Casa Carreras. Passatge del Patriarca. carrer Montsió. Barcelona

El taronger de la immortalitat

La Casa Carreras al passatge del Patriarca de Barcelona.

En els temps que va ser obert, el passatge del Patriarca rebia el nom de Sant Josep, tal com podeu veure a la porta de ferro forjat que tanca el carrer. L’escultura a l’altre costat de la tanca, ho reconfirma. Li van canviar el nom per evitar confusions amb un altre carrer que es diu igual.

Escultura de Sant Josep a la Casa Martí. Els 4 Gats.

La casa Carreras és atribuida a Puig i Cadafalch, mateix autor que l’edifici dels 4 Gats (Casa Martí), però sense afirmar-ho amb la boca oberta.

Picaporta de la Casa Carreras.

Sorprèn que apareix la mateixa M que als edificis de l’industrial Francesc Martí. Com que eren família, potser Carreras va ser el primer propietari i després el senyor Martí la va fer renovar.

Placa del Passatge del Patriarca.

Orfebreria santa

A la façana lateral hi ha dos plafons ceràmics representant a dos sants. Per què aquests dos i no uns altres? Bona pregunta, que no sé respondre.

El primer, que no porta nom, representa Sant Eloi. Eloi de Noyon era un important orfebre francès que, es veu que era tan honrat i ho feia tan bé que acabà treballant a la cort. De les seves mans van sortir els vasos sagrats de la catedral de Notre-Dame de París, entre molts altres. Es convertí al cristianisme i va ser elegit bisbe. Aquí el podeu veure davant una enclusa i rodejat dels calzes i reliquiaris que va fer. Potser el plafó el va fer posar algun fill dels Martí que, com el sant, devia ser orfebre. Però només són cabòries meves, sense cap fonament.

Plafó ceràmic de Sant Eloi. Casa Carreras.

Anem a l’altre mosaic. Tot i que la Bíblia no en parla, la tradició diu que Joaquim era el pare de Maria, la mare de Jesús. Era un home ric i generós, però la seva dona Anna, no podia tenir fills. Això estava mal vist i va marxar al desert a pregar. Al final van veure el seu somni acomplert.

Plafó ceràmic de Sant Joaquim.

Ara aneu a la porta principal i observeu el timpà. Hi ha un bonic mosaic on tornem a veure, dins uns escuts, els calzes i reliquiari de Sant Eloi. Darrere els escuts creixen tres plantes que podrien ser rosers, cadascun amb tres flors i el del mig, a més, té dues poncelles. Dins el cristianisme, la rosa està estretament associada a la sang de Jesús.

Mosaic amb escut al·lusius a Sant Eloi al portal de la Casa Carreras. carrer Montsió. Barcelona

Taronges mítiques

Si tombeu la vista a la cantonada, veureu un taronger de pedra. Aquí una pausa per consultar la mitologia. La deessa Hera tenia un jardí, cuidat per les Hespèrides (unes nimfes). Allà creixia una pomera que feia pomes d’or que proporcionaven la immortalitat. Com que Hera no es refiava de les noies, va enviar un drac que vigilava l’arbre enroscat al tronc. La història recorda una mica a la d’Adam i Eva.

Decoració escultòrica amb un taronger a la cantonada de la Casa Carreras.

Doncs bé, Verdaguer va refer el mite clàssic, convertint la pomera en un taronger. L’escriptor era tot un referent en aquells temps i els modernistes van utilitzar mil motius inspirats en els seus escrits.

Decoració ceràmica de la Casa Carreras.

Així mateix, als balcons de forja hi ha el que poden semblar més tarongers. Però en aquest cas, l’arbre que neix del centre d’una corona, té a més, una tija amb flors. Ai, si tingués aquí a l’autor, el mataria a preguntes!

Balcó amb un taronger de ferro forjat a la Casa Carreras. Passatge del Patriarca.

Forjats i esgrafiats

Per cert, la forja que veieu a portes i finestres de la Casa Carreras és de Manuel Ballarín, probablement el forjador modernista més important. Trobareu més reixes seves a la Casa Ametller, el palau del Baró de Quadras, la Casa de les Punxes o els fanals del Passeig de Gràcia.

A les parets hi ha uns esgrafiats que representen plantes i flors que s’enfilen. Em sento incapaç d’identificar les espècies vegetals, ja que l’artista sembla haver barrejat fulles d’una planta amb flors d’una altra.

Esgrafiats al Passatge del Patriarca.

Per acabar, al costat de la Casa Carreras teniu els magatzems on l’empresari guardava la mercaderia. Al final del passatge, un pont creua d’un a l’altre edifici. D’aquesta manera, els propietaris podien passar del jardí a la casa o al magatzem, sense baixar al carrer.

Penseu que la família tenia un altre edifici que dóna al Portal de l’Àngel. Podem dir que era un barri ben familiar! La barana, no cal dir-ho, també és plena de motius florals, preferentment agrupades de tres en tres.

Passarel·la de forja i trencadís a la Casa Carreras.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: carrer Montsió 5, Barcelona

Saber més

Què veure a prop