Molins de Rei

El rei que volia moldre

Passeig per Molins de Rei. 

Allà pel segle XII, el primer rei anomenat Alfons va encarregar a un tal Bernat que arrangés un molí que suposem devia estar malmès, hi construís una casa i treballés l’hort (lògicament els guanys anirien a parar a les arques reials, no us penseu).

carrer Ignasi Iglesias
Carrer Ignasi Iglesias.

Un parell d’anys més tard, es va concedir permís per construir més molins, fet que va originar un petit nucli que ara coneixem com Molins de Rei.

Feia molts anys que no hi havia tornat i no recordava res, per això m’ha sorprès trobar lluminoses façanes modernistes, bonics esgrafiats i carrers arranjats. Només m’ha decebut que pel centre encara es permeti el pas de vehicles.

Passeig per Molins de Rei
Plaça dels Països Catalans.

Comencem el passeig per Molins de Rei.

Aquest és un petit itinerari per redescobrir una població que segurament mai hauriau pres en compte en les vostres visites culturals.

Podem començar per l’estació del tren, un interessant edifici neoclàssic del segle XIX.

Passeig per Molins de Rei
Estació de trens.

A continuació enfilarem pel carrer Carril on hi ha boniques façanes. Arribarem a la plaça de la Creu amb l’entranyable escultura d’un nen acompanyat d’un gosset.

Passeig per Molins de Rei
Plaça de la Creu.

Seguim pel carrer Major i girem per Ignasi Iglesias on veurem una font amb la característica roda de molí i ens acostarem a l’església parroquial, construïda el 1942 per substituir l’anterior destruïda a la guerra civil. Malgrat que era tancada quan hi vaig anar, em consta que l’interior és interessant de veure.

Passeig per Molins de Rei
Església parroquial.

Tornarem al carrer Major i girarem a la dreta pel carrer del Pare Manyanet fins a arribar a la plaça dels Països Catalans. Observem unes casetes amb façanes modernistes i la seu de la Federació Obrera, amb la façana d’obra vista.

L’edifici d’aquesta històrica associació, va ser edificat als anys 20 del segle passat per Cèsar Martinell. D’aquest arquitecte us sonaran el celler de Pinell de Brai i el de Gandesa.

Federació obrera
Federació Obrera.

El rovell de l’ou

Tornarem per Jacint Verdaguer i en arribar al número 95 veurem un carreró que ens portarà al pati del museu municipal, amb una interessant façana esgrafiada. Aquesta institució va ser creada el 1953 com a museu tèxtil i mica en mica es va anar ampliant amb diverses donacions. El 1968 el museu es va traslladar a aquest emplaçament.

Tombem a l’esquerra i a la plaça de Catalunya trobarem Ca N’Ametller amb la façana principal del museu recoberta de bonics esgrafiats.

Passeig per Molins de Rei
Museu Municipal.

Passant pel carrer Rafael de Casanova entrarem a Rubió i Ors per contemplar la casa dels mestres de l’escola Alfons XIII, ara seu de governació de l’ajuntament. A la cantonada podem veure una bonica torre i l’harmoniós edifici neoclàssic del Foment Cultural.

Reculem per visitar el mercat, una interessant construcció del 1932. Aquest edifici va projectat per Josep Badia Rubí, arquitecte nascut en aquesta població el 1883. En el seu moment va sorprendre aquesta estructura, molt gran per a una població tan petita.

Passeig per Molins de Rei
Mercat municipal.

Per acabar anem fins al passeig del Terraplé per veure l’edifici d’aigües del Canal de la Infanta, una obra ambiciosa projectada al segle XIX que va dinamitzar l’agricultura i l’economia. Amb un recorregut d’uns 17 quilòmetres, aquest canal va regar les terres des d’aquí fins a Montjuïc.

Canal de la Infanta
Casa de les aigües.

I ja està. Naturalment que hi ha més per veure, però us deixo alguna cosa perquè la descobriu vosaltres 😉

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa amb els punts d’interès

Saber més

Què veure a prop