Castellterçol. Moianès. Dentell. Gravat.

La vila dels tres sols (I)

Primer itinerari per Castellterçol.

Allà pels temps en què les guerres es feien a cops de botifarra, és a dir al segle IX, sembla que, d’una família de tres germans, el més petit va triar un turonet del Moianès per viure. Allà s’hi construí un petit castell -castro-, que amb el temps tindria la seva torre i les seves muralles (veure punt 1 al mapa, a l’enllaç del final). El xicot no va triar pas malament, ja que l’indret era una important cruïlla de camins.

Primer itinerari per Castellterçol (Moianès). Ruïnes del castell.

El tercer

Antigament i de manera afectuosa, el tercer fill rebia el nom llatí de Tertiolus. Així doncs, el Castro Terciol (amb totes les variants que us pugueu imaginar), va acabar convertint-se en Castellterçol.

Primer itinerari per Castellterçol (Moianès). Muralles del castell.

La gent de peu, que necessitava coses més concretes per recordar un cognom tan estrany, el va simplificar amb la representació gràfica de les paraules: un castell i tres sols -Terçol-. I fins avui que ha perdurat.

Escut de Castellterçol. Moianès.

Entre castell i mas

Fent i desfent, construint, eixamplant i modificant, la fortificació ha arribat als nostres dies amb una aparença ben peculiar, però ben conservada i documentada, gràcies a l’extraordinària tasca del grup local Amics del Castell Terçol.

Panoràmica del castell. Primer itinerari per Castellterçol (Moianès).

A pocs metres i salvada in extremis de la ruïna total, trobem la capella de Sant Miquel (2). És de suposar que es venera l’arcàngel celestial, cap de les milícies contra el dimoni i, per tant, el millor protector dels cristians. Potser va ser per aquest motiu que Sant Miquel va donar nom a un munt de poblacions i indrets de la Catalunya Vella, quan allà per l’any 1000 va ser reconquerida als musulmans.

Bústia d'almoïnes de la capella de Sant Miquel.

A l’interior, entre les malmeses pintures que cobreixen les parets -probablement del segle XVIII-, hi ha un medalló amb una àncora i un amb un discretíssim estel, tots dos elements en un paratge desolat. Arran d’una frase bíblica -Hebreus 6:19- aquest element es va convertir en un símbol de Crist, qui evita el naufragi espiritual. L’estel també és un símbol del fill de Déu.

Primer itinerari per Castellterçol (Moianès). Medalló a l'interior de la capella de Sant Miquel.

En canvi, una altra teoria diu que el nom de Maria venia de Stella Maris, és a dir estel del mar. Dita atribució podria ser la raó d’aquestes dues pintures, ja que més tard la capella va compartir veneració -i rivalitat- amb la Mare de Déu del Remei.

Primer itinerari per Castellterçol (Moianès). Imatges religioses protegides amb un plàstic.

Tu al castell, jo a la vila

Sembla tanmateix, que els vilatans va preferir allunyar-se del senyor feudal i van triar la protecció de Sant Fruitós (3). Així que al voltant de l’església van crear un nucli amb bones vistes i ben ventilat.

Sant Fruitós -o Sant Fructuós- és considerat el primer sant català. Era un bisbe de Tarragona que al segle III va ser lligat a un pal i cremat al mig de l’amfiteatre, juntament amb els seus diaques. Ni tan sols després de mort el van deixar tranquil, ja que les relíquies van viatjar a Itàlia amb l’arribada dels sarraïns. Més tard, van tornar a Sant Fruitós de Bages i posteriorment a Manresa.

Primer itinerari per Castellterçol (Moianès). Portalada de l'església de Sant Fruitós.

Riquesa artesana

Continuem amb aquest primer itinerari per Castellterçol. Al segles XVII i XVIII, com que Castellterçol era pas dels ramats, la gent vivia majoritàriament de la llana. Trobem el record d’aquesta època en alguns dentells on els gravats de llançadores indiquen els oficis dels ‘paraires’.

Primer itinerari per Castellterçol (Moianès). Llinda gravada del segle XVIII.

Els artesans d’aquest gremi s’establiren als carrers més cèntrics de la vila i es dedicaven a la preparació de la llana abans de convertir-se en teixit.Potser la dovella més ben conservada és a Can Teuler (5), carrer de Sant Llogari 28. La pedra està finament treballada i representa una custòdia entre dues roses. Commemora la processó de Corpus de 1674 quan, durant una tempesta, el recipient va ser aixoplugat en aquesta casa.

Primer itinerari per Castellterçol (Moianès). Dovella commemorativa de la diada de Corpus de 1674.

Tallar la branca

El nom del carrer Sant Llogari recorda un bisbe francès del segle VII que va ser martiritzat. Més tard, quan els francesos van passar els Pirineus per repoblar la zona, van portar amb ells el culte a aquest sant.

Aquest bon moment afavoreix la construcció de mansions, com el palauet barroc dels Taiadella (4), família procedent de Castellcir, qui lluitaren contra les tropes borbòniques.

Contradiccions de la vida, més endavant es convertiria en el palau dels marquesos d’Alòs, títol nobiliari atorgat a aquest llinatge, partidari de Felip V que reprimiren els guerrillers antiborbònics.

L’escut de la façana representa una mà tallant una branca. Probablement es tracta d’un ‘arma parlant’, és a dir, un símil que recorda el so de la paraula ‘Taia’ o ‘Talla’.

Primer itinerari per Castellterçol. Escut damunta la porta del palauet dels Taiadella.

Fins aquí aquest primer itinerari per Castellterçol. No us perdeu la segona part, on coneixerem més de la història de Castellterçol.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop