Sant Pol de la Bisbal. Baix Empordà.

Geometria divina

Els esgrafiats barrocs geomètrics.

En un article anterior he parlat de Sant Pol de la Bisbal d’Empordà i la seva església dedicada a Sant Jaume.

Tot i l’aparent simplicitat, aquest edifici ens servirà per entendre alguns principis de l’arquitectura barroca.

Una de les principals reformes del temple va tenir lloc al segle XVIII, quan el barroc marcava tendència. Aquest estil va heretar l’esperit renaixentista per l’ordre, però d’una manera gairebé obsessiva.

Formes geomètriques

En primer lloc, el quadrat, el cercle i el triangle eren la base del disseny i l’arquitectura. A més, aquestes formes tenien significats místics. El cercle representava la divinitat, el cel. Les cúpules són representacions de la volta celestial.

Sant Pol de la Bisbal. Baix Empordà.

El quadrat, en canvi, designava la humanitat, el terrenal. La combinació de tots dos era un compendi de l’humà i el diví. Sovint veureu que les cases i temples barrocs conjuguen aquestes formes. Com el sinuós acabament de la façana d’aquesta església. Aquesta forma és present a molts edificis de l’època, tant d’esglésies com de masies.

Esgrafiats a Can Lleonart. Alella. Maresme
Can Lleonart. Alella.

Mirant de prop l’esgrafiat de l’església de Sant Jaume, us adonareu que en realitat es tracta d’un motiu format per quadrats i cercles. Aquest esquemàtic disseny s’utilitzà per primera vegada a la planta de l’església de Santa Maria della Consolazione a Todi (Itàlia) al segle XVI. Era un nou esquema que convertia la persona (el quadrat) en ‘centre’ de l’univers (antropocentrisme, que li diuen), reduïnt la nau allargada renaixentista i deixant-la igual que el transsepte.

Com es forma un motiu barroc geomètric. Sant Pol de la Bisbal. Baix Empordà.

Decoració econòmica

La tècnica de l’esgrafiat és més antiga que la gana. Ja era utilitzada pels àrabs al segle XI, que la van introduir a la península. Al segle XVII era habitual utilitzar-la per decorar les esglésies de la franja de Llevant. Aquí ens va arribar una mica més tard.

Esgrafiats barrocs geomètrics a Sant Pol de la Bisbal. Baix Empordà.

L’esgrafiat consisteix a rascar una capa fresca d’estuc per deixar veure el color de la base. Durant molt de temps ha estat poc valorat com a art, ja que servia per revestir o ‘tapar’ l’arquitectura. De vegades es feien impressionants representacions artístiques, com a l’església de Sant Celoni.

Esgrafiats a l'església de Sant Celoni. Vallès Oriental
Sant Celoni.

D’altres, com a Sant Pol de la Bisbal, s’utilitzaven plantilles o es traçava el disseny directament, utilitzant l’escaire i el compàs.

Alguns exemples

Podeu veure exemples d’esgrafiats barrocs geomètrics amb altres patrons a l’església de Sant Pere i Sant Pau de Canet de Mar, a la capella de l’antic Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena de Mataró o a l’església de Sant Pere de Torelló. Tot i que no és l’original, també és interessant la façana de l’església de Santa Maria de Pineda de Mar.

Esgrafiats barrocs geomètrics a la capella de l'Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena de Mataró
Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena. Mataró.
Esgrafiats barrocs geomètrics a l'església de Sant Pere i Sant Pau de Canet de Mar. Maresme
Església de Sant Pere i Sant Pau. Canet de Mar.
Esgrafiats barrocs geomètrics a Sant Pere de Torelló
Sant Pere de Torelló.

També vull incloure un detall de la façana de l’església de Santa Coloma de Centelles (Osona), tot i que aquest esgrafiat va ser realitzat durant una intervenció el 1955. Segueix un patró que no trenca massa amb l’estil barroc del temple.

Esgrafiats barrocs geomètrics a l'església de Centelles. Osona.

Per acabar, aprofito per deixar anar la petició que es retirin els cables de la façana. Estic segur que hi ha una alternativa per minimitzar l’impacte sobre el patrimoni.

Cables elèctrics a la façana de l'església de Sant Pol de la Bisbal. Baix Empordà.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situacióveure el mapa

Saber més

Què veure a prop