Camp de l'Arpa, Barcelona,

De Martí a Marès

Primer itinerari pel Camp de l’Arpa.

Diuen que el barri del Camp de l’Arpa va néixer arran d’una disputa per una pedra (archa) que indicava els límits de diversos terrenys i que tothom diu que era un dolmen. A mi ja em costa de creure, ja que el mot ‘archa’ no significa dolmen. També asseguren els historiadors que un error de transcripció d’aquest mot va acabar en Arpa. No és la meva intenció entrar en polèmica i ho deixo aquí.

Sigui com sigui, aquesta zona era eminentment agrícola i així ho va ser fins i tot després que el barri del Clot sucumbís a la industrialització. A finals del segle XIX va ser annexionat a Barcelona i actualment és un dels barris del Districte de Sant Martí.

Camp de l'Arpa, Barcelona. Esgrafiat noucentista amb la data 1925.

El perímetre

En primer lloc, els límits, tallats amb tisora, penso que no fan justícia a l’antic terme. Per això, en algun moment sortirem d’aquest tancat per veure indrets propers vinculats amb el barri.

Comencem a la confluència de l’Avinguda Meridiana amb el carrer de València, a la sortida de l’estació del Clot.

Travessem la transitada avinguda Meridiana, batejada així perquè coincideix -aproximadament- amb el meridià de París. És un dels grans accessos a la ciutat ideats al Pla Cerdà i passa per un tram de l’antic Camí Ral de Sant Andreu.

Camp de l'Arpa, Barcelona. Tribuna d'un habitatge a l'avinguda Meridiana.

A l’altra banda tenim l’església de Sant Martí. Va ser construïda damunt les ruïnes d’un temple molt més grandiós, projectat per Pere Falqués a finals del segle XIX i enderrocat durant la guerra civil. A la façana veiem dos medallons, un amb els atributs del sant -bàcul, Bíblia, sarró i barret de bisbe- i a l’altra, un dels fets més coneguts.

Martí era un soldat romà que, allà pel segle IV, va voltar més que un guia turístic. Això li va permetre conèixer la religió de moda, el cristianisme. La fantasiosa llegenda explica que va trobar un pobre pelant-se de fred. Amb l’espasa, va tallar la seva capa en dos i li donà la meitat a l’indigent perquè s’abrigués. Segons la norma, l’altra meitat pertanyia a l’exèrcit.

Camp de l'Arpa, Barcelona. Medalló amb un mosaic a l'església de Sant Martí.
Mitja per a tu, mitja per a mi.

Bronze i pedra

La plaça del davant està dedicada al Canonge Rodó, on hi ha un monument commemoratiu. L’escultura original, realitzada en bronze per Frederic Marès, va ser destruïda durant la guerra.

Als anys cinquanta, el mateix escultor va fer aquesta en pedra, material molt més econòmic. Francesc Rodó va ser un mossèn nascut a Terrassa i molt popular als barris del voltant per la seva dedicació als pobres. Arribà a ser canonge de la catedral de Barcelona.

Camp de l'Arpa, Barcelona. Monument al Canonge Rodó.

Tornem a travessar la Meridiana i a la cantonada amb el carrer d’Aragó destaca un edifici del 1934 d’aire noucentista, amb una interessant decoració amb rajoles.

Camp de l'Arpa, Barcelona. Rajola decorativa en un habitatge de 1934.
Petits detalls que fan gran el conjunt.

Al seu costat hi ha un altre, que presenta la curiositat de què cada pis està decorat amb un estil de rajola diferent. No sóc un gran entès, però diria que es tracta d’un afegit posterior.

Camp de l'Arpa, Barcelona. Façana enrajolada.

A continuació, al número 109, un altre edifici ben eclèctic -barreja d’estils-, de finals del segle XIX, on a cada planta hi ha un element decoratiu diferent. Una llàstima que els cables, aparells i antenes desllueixen el conjunt.

Camp de l'Arpa, Barcelona. Medalló amb un rostre en una façana eclèctica.
Art i electricitat.

Modernisme a peu de carrer

Em costa no aturar-me davant de cada portal, ja que a tots hi ha alguna cosa interessant: un esgrafiat, un relleu, una barana, … Com a la casa Pedro Rivera, edifici modernista projectat per Antoni de Facerias, un poc conegut mestre d’obres que ha deixat interessants edificis a Barcelona i rodalia.

Camp de l'Arpa, Barcelona. Decoració modernista de la casa Pedro Rivera.

Seguim l’itinerari pel Camp de l’Arpa i arribem a la cantonada amb el carrer Corunya per veure un espectacular habitatge que, tot i que les guies l’inclouen dins el modernisme, jo diria que té un aire noucentista. És la Casa Josep Sabadell i va ser projectada per Josep Masdéu, qui també ens va deixar uns quants edificis -noucentistes- a Barcelona.

Camp de l'Arpa, Barcelona. Decoració de trencadís sota els balcons de la Casa Josep Sabadell.

Observeu de prop els esgrafiats, les baranes, els plafons ceràmics i un peculiar ús del trencadís sota els balcons. Sense ser un entès, em pregunto si les tribunes no seran posteriors.

Itinerari pel Camp de l'Arpa. Esgrafiats a la façana de la Casa Josep Sabadell.

Cal que us imagineu aquest edifici vora les inhòspites vies del tren i lluny del centre de la ciutat. Josep Sabadell va ser un important constructor, promotor entre d’altres, del -desaparegut- casino de la carretera de la Rabassada i alcalde de la vila de Gràcia el 1892.

Itinerari pel Camp de l'Arpa. Decoració ceràmica a la Casa Josep Sabadell.
Cavalcada victoriosa.

Petites històries

A continuació, pugem fins al carrer dels Enamorats. Antigament era el camí que anava de Sant Martí a Barcelona i que resseguia el torrent del mateix nom. Sembla que pren el nom d’un antic habitatge que al segle XVII es deia ‘casa dels enamorats’.

Itinerari pel Camp de l'Arpa. Carrer dels Enamorats.

Finalment, a la cantonada amb el carrer Rogent trobem l’emblemàtica font de l’Ànec. Va ser encomanada per l’Ajuntament a Frederic Marès, dins el projecte d’embelliment de l’Eixample. Marès, nascut a finals del segle XIX a Portbou, a més d’escultor, també va ser un important col·leccionista.

Itinerari pel Camp de l'Arpa. Font de l'Ànec, de Frederic Marés.

A partir d’aquest moment cal tenir els ulls molt oberts per observar els petits detalls que ens ofereix aquest barri discret, però ple de vida. Els descobrim al segon itinerari pel Camp de l’Arpa.

Itinerari pel Camp de l'Arpa. Reixa noucentista.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop