Can Masana al Poblenou, un important magatzem vinícola.

El magatzem vinícola de Can Masana al Poblenou.

Al barri del Poblenou, hi ha un tram del carrer del Doctor Trueta que es coneixia popularment com a barri de la Plata. Pel que fa al nom, hi ha diverses teories, una de les quals diu que allà hi havia una indústria de botes de vi que cobrava en monedes de plata. El 1900 Pedro Masana Rodó va engegar aquí un negoci familiar d’elaboració de vins a Nulles (Alt Camp). Poc es podia ell pensar que, després de molts vents en contra, encara avui l’empresa prosperaria i seguiria viva.

Costa d’imaginar aquells temps, quan els barris de Barcelona, com el Poblenou, havien estat vinyes i camps de conreu. De fet, al carrer Taulat, just davant del cementiri, encara pots veure l’edifici que Pedro Masana adquirí el 1930, tot donant-li l’aspecte d’una una masia i que va servir de magatzem. La Guerra Civil ho va destruir, però tot i això, en Masana aprofità la desgràcia per ampliar el negoci.

Número 168 a la façana de Can Masana. Poblenou. Barcelona

El projecte

Així doncs, en aquesta petita barriada, nucli del comerç vinculat al vi, va fer construir un interessant edifici, que deu anys després d’escriure aquest article, continua esperant l’enderroc o la rehabilitació.

El 1939 el senyor Masana encarregà el projecte a Josep Alemany i Juvé. Nascut a Barcelona el 1890, fou arquitecte municipal de Santa Coloma de Gramenet, on va projectar diversos edificis, com el mercat municipal. El mateix càrrec va tenir a Sant Just Desvern, projectant la Casa de la Vila, ampliant l’Ateneu i ampliant l’església parroquial. Tanmateix, et sonarà més per haver fet la façana de «El Molino» el 1929.

Reixa amb la data 1940 a Can Masana. Poblenou. Barcelona

Detalls vinícoles

El nou magatzem que, a més tenir les oficines, havia de ser residència particular, té un aire ben peculiar. La façana sembla reviure encara un cert aire noucentista, però que també podríem dir art déco. Aquest estil que s’inspira en les noves avantguardes, va fer furor en aquesta època.

Fixa’t bé en els detalls, ja que són un record de l’activitat del local. Per exemple, el picaporta amb la forma d’aixeta d’una bóta de vi. A les finestres, hi ha uns medallons de llautó que representen un pagès a punt de buidar la càrrega dins unes tines. Resulta curiós que al fons es veu un mas que més aviat recorda una barraca valenciana.

Com he dit, el negoci continua, però ara és a Móra la Nova, a la Ribera d’Ebre.

Picaporta amb forma d'aixeta a Can Masana. Poblenou. Barcelona

Nous temps, nous usos

Per acabar, una notícia del 2019 mostrava el projecte de reconversió de l’edifici de Can Masana al Poblenou, en una luxosa mansió. La compra de l’immoble i el projecte anaren a càrrec de l’arquitecte francès Erik Morvan, qui transformà l’històric celler, reformant-la per convertir-la en un espai d’investigació i creació. De fet, és molt més que això, ja que, a més d’oficines, sales de reunions i d’exposició, també incorpora habitacions suite. Com que probablement, aquest senyor no et sonarà de res, et diré que projectà obres rellevants com el palau de congressos de París, la planificació d’una illa a Abu Dhabi o la reestructuració de diverses estances de l’Ajuntament de Moscou.