Paret d'en Ratés. Santa Susanna. Maresme

Entre el mar i la muntanya

Itinerari per Santa Susanna (Maresme).

Al segle XI, la riera dividia Santa Susanna (Maresme) en dues parts ‘polítiques’. A una banda, els pagesos que depenien del castell de Montpalau i a l’altre els súbdits del castell de Palafolls. L’orografia els dividia a més en parròquies diferents. La part alta pertanyia a Sant Pere de Riu i la zona baixa, a Santa Maria de Pineda. Us podeu imaginar la dificultat de viure en un lloc on havies de pagar per partida doble: al senyor feudal i a la parròquia.

Detall d'una estrella a l'Ajuntament de Santa Susanna. Maresme

Així va ser fins al segle XIX, quan esdevingué terme municipal amb ajuntament. L’escut de la vila fa referència a la vall que des de temps immemorials ha marcat la vida d’aquest indret.

La visió actual de Santa Susanna és peculiar. Per una banda, tenim la muntanya coberta d’una frondosa pineda. A mesura que baixem, trobem un tapís d’urbanitzacions de carrers impossibles, que s’aturen a la carretera. A continuació, un verd mosaic de petits camps de conreus, que et transporten a un altre temps. Finalment, s’aixeca una muralla d’hotels i càmpings per acollir el turisme que vol gaudir de la privilegiada platja.

Mènsules sota un balcó a Santa Susanna. Maresme
Carrer Sant Ramon.

Pirates a la costa!

Al segle XV, el litoral mediterrani era un territori insegur i amb moltes probabilitats de ser atacat per pirates. A causa de l’amplitud de les platges, que permetien desembarcar ràpidament, el Maresme va ser un lloc d’alt risc. Per aquest motiu, la població triava per viure les zones més apartades de la costa.

Per tal de vigilar i avisar a temps d’un atac, es construí una xarxa de torres de guaita. D’aquesta manera, es podia avisar ràpidament d’una torre a l’altra amb senyals visuals, com foc, fum o miralls. Alhora, servien de defensa i refugi.

Can Bonet d'Avall. Itinerari per Santa Susanna. Maresme
Can Bonet d’Avall.

La primera defensa

Probablement del segle XVI, la Torre de la Plana estava pensada per avisar ràpidament a les altres torres, del desembarcament enemic. Tot i que n’hi falta un tros, sembla evident que contenia armes per a la defensa.

Torre de la Plana. Itinerari per Santa Susanna. Maresme

Ens acostem a la capella del Sant Crist de Balasch,  que es troba a la sortida del terme municipal, encara envoltada de camps. Una breu aturada per encomanar-se al sant, garantia tenir un bon viatge.

Capella del Sant Crist de Balasch.

El rovell de l’ou

Travessem la carretera i entrem al centre neuràlgic de la vila.

Al carrer Jaume I trobareu un plafó ceràmic realitzat recentment per l’artista Jaume Font. És una commemoració al llegat d’aquest personatge -representat per la cimera amb el drac-, enaltit i alhora criticat per les seves gestes. Les cinc estrelles recorden els diversos regnes federats de la corona d’Aragó.

La part inferior té un caire més reivindicatiu. L’espasa representa la defensa, l’escut simbolitza la justícia social i les falçs són la força del poble.

Plafó ceràmic commemoratiu de Sant Jaume. Itinerari per Santa Susanna. Maresme
Carrer Jaume I.

A continuació, trobem l’ajuntament. Projectat per l’arquitecte municipal Lluís Corratger, l’edifici es va construir als anys 30 del segle XX, per a un ús majoritàriament escolar. A principis dels 80 del segle XX, es va remodelar i ampliar, afegint alguns elements, com la balconada del darrere, tot i respectant l’estil original de l’obra.

Balconada de l'Ajuntament de Santa Susanna. Maresme
Ajuntament.

Darrere l’ajuntament, una escultura recorda a Sabina Corcoy, fundadora als anys cinquanta de l’esbart dansaire de Santa Susanna. Amb l’únic ajut del piano de l’envelat, la Sabina va engegar aquesta entitat, que s’ha posicionat amb balls propis, com el del Rogle.

Escultura amb dos dansaire. Itinerari per Santa Susanna. Maresme

Al costat de la plaça trobem la senzilla església parroquial, construïda quan el municipi s’independitzà de Malgrat. L’interès principal es troba en les pintures de l’interior. Probablement us recorden les de la catedral de Vic, de Josep Maria Sert, però van ser realitzades per un deixeble seu, Aurelio Crosiet i representen el martiri de Santa Susanna.

Aquest pintor va realitzar també un mural al Congrés de la República Dominicana i un per a l’ambaixada espanyola a París, amb la mateixa tècnica del daurat i la grisalla.

Ràfec de maó de l'església parroquial. Itinerari per Santa Susanna. Maresme
Església parroquial.

Una vida de novel·la

Seguim aquest itinerari per Santa Susanna i creuem la riera per visitar el que probablement és el nucli més antic del municipi. La capella de Santa Susanna es va erigir després de canviar el nom musulmà d’Alfatà allà pel segle XII.

La biografia de Susanna de Roma, com la de molts altres personatges del santoral, té més de ficció que de realitat. Va néixer al segle III dC i era neboda d’un Papa. L’emperador Dioclecià es va fixar en la seva bellesa i bona educació i la va voler casar amb un nebot. Davant la negativa de la noia, que es volia mantenir pura per a Déu, l’emperador va enviar diverses persones per fer-la canviar d’opinió, però ni per aquestes. Així que li van tallar el cap i problema resolt.

Què devia passar nou segles més tard, perquè es venerés aquesta santa en aquest indret?

Campanar de cadireta de la capella de Santa Susanna. Maresme
Capella de Santa Susanna.

Protecció en la desprotecció

La masia de Can Bonet d’Avall pertanyia al castell de Palafolls i conserva una curiosa torre del segle XV. Donada la seva amplitud, es devia utilitzar també com a refugi, però amb tantes remodelacions com ha sofert, costa de saber com era originalment.

Torre de Can Bonet.
Can Bonet d’Avall.

Una de les torres més interessants que podem veure al municipi, és la de Can Ratés, abans coneguda com a Mas Poch, pel nom del primer propietari. Construïda al segle XVI com a refugi al costat de la masia, les successives ampliacions de la casa l’han mig engolit. Al segle XIX la va comprar Josep de Ratés per convertir-la en un palau que mai va acabar.

Torre de Can Ratés.

El senyor Ratés, que va ser diputat a Corts el 1872 i nomenat baró per Carlos VII, va voler un gran estany als jardins del mas, per tal d’assegurar-se el regadiu de les seves terres. Per emplenar-lo va fer construir una canalització d’un quilòmetre i mig fins a una font. Com que travessava diverses propietats, la conducció deixava un cert cabal d’aigua a cada masia, com a dret de pas. Coneguda com a Paret d’en Ratés, aquesta obra d’enginyeria es conserva parcialment gràcies a la iniciativa del SSOM.

Paret d'en Ratés. Itinerari per Santa Susanna. Maresme

Esplendor i decadència

Continuem el nostre itinerari per Santa Susanna. A l’entrada del florit camí que duu a Can Rabassa, hi ha una fita amb el nom del mas. L’escultura, signada per ‘fontjaume’ porta la data 1952, que en realitat correspon al seu naixement. Jaume Font va esculpir el 2011 aquest bloc on, per una banda, hi ha un drac que sembla atrapar unes inicials. Es tracta de les dues primeres i dues darreres lletres del mot Arrabassada possible derivació del cognom del propietari.

Mosaic amb un drac a Can Rabassa. Itinerari per Santa Susanna. Maresme

A l’altra banda hi ha dos lleons, probablement relacionats amb l’escut familiar.

Mosaic amb la forma d'un lleó a Can Rabassa. Itinerari per Santa Susanna. Maresme

Potser per seguir la tradició de les torres defensives, els anys setanta, els propietaris de Can Rabassa van construir un curiós magatzem, que posteriorment va passar a tenir diferents usos. Destaca la torre, d’aires medievals, amb un rellotge de sol que ens deixa ben clar que “totes les hores són hores de salvació”.

Torre de Can Rabassa. Itinerari per Santa Susanna. Maresme

El Mas Galter era una masia allunyada de les altres i la més propera a la costa. La torre, a la que li manca la part superior, segurament servia per protegir aquesta zona més vulnerable.

Torre de defensa de Mas Galter. Itinerari per Santa Susanna. Maresme

Trencadís a la capella

Anar amb vehicle fins a la Mare de Déu de Gràcia és una mica embolicat si no coneixes el terreny. La Pujada de Gràcia és un carrer que acaba abruptament en una pista en mal estat que cal seguir 350 metres més. El lloc permet unes àmplies vistes del litoral. Per fora, l’edifici és senzill, però té el seu encant, si no fos pel gamberrisme a què es veu sotmesa.

Capella de la Mare de Déu de Gràcia. Itinerari per Santa Susanna. Maresme
Mare de Déu de Gràcia.

Pròpiament dit, l’ermita pertany a Pineda, però sembla que la devoció no coneix fronteres i és molt popular entre els habitants de les dues viles. Va ser construïda pels mariners al segle XVIII, perquè la verge els protegís dels naufragis.

Contrafort de la capella de la Mare de Déu de Gràcia. Itinerari per Santa Susanna. Maresme
Mare de Déu de Gràcia.

Diu la llegenda que la imatge (l’original, no la que ara es pot veure) va ser trobada a la platja de Pineda. Després de ser incendiada durant la Guerra Civil, es va restaurar i l’interior es decorà amb un gran fresc que va desaparèixer en un incendi el 1973. Llavors, l’artista gironí Josep Perpiñà, amb l’ajuda dels seus alumnes, va recobrir les parets amb un magnífic mural fet amb trencadís, que a grans trets, representa el mar i les muntanyes.

Mosaic abstracte a la capella de la Mare de Déu de Gràcia. Santa Susanna. Maresme
Mare de Déu de Gràcia.

Fins aquí aquest itinerari per Santa Susanna. Com sempre dic, hi ha molt més per veure, però això és només un tast perquè us animeu a anar-hi.

Quedo molt agraït a Jaume Font i al SSOM – Santa Susanna Orígens i Memòria, per la informació tan amablement facilitada per preparar aquest article.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop