De guerres i emigrants

A només 10 quilòmetres de A Coruña existeix un petit illot que el turisme de masses té oblidat (sortosament). Es tracta de l’Illa do Castelo, on ja et pots imaginar que hi ha un castell. Per començar, el lloc, per si sol, ja paga la pena, doncs sembla tret d’un conte. Una passarel·la uneix la roca amb Santa Cruz. Mig ocult per centenaris arbres, apareix el castell envoltat de jardins i amb unes impagables vistes de la capital.

Aquarel·la amb una vista de l'Illa do Castelo a Santa Cruz.

Al segle XVI, el llegendari Sir Francis Drake va deixar ben clar per on es passava l’únic castell que tenia A Coruña per defensar-se dels atacs de l’armada anglesa. Per tant, fou necessari edificar un parell més de fortificacions, una d’elles aquí.

Garita del castell de Santa Cruz. Illa do Castelo. Santa Cruz. Oleiros. Galicia
Ara ja no vigila res.

Marineda

Seguidament, dos segles més tard ja no era necessària tanta defensa i l’edifici restà abandonat. Tanmateix, aquest no va ser el final. Al segle XIX fou adquirit pel marit d’Emilia Pardo Bazán, prolífica escriptora que sota el pseudònim Marineda seguí el corrent anomenat ‘naturalista’ amb relats com ‘Los pazos de Ulloa’. Alfons XIII li concedí el títol de comtessa com a reconeixement a la seva aportació literària.

A continuació, l’edifici es va reformar i ampliar i el convertiren en una bonica mansió, amb capella i tot. Més tard, la seva filla feu donació de la mansió perquè fos utilitzada com a casa de colònies dels orfes de la Guerra Civil.

Barca amarrada. Illa do Castelo. Santa Cruz. Santa Cruz. Oleiros. Galicia
Esperant la marea alta.

Festa de la natura

Al jardí de l’Illa do Castelo, a més d’espècies d’arbres que han vingut de terres llunyanes, hi ha una bonica font dedicada a les baldrigues. Segons s’explica, als anys vuitanta del segle XX un d’aquests ocells marins decidí quedar-se a viure a Santa Cruz en comptes d’emigrar. Va ser tan gran la repercussió d’aquest fet, que la nomenaren ambaixadora honorífica.

Font dedicada a les baldrigues a Santa Cruz. Oleiros. Galicia
L’ocell que es va quedar.

En realitat, l’obra, executada per l’escultor Francisco Pérez Porto, representa una tradició molt popular a Galícia: os maios. Per tant, es tracta d’una antiquíssima festa d’exaltació de la natura, on es balla i canta al voltant d’unes representacions inspirades en arbres (maios).

Font dedicada a les baldrigues a Santa Cruz. Oleiros. Galicia
La festa de la natura.

Finalment, quan tornis a travessar el pont, atura’t davant l’escultura que representa diverses persones. Es tracta d’un homenatge a tots els qui van haver de marxar del país. Diuen que l’obra està orientada cap a Buenos Aires, lloc on el 1910 nasqué Luis Seoane, l’artista que la va dissenyar (que no qui la va esculpir). Fill d’emigrants gallecs, Seoane hagué de fugir a Argentina durant la Guerra Civil, per la seva ideologia d’esquerres.

Monument als emigrants a Santa Cruz. Oleiros. Galicia
Els que van marxar.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)