Teixint a les parets
La Casa Martí, també coneguda per la taverna Els Quatre Gats.
Quan les monges del convent de Montsió de Barcelona van haver de tocar el dos, van traslladar l’església i el claustre pedra a pedra. Va quedar llavors un solar molt llaminer per a l’especulació.
L’empresari tèxtil Francesc Martí i Puig, ja tenia residència al Portal de l’Àngel. Però segurament va veure possibilitats als nous terrenys i encarregà a un jove Josep Puig i Cadafalch un edifici d’habitatges per llogar.
L’arquitecte va treure el millor de si mateix i va dissenyar un edifici neogòtic d’aire nord-europeu, que ara coneixem com a Casa Martí. Potser et sonarà més perquè als baixos va obrir la mítica taverna dels Quatre Gats.
Món tèxtil
Alguns detalls de l’esplèndida façana són una al·legoria a l’activitat del propietari. Entre les escultures, realitzades per Eusebi Arnau, veuràs un cordill amb nusos al balcó, una noia fent puntes al coixí o uns fusos.
Eusebi Arnau va ser un escultor barceloní que va destacar en l’escultura aplicada a l’arquitectura. Potser et sona per les escultures del Palau de la Música, la Sagrada Família o l’Hospital de Sant Pau.
El fantasiós escut de la porta, a més dels fusos, sembla més aviat un mostrari tèxtil. I, ja posats a dir, potser la medalla fa referència a algun premi guanyat per l’empresari.
El magnífic trucador de la porta emmarca una M (de Martí) dins un escut. La forja va sortir de les mans de Manuel Ballarín, que va col·laborar amb els arquitectes modernistes més importants.
Observa les finestres de la Casa Martí i descobriràs mil personatges curiosos: dos nens muntats damunt de cargols, un genet que cau del cavall, un home fumant, caps fent ganyotes, dracs, …
Arreu és ple de fulles i flors. Em caldria l’ajut d’un naturalista per identificar-les correctament. I també un entés en simbolisme botànic, ja que cada flor tenia el seu significat.
Idealisme vegetal
D’alguna manera, el modernisme cercava el paradís perdut, idealitzant la natura i recobrint tots els elements de motius vegetals. Una resposta a la industrialització que semblava voler prescindir de l’element decoratiu.
En primer lloc, al segle XIX es començaren a documentar fotogràficament diferents elements botànics, atorgant-los un simbolisme diferent a cada un. S’escriviren llibres i manuals i fins i tot hi havia mestres d’art que ensenyaven a dibuixar-ne.
La imatge de Sant Josep que veius a la cantonada, és una reconstrucció a partir dels caps que es van salvar de les destrosses de la Guerra Civil.
Tanmateix, l’original era obra de Josep Llimona, un altre dels grans escultors modernistes. No sabem si va ser primer l’escultura i després el nom del carrer. Sigui com sigui, davant la duplicitat amb un altre carrer, el van batejar com a passatge del Patriarca.
Per acabar, la mènsula que aguanta l’escultura, representa Sant Jordi enfonsant la llança pel ganyot del drac. Si mireu les diverses obres de Puig i Cadafalch, veureu que, en un lloc o altre, sempre troba la manera d’incloure aquest motiu.
Finalment, per a aquest arquitecte, que esdevindria president de la Mancomunitat de Catalunya, la figura de Sant Jordi estava molt lligada al sentiment nacionalista.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer Montsió, 3. Barcelona
Saber més
- Josep Puig i Cadafalch: Barcelona Modernista i Singular
- Eusebi Arnau: wikiwand.com
- Casa Martí: invarquit.cultura.gencat.cat
- La Barcelona del Vent, per D. Escamilla (pàg. 80)
- Fonts per a l’ornamentació vegetal Art Nouveau, per F. López
- El lenguaje de las flores en el modernismo…, per F. López
- Manuel Ballarín: ca.wikipedia.org
- 4 Gats: 4gats.com