La vila medieval de Santa Pau (Garrotxa).
Explica Joan Amades la llegenda d’una monja que es deia Pau -estrany nom, ho sé-. Coneixent que el senyor del castell era un garrepa i no feia caritat als pobres, un dia anà a veure’l amb dues monges més. Com era d’esperar, el cavaller la va fer fóra, però ella li recriminà que era molt ric i ben bé podia donar-li la terra que cobriria el seu mantell.
Ell se’n rigué de l’acudit, però accedí. La monja va desenrotllar el mantell i entre les tres l’estengueren cada una una direcció fins que, miraculosament, va cobrir completament el territori del senyor i tot dessota va morir.
A continuació el cavaller es penedí i tot va tornar a revifar. Per aquest motiu donà al castell el nom de Santa Pau. Tot això és llegenda, que ho sapigues.
Vila de barons
Des del segle IX es té constància històrica de Santa Pau (Garrotxa), on els castlans -senyors del castell- van adoptar el cognom Santapau. Veureu sovint l’escut amb ‘faixes’ -franges horitzontals- distintiu d’aquest llinatge i actualment també de la vila.
És fàcil confondre’l amb l’escut dels Oms, molt similar, però amb colors diferents. Al segle XV aquesta família va guanyar la propietat de la baronia en un plet contra els Santapau.
La baronia de Santa Pau comprenia diverses parròquies i els seus membres, que prengueren part a les empreses de la corona catalanoaragonesa, van arribar fins a Sicília i Sardenya.
Envoltant el castell, tenim el Firal dels Bous, la plaça construïda al segle XIV on tenia lloc el mercat de bestiar. Una llàstima que encara s’utilitzi per aparcar vehicles.
Les llindes dels portals conserven escuts nobiliaris i emblemes dels antics artesans. En un altre article parlaré sobre aquestes inscripcions.
Presència heràldica
L’església, que era apartada del centre, es va esfondrar durant els terratrèmols del segle XV. Llavors en construïren una de nova dins la vila.
Tots els escuts que hi ha a l’interior corresponen al llinatge dels Oms.
Una de les claus de volta representa sant Isidre, patró dels pagesos, amb una pala. Isidro de Merlo va ser un camperol de Madrid que treballava les terres d’un noble. Un dels càndids miracles que se li atorguen diu que, mentre ell visitava les esglésies per pregar, els àngels li feien la feina al camp.
A partir del segle XVII el recinte emmurallat es va quedar petit i la vila va créixer portes enfora. Les llindes de les cases del carrer del Pont testimonien aquesta expansió.
Repòs etern
El cementiri municipal, del qual ningú en parla, conté interessants nínxols i panteons familiars.
Probablement és de finals del segle XVIII, quan per raons sanitàries, Carles III va disposar que els cementiris fossin allunyats dels llocs cèntrics de les poblacions.
He llegit que el cementiri nou es va construir el 1916, però no estic segur si es tracta d’aquest, ja que sembla més antic.
Mentre passeges per la vila medieval de Santa Pau, observa que algunes finestres conserven punxegudes reixes. S’anomenen estripagecs i d’una banda són per evitar robatoris, i de l’altra banda són per dissuadir les bruixes i els mals esperits d’entrar a la casa.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- La vila: santapau.cat – enciclopedia.cat – issuu.com
- Santa Pau, per F. Monsalvatje
- Llegenda: wikiwand.com
- Castell: castellscatalans.cat
- Església: invarquit.cultura.gencat.cat
- Escut: wikiwand.com
- Sant Isidre: wikiwand.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: