La Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat).
Sa sap —no sé com, però se sap— que fa més d’onze mil anys es bastiren les primeres cases amb maons. Aquesta data, per si sola, ja mareja. Com que en aquell temps encara no havien après a coure’ls, doncs, em sap greu, però no s’ha conservat res. Les restes més antigues, i encara visibles, d’edificacions fetes amb maó, es troben a Mesopotàmia, l’Índia i Egipte.
Primeres passes
En un principi, els maons eren fets només de fang assecat al sol. Després es barrejà amb canya, fins que algú va tenir la genial idea de coure la pasta. Pots entendre que la producció de maons era més ràpida i econòmica que no pas tallar pedra, així que fins al dia d’avui, és un element molt utilitzat en la construcció.
Noves aportacions
Els xinesos, que també eren molt espavilats, a més els decoraven amb ceràmica i els signaven. I els romans van cobrir mig món amb construccions fetes de maons i perfeccionaren la tècnica, creant motllos per diferents tipus, segons l’ús.
A partir del segle XII, aquesta tècnica es va estendre pel nord d’Europa i també per la península Ibèrica, amb l’estil mudèjar. Holanda i Alemanya manifestaren una autèntica devoció cap aquest material, construint gairebé tot a base de maons.
Tradició i economia
A Catalunya, els grans arquitectes modernistes van trobar en el maó vist, un material tradicional, econòmic i versàtil, perfecte per a les seves creacions, on sovint el combinaven amb el ferro i la ceràmica.
La Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló, podria ser el paradigma de tot el que es pot fer amb un simple maó. L’empresari Eusebi Güell encarregà a l’estudi de Gaudí el projecte d’aquest grup de cases on viurien els treballadors de la fàbrica. Com en un petit poble, trobem l’escola, l’església, la plaça amb el teatre i també les cases dels importants com el metge, el mestre, l’administrador, etc.
Creativitat econòmica
Una bona part dels habitatges foren construïts amb el maó vist, amb el qual, a més, van decorar les façanes amb imaginatives formes. Ca l’Ordal, projectada per Francesc Berenguer, és un bon exemple de com el maó vist permet modelar espais i elements funcionals i alhora decorar-los amb una imaginació que tomba d’esquena.
En aquesta masia hi vivien els pagesos que treballaven les terres de l’amo. Para atenció a les xemeneies, els ràfecs de la teulada i les gelosies que permeten ventilació i una certa intimitat.
Sense títol
Francesc d’Assís Berenguer i Mestres fou íntim col·laborador de Gaudí fins a la seva mort. Com que no tenia títol, altres signaven els seus projectes, però, a més de la Colònia Güell, sabem que va projectar l’habitatge de Gaudí al Parc Güell i les bodegues del Garraf, entre d’altres. Entendràs que estava familiaritzat amb les formes modernistes del seu mestre.
Nascut a Reus el 1866, Berenguer estudià a l’escola on el seu pare era mestre i on, entre altres alumnes, també hi havia un jove Antoni Gaudí. Tenia quinze anys quan la família es traslladà a Barcelona per tal que el noi pogués estudiar arquitectura. No era precisament un alumne brillant, ja que suspenia algunes assignatures.
Després de set anys de carrera —cal deduir que devia repetir més d’un curs—, abandonà els estudis i entrar a fer Belles Arts on sí que excel·lí. Quan tenia quaranta-vuit anys morí per problemes respiratoris sense haver pogut signar els seus projectes per manca de titulació.
La casa del cap
L’administrador de la fàbrica vivia a Ca l’Espinal, potser l’habitatge més rellevant de la colònia i més finament treballat. Només cal observar el mirador a la cantonada o les sanefes i gelosies de la façana. Joan Rubió va fer una demostració de virtuosisme.
El deixeble
Nascut també a Reus, Joan Rubió i Bellver obtingué el títol d’arquitecte quan tenia només vint-i-dos anys. Curiosament, després criticaria obertament el sistema d’ensenyament impartit a les càtedres. Fou deixeble i ajuntant de Gaudí, col·laborant en diverses obres, com la Sagrada Família, el Park Güell o la Casa Batlló. Seves són la Casa Golferichs i l’Escola Industrial de Barcelona, però va deixar un bon llegat a altres llocs de Catalunya i Balears. A més, fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona i arquitecte de la Diputació de Barcelona, que és quan, fent obres al Palau de la Generalitat, construeix el famós pont neogòtic que tothom fotografia.
Per acabar, si dones una volta fora del nucli, veuràs la fàbrica —no visitable—, totalment construïda amb maó vist, així com també l’artístic dipòsit d’aigua per proveir la casa del director.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- El maó: wikiwand.com
- Història del maó: wikiwand.com
- Colònia Güell: gaudicoloniaguell.org
- Plànol del recinte: elbaixllobregat.net
- Francesc Berenguer i Mestres: palauguell.cat
- Joan Rubió i Bellver: enciclopedia.cat
- Antoni Gaudí i el disseny estructural, per R. Roca (pàg. 24)
- Curiositats: bobilaaguilera.com
- El maó vist a l’arquitectura industrial: nataliapiernas.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: