Entre el riu i la mar
Itinerari pel Fluvià, seguint el tram final.
Sembla evident que el mot Fluvià prové del llatí ‘Fluvianum’ que, mira tu per on, vol dir riu.
Amb prop d’un centenar de quilòmetres, el riu Fluvià (és a dir el riu riu), neix més avall d’Olot (Garrotxa) i desemboca a Sant Pere Pescador, a l’Alt Empordà. En aquest punt forma els aiguamolls, un delicat ecosistema, amenaçat per urbanitzacions, càmpings i un turisme poc respectuós amb la natura.
Tot i això, un breu passeig per aquest indret tan especial, ens ajudarà a apreciar la riquesa que s’amaga entre les aigües dolces i salades. Segurament us sentireu temptats de visitar el Parc Natural dels Aiguamolls, molt més conegut, però aquest espai, més anònim, mereix també una visita.
L’inici
Per començar, deixeu el vehicle al punt d’informació de Sant Pere Pescador i allà mateix seguiu el sender, que de vegades és estret i d’altres és una pista. El camí és molt fàcil i planer. Aneu a poc a poc. Escolteu els ocells. I observeu.
Antigament, una bona part de la plana empordanesa era una zona humida. La sedimentació, la tala indiscriminada d’arbres i els assentaments humans i l’agricultura van provocar l’assecament de les llacunes. El pitjor va arribar a mitjans del segle XX amb la construcció d’urbanitzacions.
Al segle XVII, el Fluvià va ser la barrera que va frenar l’avanç de l’exèrcit francès, després de caure Figueres.
Des del camí veureu l’Illa d’en Caramany. Amb bona sort, podreu veure, de lluny, aus que trien aquest tranquil paradís per niuar.
On el riu acaba
Abans de desembocar al mar, el pas del riu es fa més estret. És l’anomenada Gola del Fluvià.
Finalment anem a parar a l’extensa platja. La mateixa on fa vint-i-cinc segles van arribar els grecs per establir colònies comercials. Per cert, el mot Empordà prové del grec ‘Empòrion’, que vol dir ‘els mercats’. Mateixa procedència que Empúries.
Passegem per la platja de Can Martinet on trobareu moltes closques, arrossegades per les onades i disseminades de manera que semblen convertir la sorra en una mena de Via Làctia.
Si aneu fora de l’època estival, podreu gaudir de la immensitat de l’horitzó i d’una gran calma. Fixeu-vos amb les erràtiques petjades dels ocells. N’hi ha de gavines, mascarells, puputs i mil més i totes diferents!
Segles als peus
Penseu també que la sorra que trepitgeu està formada per granets de roca i de closques esmicolades. Quan l’aigua, del riu o del mar, pica la roca, aquesta es va dividint en parts més i més petites que els corrents arrosseguen, fins a formar les platges. Quants milers d’anys haurà necessitat la natura per aconseguir només aquestes dunes?
Aneu caminant per la platja fins que veieu un aparcament. Allà comença el camí de tornada, que enllaçarà amb el que hem fet a l’anada en aquest itinerari pel Fluvià.
Resulta evident que aquest espai no gaudeix del manteniment que seria d’esperar. Senyals caiguts, camins tallats o intransitables, miradors que fa temps han deixat de ser segurs i restes de brutícia desllueixen un entorn ja de per si prou amenaçat. Tot i això, la natura lluita per recuperar el seu lloc.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Distància: 6 km, anada + tornada. Itinerari parcialment circular
Desnivell: és totalment pla i molt fàcil de fer
Adaptabilitat: Un bon tram és apte per a persones amb mobilitat reduïda. Vegeu les alternatives al mapa
Saber més
- El Fluvià: wikiwand.com
- Itinerari: ca.santpere.cat
- Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà: parcsnaturals.gencat.cat
- Illa d’en Caramany: wikiwand.com
- Batalla del Fluvià
- Els grecs a Empúries: blogs.sapiens.cat
- La sorra: arenys.org