles. A més cadascú era responsable de tenir-ne cura de l’arbre que hagués plantat.

Mare de Déu del Rosari alcaldessa. Rajola a Santa Agnès de Malanyanes.
Església de Santa Agnès de Malanyanes.

La verge victoriosa

Deixarem de banda la confusió que en català comporten les paraules rosari i roser. El cas és que el 1571 tothom va creure que la Mare de Déu del Roser va intervenir per guanyar la Batalla de Lepant i el sant pare va reconfirmar-ho més tard, dedicant el 7 d’octubre com a dia de culte universal. Amb el temps rebria el sobrenom de Mare de Déu de la Victòria. Potser per això el franquisme l’utilitzaria com a una subtil -o no tant subtil- forma de recordar la fi de la guerra civil, quan va declarar el 1939 el ‘Año de la Victoria’.

Us podeu imaginar la de Roses, Rosers, Rosaris, Rosós i mil variants que van sorgir els segles posteriors, especialment a Catalunya on crearen confraries, construïren capelles i proliferaren les processons i festes a aquesta verge. Potser la més coneguda és la Festa del Roser de maig (la d’octubre no va agradar massa).

Parc Dalmau. Calella. Mare de Déu del Rosari alcaldessa

Però, i l’alcaldessa?

En aquest país ens ve de lluny barrejar política amb religió. Però en l’època de què parlem, que se’ns governava per ‘la gràcia de Déu’, era un tot indivisible. Tant és qui fos el patró o patrona de la vila, la del Roser acabava amb el màxim guardó, ajuntant el poder eclesiàstic i el polític.

Això de barrejar política i religió és una constant en aquest país. Tot i que la Constitució estableix el caràcter aconfesional de l’Estat, encara ara els ajuntaments -fins i tot d’esquerres- segueixen nomenant alcaldes i alcaldesses celestials. Ho pots comprovar fent una cerca a internet.

Hi ha qui acusa els consistoris de fer aquests nomenaments per motius electoralistes, ja que són actes multitudinaris on l’alcalde real és el protagonista absolut. Durant l’acte se sol donar un ceptre de comandament a la imatge. Pel que sembla, hi ha també a la Constitució una frase ambigua que no ajuda, ja que diu que “l’Estat reconeixerà i cooperarà amb l’Església Catòlica”.

Així doncs, cada vegada que algú ha interposat alguna denúncia, s’acaba arxivant, ja que jurídicament no es pot rebatre. Com quan el 2014 el Ministeri de l’Interior va concedir la medalla al mèrit policial a la Virgen del Amor de Màlaga.

La ceràmica

En un racó de la rajola apareix la denominació ‘Industrial Cerámica Vallvé, S.A.’ Pel que he pogut veure, aquesta empresa, instal·lada a Barcelona, encara era activa fins fa ben poc. Deu haver tancat pel fet que a la Festa de l’Arbre ja no es posen rajoles amb la Mare de Déu del Roser!

L’artista

Joan Baptista Guivernau era un ceramista que va treballar segons la manera tradicional catalana. Als anys 50 li van encarregar molts plafons amb motius d’oficis i de sants que trobem a fonts, esglésies i museus.

En algunes rajoles de la Festa de l’Arbre apareix la seva signatura. M’inclino a pensar que les que no la porten, són còpies fetes per altres artesans, que van aplicar el disseny original.

Una de les característiques de l’obra de Guivernau són els núvols amb forma de coliflor. Ve a ser com la seva segona signatura.

Can Peguera. Nou Barris. Barcelona. Guivernau. Festa de l'Arbre. Mare de Déu del Rosari alcaldessa
Plaça Sant Francesc Xavier. Can Peguera. Barcelona

La festa a altres poblacions

A Moià (Moianès), les coses van anar una mica diferents. El 1904, el tenor Francesc Viñas Dordal va instaurar a la seva vila natal la Festa de l’Arbre Fruiter, fet que recorda una inscripció dedicada per l’articulista Joan Salvatella.

Però no et perdis el text de la inscripció “Remembrança” col·locada el 1964, on ens diu que Moià va ser “El primer municipi de Catalunya d’Espanya i àdhuc del món que s’honrà en proclamar a la Santíssima Verge del Rosari Alcaldessa Honorària Perpètua”. Sorprèn que no hagi patit encara cap bretolada.

Plafó ceràmic del 1954 amb una dedicatòria a la Verge del Rosari a la plaça de Sant Sebastià de Moià.
Plaça de Sant Sebastià. Moià.

Joan Salvatella Parellada va ser durant aquells anys el secretari assessor del Patronat Provincial de Barcelona de la Festa de l’Arbre i va tocar el voraviu tant com va poder, per tal que el Rosari fos alcaldessa perpètua també de Manresa -i imagino que d’altres poblacions. Repartia l’home un inflamat poema patriótic que fa plorar. Més avall et poso l’enllaç.

Agraeixo en Tomàs Fernàndez qui m’ha enviat la fotografia del plafó que hi ha a Sant Feliu de Llobregat. En aquest cas hi ha dues dates diferents. Potser es va celebrar en diverses ocasions. De moment, la de 1951 és la més antiga que he localitzat.

Festa de l'Arbre. Sant Feliu de Llobregat. Mare de Déu del Rosari alcaldessa
Carrer Joan Batllori, 8. Sant Feliu de Llobregat.

Si a la vostra població també teniu una “Mare de Déu del Rosari alcaldessa perpètua”, feu-m’ho saber i envieu-me una fotografia.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Saber més

Article relacionat: La pregària de l’arbre