Sant Jaume. Besalú. Garrotxa

La batalla que mai va tenir lloc

Els horts de Besalú, sota l’advocació de Sant Jaume.

Entre la política i les vides de sants, em quedo amb aquestes, que tot i que tampoc diuen tota la veritat, almenys són simpàtiques.

La vida de sant Jaume per si sola ja donaria per emplenar uns quants articles. Segons diu la tradició, l’apòstol va arribar a la Hispània romana a predicar, però resulta que també va passar per terres catalanes.

Detall del cap de Sant Jaume al plafó ceràmic.

Doncs sí, la llegenda -sense cap fonament- diu que va crear la primera comunitat a Barcelona. D’on penseu que ve el nom de la plaça Sant Jaume? Curiosament, a Catalunya hi ha més representacions d’aquest sant que a la resta de la península.

Les religions també fan màrqueting i les peregrinacions van ser un invent d’allò més lucratiu.

Es va fer córrer el rumor que al segle IX, durant la mítica i inexistent batalla de Clavijo (La Rioja), contra els musulmans, Ramiro I va somiar que Sant Jaume li faria costat a la batalla. L’endemà, les tropes cristianes, animades per la presència del sant muntat damunt d’un cavall blanc, van aconseguir la victòria.

Aquest fet, que històricament no va passar, el va escampar un arquebisbe i des de llavors, Sant Jaume es convertí en el protector dels exèrcits cristians. Per tant, és ben comú veure’l representat com un genet repartint cops d’espasa als infidels.

Plafó ceràmic de Sant Jaume, realitzat per Salvador Sunet i Urgellès

Protegint l’hort

Si mireu Besalú (Garrotxa) des de l’aire, veureu que la part sud es troba envoltada d’un bonic tapís de petits horts que voregen l’espai entre l’antiga muralla i el Fluvià. Una ‘Comunitat de Regants’ vetlla perquè la tradició hortícola, que ve de lluny, perduri en aquesta vila.

Una part pertanyia als monjos benedictins, que actualment s’ha recuperat i adequat per a la visita. Una portalada assenyala l’entrada. A la part superior, un plafó ceràmic representa el sant fent justícia dalt del cavall.

Horts de Besalú. Portal d'entrada amb el plafó ceràmic de Sant Jaume

Sorprèn el lema, que deixa ben clar que el sant en qüestió és el patró dels horts de Besalú. Sant Jaume, patró d’un hort? I jo pensava que era sant Isidre l’encarregat dels camps. M’ha estat impossible saber la raó d’aquesta advocació. Només, per dir alguna cosa, insinuo que potser té a veure amb què va ser present a l’hort de Getsemaní quan Jesús va pregar. Però són cabòries meves sense cap fonament.

Nom de Sant Jaume escrit al peu del plafó ceràmic realitzat per Sunet

L’artista

En una cantonada del plafó, llegim: Sunet.

Salvador Sunet Urgellès va ser un reconegut ceramista nascut a Barcelona a finals del XIX. Cal que us hi fixeu, perquè moltes ceràmiques de sants i fonts que trobareu pels pobles són d’ell o bé del seu fill.

Signatura de Salvador Sunet Urgellès als Horts de Besalú

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situacióveure el mapa

Saber més

Què veure a prop

Altres obres de Sunet

Altres ceramistes