Castellterçol. Moianès. Rellotge de sol

La vila dels tres sols (II)

Segon itinerari per Castellterçol.

Al segle XIX, les anomenades guerres carlines entre conservadors i lliberals -en realitat una guerra civil en tota regla-, també van deixar petjada a la vila, que es protegí amb una muralla. Després d’un atac, la paret va quedar enrunada i sorgí la proposta d’utilitzar les restes per construir una capella dedicada a Sant Francesc (7).

Francesc era fill d’un ric comerciant italià al segle XII. Veient la pobresa en què vivia la gent, va decidir viure austerament i va fundar diversos ordes religiosos. Segons la tradició catòlica, se li aparegué Crist crucificat qui li imprimí les mateixes ferides que tenia a les mans, peus i costat i que podem veure a l’escut.

Escut a la capella de Sant Francesc.

En algunes façanes veureu unes rajoles que indiquen les cases on s’hostatjaven els oficials de les tropes monàrquiques. Per a la família era un veritable mal de cap, ja que si amb prou feines es podien alimentar, imagineu amb ‘convidats’ forçosos.

Segon itinerari per Castellterçol (Moianès). Rajoles que identificaven les cases on s'allotjaven els oficials al segle XIX.

Torna el bon temps

Amb la bonança econòmica de finals del XIX i principis del XX, arriba la indústria tèxtil i amb ella els estiuejants burgesos que s’hi faran torres modernistes on gaudir del bon clima.

Finestra amb geranis.

Bona part d’aquests habitatges van ser edificades per Cebrià Calvet, fill d’un traginer, qui va saber fer fortuna amb els nous temps.

Segon itinerari per Castellterçol (Moianès). Detall de l'enrajolat d'una casa edificada per Cebrià Calvet.

A l’entrada de casa seva (12), la primera que va fer, veiem un plafó ceràmic de Sant Antoni Abat. Sembla que aquest personatge nascut a Egipte al segle III i que va viure més de cent anys, va guarir un porquet i des de llavors es va convertir en el protector dels animals i també dels traginers, com en Cebrià.

No obstant això, a la imatge apareix un gall, animal que no entra dins el camp d’actuació del sant, només els de peu rodó. Potser l’artista no estava molt al corrent del santoral.

Plafó ceràmic amb Sant Antoni Abat. Segon itinerari per Castellterçol (Moianès).

L’estiueig

Les torres bessones del carrer Barcelona també es coneixen amb el nom de Can Cambó (11), ja que hi va estiuejar el polític Francesc Cambó.

Porta de Can Cambó. Segon itinerari per Castellterçol (Moianès).

Molt a prop, ens fixem amb el divertit rellotge de l’antic hostal de Cal Clapers (9), on el sol marca les hores amb la pipa que fuma, mentre balla damunt els núvols.

Segon itinerari per Castellterçol (Moianès). Rellotge de sol de Cal Clapers.

Can Nubiola (6) va ser completament reformada en aquesta època. Popularment l’anomenen El Tint, ja que antigament era on es tenyien els teixits fabricats al poble.

Segon itinerari per Castellterçol (Moianès). Ràfec de Can Nubiola o El Tint.

Altres edificis van tenir menys sort, com l’anomenada Casa Gòtica -en realitat neogòtica, ja que era del 1903 – enrunada i feta de nou i de la qual només es conserven algunes finestres (10).

Segon itinerari per Castellterçol (Moianès). Detall d'un cap a la finestra neogòtica de la Casa Gòtica.

El president

És llavors quan el fill de Castellterçol, Enric Prat de la Riba, presideix la Mancomunitat de Catalunya, una institució administrativa que agrupà les quatre diputacions i que va adquirir una gran importància política.

Com a curiositat, la casa (8), pertanyent a la família Pedrós i ara convertida en museu, llueix el nom del propietari en lletres gregues, pintades un pèl matusseres, tot s’ha de dir.

Segon itinerari per Castellterçol (Moianès). Inscripció en grec a la casa d'Enric Prat de la Riba.

I aquí finalitzem aquest segon itinerari per Castellterçol. Naturalment que hi ha molt més a veure, però deixo que ho descobriu vosaltres.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop