Mig amagat darrere el monestir de Sant Pere de Besalú hi ha el que queda de l’antic hospital de Sant Julià, amb una més que notable portalada romànica del segle XII.
L’església de Sant Julià es troba citada al segle XIII, formant part de l’hospital, que va funcionar fins al segle XIX -la famosa desamortització que va fer estralls-. Hospital ve d’hospitalitat, no només de fer operacions, analítiques i cues. Aquí, els benedictins acollien, tal com manava la regla de Sant Benet, els pelegrins i persones pobres necessitades d’atenció.
Matrimoni no consumat
Julià era un cristià del segle IV que vivia a Egipte, tot i que manquen, com és costum, dades històriques. S’explica que el van forçar a casar-se amb Basilissa, que també es volia mantenir pura per a Déu. Així que arribaren a l’acord de mai tenir sexe.
En canvi, van convertir la seva llar en un hospital on atengueren moltes persones. La història va acabar malament, quan a ell li van tallar el cap. D’aquí a passar a ser patró d’hospitals, va ser un pas.
Lleons afamats
Es creu que la porta de l’Hospital de Sant Julià de Besalú podria procedir del temple de Sant Pere, ja que s’han detectat similituds amb el treball de pedra.
Tanmateix, resulta significatiu que, dels quatre capitells, tres representen lleons trepitjant o menjant el cap d’un home.
El significat l’hem de buscar primerament a la Bíblia. A 1 Pere 5:8 diu: “Estigueu atents i vigileu. El vostre adversari, el diable, rugint com un lleó, ronda buscant qui devorar.”
Altres textos posteriors van influenciar fortament els cristians. En concret l’ofertori del Rèquiem demana: “Senyor Jesucrist, … allibereu les ànimes dels fidels … de la boca del lleó, perquè l’abisme horrible no els engoleixi, …”.
És a dir, es relaciona el lleó amb el dimoni.
El lleó també té una simbologia ambivalent dins el cristianisme i pot representar Crist (el Lleó de Judà), menjant el ‘seu’ cos a l’eucaristia. Una forma d’antropofàgia. Vindria a ser el procés de mort i re-naixement.
També s’interpreta com a guardià de les portes d’entrada a llocs sagrats.
Però, per què dos lleons?
El fet que n’hi hagi dos, pot representar força i poder, però també el concepte de la dualitat omnipresent a la natura: dia i nit, sol i lluna, vida i mort, … Igualment pot ser que l’escultor, com sovint passava, s’ho feia venir bé per adequar el motiu dins l’espai del capitell. Fins i tot esculpir un cap per a dos lleons.
El quart capitell, d’estil corinti, representa unes fulles d’acant. A la Grècia clàssica estava molt escampat el mite, que deia que aquesta planta havia brotat del cadàver d’un heroi. Per això, es va convertir en un símbol de la resurrecció i la vida eterna.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer de Portalet amb el carrer de la Font. Besalú
Saber més
- Sant Julià: bibiloni.cat
- Léxico de los símbolos, per O. Beigbeder (pàg. 289 i següents)
- L’església: lagarrotxa.net
- Rèquiem: wikiwand.com
- Acant: Léxico de los símbolos, per O. Beigbeder (pàgs. 26-30)
- Antropofàgia mística: elpasiego.foroactivo.com
Flipant la informacio s’aquest post. Estic enca amb la boca oberta. Enhorabona
Moltes gràcies! M’alegra saber que t’ha agradat. Sempre dic que darrere de cada detall hi ha un món per descobrir. Només cal anar estirant del fil.