Gandesa, Terra Alta, celler, modernisme, noucentisme

La ciència del vi

El Celler Cooperatiu de Gandesa.

Com que el principal conreu de la Terra Alta era el cereal i no la vinya, el sotrac de la fil·loxera no va ser tan fort en aquesta zona on el vi era més aviat per a consum propi. Curiosament, el desastre a altres comarques, va provocar en aquestes terres de secà un ressorgiment de la vinya per compensar la demanda.

Amb la industrialització a mitjans del XIX, els enginyers catalans van dedicar esforços a estudiar la viticultura, aconseguint que la producció passés del mètode tradicional a l’enologia moderna.

A més dels recents descobriments en microbiologia, una de les seves principals aportacions va ser dissenyar un model de celler en què tot quedés integrat, des de l’entrada del raïm fins a la seva comercialització.

Finestral del Celler Cooperatiu de Gandesa, Terra Alta.

Arquitectura pràctica

A Gandesa trobem un dels millors exemples de celler ‘pensat’ pels nous temps, obra de Cèsar Martinell.

A més de projectar l’edifici, Martinell organitzà l’espai on havia de tenir lloc la producció i l’emmagatzematge. Per tal de facilitar el treball, tingué en compte la ventilació, les condicions de fermentació o la distribució de la maquinària.

El Celler Cooperatiu de Gandesa permetia ajuntar la producció de tots els socis i classificar el raïm per varietats. Això va afavorir a més, la creació de nous tipus de vins.

Dipòsit d'aigua. El Celler Cooperatiu de Gandesa, Terra Alta.

L’arquitecte

Nascut a Valls, Cèsar Martinell és un dels darrers testimonis del noucentisme, un corrent de curta durada, però que va deixar una empremta memorable en totes les arts. Com a ajudant de Gaudí, es nota la influència del darrer modernisme en les seves construccions.

La Mancomunitat de Catalunya, que impulsava el cooperativisme, li va fer el primer encàrrec: el celler de Rocafort de Queralt. Dels 40 cellers que va projectar a partir d’aquell moment, els de Gandesa i Pinell de Brai han merescut el qualificatiu de ‘catedrals del vi’.

El Celler Cooperatiu de Gandesa, Terra Alta. Façana i finestres.

La força de la cooperació

Primerament amb la indústria tèxtil i més endavant estès a diversos rams, el cooperativisme va ser la solució popular a la depressió econòmica soferta a Catalunya al primer terç del segle XIX.

A més de minimitzar els riscos, reduïa les despeses de la petita pagesia, centralitzant les compres, organitzant la venda conjunta i reduint intermediaris.

Porta del Celler Cooperatiu de Gandesa, Terra Alta.

La núvia plantada

Al xamfrà arrodonit, un gran rètol ceràmic indica l’activitat de l’edifici. Va ser dissenyat pel barceloní Xavier Nogués, dibuixant i caricaturista que va tocar la majoria de tècniques. Als anys vint es va dedicar en cos i ànima a la decoració ceràmica. Potser el millor exemple el trobem al fris del proper celler de Pinell de Brai.

A la part superior del rètol hi ha l’escut de Gandesa que representa un guant.

Popularment s’ha volgut associar a un fet històric ocorregut al segle XIV i conegut com la Farsa de Gandesa. Durant la celebració del matrimoni de conveniència entre Jaume d’Aragó i Elionor de Castella, el nuvi, qui volia ser frare i no regent, va deixar plantada la seva promesa a l’altar, fugint tan de pressa que, diuen, va perdre un guant.

En realitat el nom de la vila sembla que tindria un origen molt més remot i faria esment al castell del qual només resten quatre pedres.

El Celler Cooperatiu de Gandesa, Terra Alta. Plafó ceràmic amb el nom de la cooperativa.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: Avda. de Catalunya, 28. Gandesa

Saber més

Què veure a prop