Art arrelat a la natura
El Bosc artístic d’Ernest Borràs a Dosrius (Maresme).
Passejar pel bosc es pot convertir en una veritable descoberta artística. En aquesta ocasió, la densa vegetació de Dosrius, al Maresme, es converteix en un indret màgic de la mà d’Ernest Borràs.
Caminem per una ampla pista que puja a bon ritme fins al turó de la Gola, també conegut com de Sant Sebastià. Ignoro la raó de tots dos noms, però veuràs que pel camí hi ha una rajola amb la imatge d’aquest màrtir del segle III que, entre altres tasques, era protector en cas de plagues.
És una elevació de més de tres-cents quaranta metres, totalment recoberta de bosc. Però no sempre ha estat així. De fet, fins que la fil·loxera va fer de les seves, aquests verals eren plens de terrasses amb vinyes. I, si vas més enrere, com uns tres-mil anys, per aquí es passejaven els habitants del neolític aixecant menhirs i altres pedres.
Una vida de canvis
Nascut a Barcelona el 1928, l’Ernest va heretar l’ofici patern d’afinador de pianos, fet que el va marcar molt a la seva vida. Finalitzada la Guerra Civil, va estudiar música, però no va ser fins molts anys després, que fins i tot compondria algunes peces. El 1955, amb l’excusa d’anar a afinar un piano, es va casar amb la seva parella i van emprendre el viatge cap a Las Palmas on es quedà a viure i a treballar.
El 1980, en fer els cinquanta anys, després de comunicar a tothom que tancava el seu negoci, va entrar a estudiar a la universitat de Belles Arts de Barcelona. Sense un estil definit, primer va començar a pintar quadres i va acabar decantant-se per l’escultura. Finalment, s’instal·là a Dosrius on, connectant amb la natura que l’envoltava, va deixar anar tota la seva creativitat.
Creativitat i natura
Concebudes com un viatge iniciàtic, les disset obres que hi ha al camí, van ser realitzades sense un ordre concret. Totes elles plantegen petits misteris i espiritualitats, com el temps, el sol o la memòria. Integrades en la natura, aquestes creacions van essent transformades de mica en mica per l’entorn, com fent-les seves.
La seva darrera obra va ser el “Retaule de la Pedra”. Té inscrita la paraula Vitriolum, formada per les primeres lletres d’una antiga frase que ve a dir “visita l’interior de la teva terra per trobar la pedra oculta que representa el problema”. Amb aquesta creació dona per finalitzat el seu cicle com a artista.
De tot i força
Ferro, fusta, ceràmica, pedra, … Tots els materials hi tenen cabuda en les expressions artístiques d’aquest escultor i compositor nascut a Barcelona el 1924, qui ha volgut investigar diverses maneres de transmetre les seves emocions. I ho fa, prenent el bosc i la natura com a escenari.
De fet, el 1992, arran de la remodelació dels carrers de Barcelona per les olimpíades, va recuperar les antigues llambordes del paviment i les va incorporar a un seguit d’obres.
Potser sense voler-ho, m’ha vingut a la ment el viacrucis monumental de Montserrat, ja que també és un camí on podem passejar, observar i meditar. Però la diferència és que el relat de cada ‘retaule’ d’en Borràs, sembla tenir una lectura més oberta i menys dramàtica.
Les escultures es troben als terrenys de la casa on residí a Dosrius, anomenada CasaViva. Aquest projecte el va portar a terme quan, en fer cinquanta anys, va decidir deixar de ser empresari i convertir-se en l’artista que sempre havia volgut ser.
Als jardins hi ha més, encara que hem d’agrair que volgués compartir unes quantes amb els vianants, col·locant-les al peu del camí que s’enfila muntanya amunt, de manera que semblen saludar i acompanyar els caminants i ciclistes.
Paga la pena aturar-se i observar cada obra des de diferents punts de vista, per entendre millor aquesta comunió amb la natura que l’artista les hi va voler donar.
De fet, és aquest sentiment el que ens endurem a casa després de visitar el Bosc artístic d’Ernest Borràs a Dosrius.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- alternativeways-dmc.com
- ccma.cat
- Bosc d’escultures d’Ernest Borràs: amajaiak.blogspot.com