Sant Llorenç de Sous. Romànic. Alta Garrotxa.

Desgràcies encadenades

El monestir de Sant Llorenç de Sous (alta Garrotxa).

Explica el diccionari que ‘garrotxa’ és una terra aspra on és difícil de caminar. Una definició perfecta per a l’Alta Garrotxa, un territori especialment abrupte i salvatge, però d’una extraordinària bellesa.

Perspectiva amb diversos portals. Romànic. Alta Garrotxa.

Enmig d’aquest paisatge trobem les restes de Sant Llorenç del Mont, que actualment se’n diu de Sous, per un poble molt petit i dispers, on no queda cap habitant.

Claustre del monestir de Sant Llorenç de Sous. Romànic. Alta Garrotxa.

Rostint el sant

Tot i que hi ha quatre sants que comparteixen el mateix nom, probablement al monestir es venerés l’únic que va ser màrtir.

Llorenç va néixer al segle III a Osca, quan aquesta pertanyia a la província romana Tarraconensis. Va anar a Roma on exercí com a diaca del Papa i administrador dels béns de l’Església. Però durant la persecució dels cristians, el van rostir al foc en una graella. Entendreu perquè se l’invoca demanant protecció contra els incendis.

Claustre de Sant Llorenç de Sous. Romànic. Alta Garrotxa.

A l’estiu, cap als volts del 10 d’agost, quan s’escau la seva festa, té lloc la pluja d’estels coneguda com a Llàgrimes de Sant Llorenç i se celebra un aplec davant el monestir enrunat.

Capitells del claustre de Sant Llorenç de Sous. Romànic. Alta Garrotxa.

De l’esplendor a la decadència

Sembla que, cap al segle IX, un monjo solitari vingué a viure al costat d’una capella. Quan més tard, altres monjos li van venir a fer companyia, van ampliar les instal·lacions de Sant Llorenç de Sous gràcies a la generositat de diversos comtes. Tot va anar bé fins al segle XIV, quan tingué lloc la devastadora epidèmia de pesta negra que va assolar Europa i va deixar una gran mortaldat al seu pas.

Perspectiva de la nau de Sant Llorenç de Sous. Romànic. Alta Garrotxa.

Com si no fos prou, entre el 1373 i 1448 Catalunya va ser sacsejada per un seguit de terratrèmols que van causar un munt de víctimes i destrosses, especialment per la zona de la Garrotxa. El conegut com a ‘terratrèmol de la candelera’, localitzat a Camprodon, va deixar la zona en una ruïna total.

Restes de l'absis de Sant Llorenç de Sous. Romànic. Alta Garrotxa.

I cal no oblidar les inacabables guerres que van tenir lloc durant aquesta convulsa època, com l’anomenada guerra civil catalana, que va enfrontar les grans institucions i van deixar un reguer de baixes pel camí.

Amb tants esdeveniments sinistres, la població de Catalunya es va veure reduïda a la meitat en poc més de cent anys.

Font a Sant Llorenç de Sous. Alta Garrotxa.

Podeu imaginar que al monestir de Sant Llorenç de Sous no va quedar gairebé ningú i l’edifici s’enrunà. Però encara es mantingué una petita flama. Després vingué la desamortització de Mendizábal de 1835 i finalment la Guerra Civil de 1936, quan tot va ser abandonat.

Passejar entre aquestes pedres carregades d’història et fa preguntar com és possible que, fins i tot en un lloc tan remot i de tanta bellesa, pogués arribar tanta desgràcia.

Panoràmica de les restes del monestir. Romànic. Alta Garrotxa.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: carretera de la Mare de Déu del Mont. Albanyà 

Saber més

Què veure a prop