Els esgrafiats barrocs geomètrics.
En un article anterior he parlat de Sant Pol de la Bisbal d’Empordà i la seva església dedicada a Sant Jaume.
Tot i l’aparent simplicitat, aquest edifici ens servirà per entendre alguns principis de l’arquitectura barroca.
Una de les principals reformes del temple va tenir lloc al segle XVIII, quan el barroc marcava tendència. Aquest estil va heretar l’esperit renaixentista per l’ordre, però d’una manera gairebé obsessiva.
Formes geomètriques
En primer lloc, el quadrat, el cercle i el triangle eren la base del disseny i l’arquitectura. A més, aquestes formes tenien significats místics. El cercle representava la divinitat, el cel. Les cúpules són representacions de la volta celestial.
El quadrat, en canvi, designava la humanitat, el terrenal. La combinació de tots dos era un compendi de l’humà i el diví. Sovint veureu que les cases i temples barrocs conjuguen aquestes formes. Com per exemple, el sinuós acabament de la façana d’aquesta església. Aquesta forma és present a molts edificis de l’època, tant d’esglésies com de masies.
Mirant de prop l’esgrafiat de l’església de Sant Jaume, us adonareu que en realitat es tracta d’un motiu format per quadrats i cercles. Aquest esquemàtic disseny s’utilitzà per primera vegada a la planta de l’església de Santa Maria della Consolazione a Todi (Itàlia) al segle XVI. Era un nou esquema que convertia la persona (el quadrat) en ‘centre’ de l’univers (antropocentrisme, que li diuen), reduïnt la nau allargada renaixentista i deixant-la igual que el transsepte.
Decoració econòmica
La tècnica de l’esgrafiat és més antiga que la gana. Ja era utilitzada pels àrabs al segle XI, que la van introduir a la península. Al segle XVII era habitual utilitzar-la per decorar les esglésies de la franja de Llevant. Aquí ens va arribar una mica més tard.
L’esgrafiat consisteix a rascar una capa fresca d’estuc per deixar veure el color de la base. Durant molt de temps ha estat poc valorat com a art, ja que servia per revestir o ‘tapar’ l’arquitectura. De vegades es feien impressionants representacions artístiques, com a l’església de Sant Celoni.
D’altres, com a Sant Pol de la Bisbal, s’utilitzaven plantilles o es traçava el disseny directament, utilitzant l’escaire i el compàs.
Alguns exemples
Mataró
Tot i que de vegades van ser restaurats o fets de nou en temps actuals, es poden veure arreu interessants exemples d’esgrafiats barrocs geomètrics. Alguns segueixen patrons similars al que hem vist i altres són diferents.
En primer lloc tenim la capella de l’antic Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena de Mataró llueix un esgrafiat realitzat per Joan Baptista Parés, més conegut com a Parés de Mataró. No em queda clar si aquest motiu ja existia i va ser restaurat o bé és fet de nou.
Canet de Mar
Al segle XVI l’església de Sant Pere i Sant Pau de Canet de Mar no estava esgrafiada. Després de la crema del temple durant la Guerra Civil, l’edifici va ser restaurat en estil barroc. La decoració de la façana es va dur a terme el 1998, utilitzant un típic model barroc per l’esgrafiat.
Torelló
Seguidament tenim la façana de Sant Pere de Torelló, que presenta un motiu similar, però amb la diferència de trobar-se dins un requadre.
Pineda de Mar
L’església de Santa Maria de Pineda de Mar les ha passat de tots colors. Sortosament, ara llueix dues esplèndides façanes. Totes dues presenten la mateixa ornamentació geomètrica de fons, restaurada en època actual en base al que quedava del segle XVIII. Tanmateix, la decoració es complementa amb una elaborada decoració que engrandeix les portalades.
Centelles
Així mateix vull incloure com a exemple d’esgrafiats barrocs geomètrics la façana de l’església de Santa Coloma de Centelles (Osona), tot i que va ser realitzada durant una intervenció el 1955. Segueix un patró que no trenca massa amb l’estil barroc del temple.
Finalment, aprofito per deixar anar la petició que es retirin els cables de la façana. Estic segur que hi ha una alternativa per minimitzar l’impacte sobre el patrimoni.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Església de Sant Jaume
- La geometria al barroc, per S. Rojas
- El esgrafiado arquitectónico valenciano, per A. Ferrer Orts
- Procedimiento artístico del esgrafiado, per R. Ruíz Alonso
- La forma barroca arquitectónica, per C. Lizama Campos
- Santa Maria della Consolazione: wikiwand.com
- Sant Pere i Sant Pau de Canet de Mar: canetdemar.cat
- Evolución histórica del esgrafiado en España, per R. Ruiz
- Los revocos decorados y esgrafiados, per L. Purga
- Simetrías en la ornamentación arquitectónica, per M. A. Gilsanz
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: