El Papiol. Baix llobregat

Enfilat dalt d’un pit

Una breu passejada per El Papiol al Baix Llobregat, ens permetrà observar petits detalls que han escapat de la virulenta especulació. Com ens deia una veïna, ‘això abans era un pessebre’, però ara costa d’imaginar.

Panoràmica de El Papiol. Baix Llobregat.

El peculiar nom de la vila podria tenir diversos significats, segons qui o què el defineixi. Per una banda hi ha qui afirma que prové d’una planta molt comuna per la zona (abans de l’aparició de polígons industrials i els nusos viaris). Una altra possibilitat seria la derivació de ‘pòpia’ que en llatí es pot referir a un pit femení, terme utilitzat a l’antiguitat per a petits turons arrodonits.

Passejada per El Papiol. Detall d'una reixa.

El castell

La història del Papiol ha anat estretament lligada al seu imponent castell, construït en temps immemorials dalt d’un pit, perdó, d’un turó. Al llarg dels segles va passar de mà en mà, fins al moment que les edificacions defensives van deixar de tenir utilitat i es va transformar en casa senyorial.

Finestra gòtica al castell de Papiol. Baix Llobregat.

Una de les finestres mostra dos escuts. El del vitrall és el dels Despapiol, saga familiar que va habitar el castell durant diverses generacions i que prengué el cognom del lloc. El de la llinda podria ser un escut mixt, on la part dreta correspondria als Despapiol i l’esquerra -opinió meva- sembla que podria ser dels Guimerà, família amb qui s’emparentaren al segle XVI.

Vitrall amb l'escut dels Despapiol en una finestra del castell de Papiol. Baix Llobregat.
Fotografia: Xavier Serrano.

Explica una llegenda que, després que el gran terratrèmol del segle XV fes caure bona part de l’edifici, el senyor del castell va demanar al diable que el reconstruís en set nits. I aquí el teniu.

Passejada per El Papiol. Carota de pedra a l'interior del castell.

Un nou temple

La vila va anar creixent i va ser quan el culte a Santa Eulàlia, que durant segles havia tingut lloc a l’ermita als afores del nucli, es va portar més a prop del castell. Però no va resistir la piqueta de la Guerra Civil. El temple que ara veiem és de 1950. Va ser projectat per Josep Ros i Ros, arquitecte de Martorell que, a més de nombroses obres que va deixar al Baix Llobregat, el coneixereu per les Caves Freixenet.

Al fris i als capitells es repeteix el raïm, fruit associat a Crist.

Passejada per El Papiol. Detall del fris decoratiu a l'exterior de l'església. Baix llobregat.

Darrere el temple trobem la Casa Rectoral. He llegit que l’escut és ‘nou’ però sense més menció. Sembla representar un ‘globus imperial’, una figura esfèrica coronada d’una creu. Dins el cristianisme representa el domini de Crist sobre el món. En un principi va ser el símbol dels emperadors, però era un element molt llaminer i el seu ús l’adoptaren altres reis, com els de la Corona d’Aragó.

Diverses poblacions tenen aquest element al seu escut, com Polinyà i Monistrol de Montserrat. També el cognom Ramon és representat pel globus imperial. Potser tot això estigui relacionat.

Escut amb el globus imperial a la Casa Rectoral de Papiol. Baix Llobregat.

El camí de la creu

Als carrers, uns plafons ceràmics ens indiquen el pas de via crucis amb rodolins. Aquestes rajoles duen la signatura de José Cotanda, mestre ceramista d’Alcora que als anys 70 va fundar una fàbrica per continuar aquesta antiga tradició artesanal. Una llàstima que el temps i la desídia hagin oblidat aquestes petites obres d’art.

El Via Crucis o ‘camí de la creu’ és una tradició catòlica que es va generalitzar al segle XVII. Generalment es compon de catorze ‘estacions’ que simbolitzen diferents moments de la passió de Crist, on els devots s’aturen a resar.

Estació XIV del Via Crucis de Papiol. Baix Llobregat.

Nous temps

Continuem aquest passejada per El Papiol. Per la proximitat amb Barcelona, aquesta població es convertí a principis del segle XX en vila d’estiueig i de segona residència. Però l’especulació ha esborrat pràcticament tot rastre de les cases d’aquell temps.

Passejada per El Papiol. Finestra d'una casa abandonada.

Una de les poques que ha sobreviscut és Can Bou, també coneguda com la ‘casa de pedra’ pel seu acabat exterior. Va ser construïda per Salvador Valeri, arquitecte d’Osona, autor de l’espectacular Casa Comalat a Barcelona.

Passejada per El Papiol. Baix Llobregat. Detall de la reixa de Can Bou.

Antics habitatges salvats per la campana encara ens donen una petita idea de com devia ser aquest indret no fa tants anys.

Passejada per El Papiol. Corriola d'un pou. Baix Llobregat

Però el temps passa i ja pràcticament no queda ni el record de què va ser.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situacióveure el mapa

Saber més

Què veure a prop