Santa Cruz. Oleiros. Galicia

De guerres i emigrants

A només 10 quilòmetres de A Coruña existeix un petit illot que el turisme de masses té oblidat (sortosament). Es tracta de l’Illa do Castelo, on ja us podeu imaginar que hi ha un castell.

El lloc, per si sol, ja paga la pena, doncs sembla tret d’un conte. Una passarel·la uneix la roca amb Sant Cruz. Mig ocult per centenaris arbres, apareix el castell rodejat de jardins i amb unes impagables vistes de la capital.

Panoràmica de l'Illa do Castelo de Santa Cruz. Oleiros. Galicia
Paisatge bucòlic.

Al segle XVI, el llegendari Sir Francis Drake va deixar ben clar per on es passava l’únic castell que tenia A Coruña per defensar-se dels atacs de l’armada anglesa. Va ser necessari edificar un parell més de fortificacions, una d’elles aquí.

Garita del castell de Santa Cruz. Illa do Castelo. Santa Cruz. Oleiros. Galicia
Ara ja no vigila res.

Marineda

Dos segles més tard ja no va ser necessària tanta defensa i l’edifici va restar abandonat. Però aquest no va ser el final. Al segle XIX va ser adquirit pel marit d’Emilia Pardo Bazán, prolífica escriptora que sota el pseudònim Marineda va seguir el corrent anomenat ‘naturalista’ amb relats com ‘Los pazos de Ulloa’. Alfons XIII li concedí el títol de comtessa com a reconeixement a la seva aportació literària.

Barca amarrada. Illa do Castelo. Santa Cruz. Santa Cruz. Oleiros. Galicia
Esperant la marea alta.

L’edifici es va arreglar i ampliar i el convertiren en una bonica mansió, amb capella i tot.

Més tard, la seva filla va donar la mansió perquè fos utilitzada com a casa de colònies dels orfes de la Guerra Civil.

Mar en calma i roques. Illa do Castelo. Santa Cruz. Oleiros. Galicia
Aquestes aigües van veure moltes batalles navals.

Festa de la natura

Al jardí de l’Illa do Castelo, a més d’espècies d’arbres que han vingut terres llunyanes, hi ha una bonica font dedicada a les baldrigues. Segons s’explica, als anys 80 un d’aquests ocells marins va decidir quedar-se a viure a Santa Cruz en comptes d’emigrar. Va ser tan gran la repercussió d’aquest fet, que la van nomenar ambaixadora honorífica.

Font dedicada a les baldrigues a Santa Cruz. Oleiros. Galicia
L’ocell que es va quedar.

En realitat l’obra, realitzada per l’escultor F. Pérez Porto, representa una tradició molt popular a Galícia: os maios. Es tracta d’una antiquíssima festa d’exaltació de la natura, on es balla i canta al voltant d’unes representacions inspirades en arbres (maios).

Font dedicada a les baldrigues a Santa Cruz. Oleiros. Galicia
La festa de la natura.

Quan torneu a creuar el pont, atureu-vos davant l’escultura que representa diverses persones. Es tracta d’un homenatge a tots els qui van haver de marxar del país. Diuen que l’obra està orientada cap a Buenos Aires, lloc on va néixer Luis Seoane, l’artista que la va dissenyar (que no qui la va esculpir). Fill d’emigrants gallecs, Seoane va haver de fugir a Argentina durant la Guerra Civil, per la seva ideologia d’esquerres.

Monument als emigrants a Santa Cruz. Oleiros. Galicia
Els que van marxar.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop