Itinerari pel Camp de l'Arpa, un barri poc conegut pels barcelonins.

Primer itinerari pel Camp de l’Arpa.

Diuen que el barri del Camp de l’Arpa va néixer arran d’una disputa per una pedra —archa— que indicava els límits de diversos terrenys i que tothom diu que era un dolmen. A mi ja em costa de creure, ja que el mot ‘archa’ no significa dolmen, ni tan sols pedra. També asseguren les persones enteses en història que un error de transcripció d’aquest mot va acabar en Arpa. No sóc un entés en aquesta matèria i tampoc és la meva intenció entrar en polèmica, així que ho deixo aquí.

Sigui com sigui, aquesta zona era eminentment agrícola i així ho va ser fins i tot després que el barri del Clot sucumbís a la industrialització. A final segle XIX era annexionat a Barcelona i actualment és un dels barris del districte de Sant Martí.

Camp de l'Arpa, Barcelona. Esgrafiat noucentista amb la data 1925.

El perímetre

En primer lloc, els límits —tallats amb tisora— penso que no fan justícia a l’antic terme. Per això, en algun moment et proposo sortir d’aquest tancat per veure indrets propers vinculats amb el barri.

Pots començar a la confluència de l’avinguda Meridiana amb el carrer de València, a la sortida de l’estació del Clot. Travessa la transitada avinguda Meridiana, batejada així perquè coincideix —aproximadament— amb el meridià de París. És un dels grans accessos a la ciutat ideats al Pla Cerdà i passa per un tram de l’antic Camí Ral de Sant Andreu.

Camp de l'Arpa, Barcelona. Tribuna d'un habitatge a l'avinguda Meridiana.

A l’altra banda tens l’església de Sant Martí. Fou construïda damunt les ruïnes d’un temple molt més grandiós projectat per Pere Falqués a final segle XIX i enderrocat durant la Guerra Civil. A la façana veuràs dos medallons, un amb els atributs del sant —bàcul, llibre, sarró i barret de bisbe— i a l’altra, un dels fets més coneguts.

Martí era un soldat romà que, allà pel segle IV, voltà més que un guia turístic. Això li va permetre conèixer la religió de moda, el cristianisme. La fantasiosa llegenda explica que va trobar un pobre pelant-se de fred. Amb l’espasa tallà la seva capa en dos i li donà la meitat a l’indigent perquè s’abrigués. Segons la norma, l’altra meitat pertanyia a l’exèrcit.

Camp de l'Arpa, Barcelona. Medalló amb un mosaic a l'església de Sant Martí. — Mitja per a tu, mitja per a mi.

Bronze i pedra

La plaça del davant està dedicada al canonge Rodó, on hi ha un monument commemoratiu. L’escultura original, feta en bronze per Frederic Marès, fou destruïda durant la guerra. Als anys cinquanta, el mateix escultor va fer aquesta en pedra, material molt més econòmic. Francesc Rodó fou un mossèn nascut a Terrassa i molt popular als barris del voltant per la seva dedicació als pobres. Arribà a ser canonge de la catedral de Barcelona. Un canonge és un sacerdot amb uns coneixements superiors que té funcions específiques dins de l’església.

Camp de l'Arpa, Barcelona. Monument al Canonge Rodó.

L’estudi del fotògraf

Torna a travessar la Meridiana. Al xamfrà amb el carrer d’Aragó destaca un edifici bastit el 1913 noucentista, amb una interessant decoració feta amb rajoles blanques i verdes. Fou projectat per J

Fou projectat per Joaquim Rivera i Cuadrench qui, tot i que no et sonarà de res, és autor d’uns quants edificis a la ciutat i a més fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona i soci del Centre Excursionista de Catalunya. L’edifici era un encàrrec del fotògraf Santiago Gambús Mispoulet. Poc et puc dir d’ell, només que feia retrats d’estudi, d’aquells que veus una senyora recolzada en una cadira, una parella que s’ha casat, un bateig o una família benestant. Poc va gaudir l’home d’aquest bonic habitatge, ja que va morir al cap de res. Llavors la seva vídua feia ampliar el primer pis perquè el també fotògraf Rafael Salcedo Herrero tingués el seu estudi.

Camp de l'Arpa, Barcelona. Rajola decorativa en un habitatge de 1934. — Carrer d’Aragó, 592.

Al seu costat hi ha un altre edifici bastit a principi segle XX —d’autor desconegut— que presenta la curiositat de què cada pis està decorat amb un estil de rajola diferent. No sóc un gran entès, però diria que es tracta d’un afegit posterior.

Camp de l'Arpa, Barcelona. Façana enrajolada. — Avinguda Meridiana, 111.

A continuació, al número 109, s’alça un altre edifici ben eclèctic, és a dir, que barreja diversos estils. A cada planta hi ha un parell de medallons amb motius decoratius diferents i sanefes florals en relleu i al coronament consta la data 1890. Una llàstima que els cables, aparells i antenes desllueixen el conjunt.

Camp de l'Arpa, Barcelona. Medalló amb un rostre en una façana eclèctica. — Avinguda Meridiana, 109.

Modernisme a peu de carrer

Em costa no aturar-me davant de cada portal, ja que a tots hi ha alguna cosa interessant: un esgrafiat, un relleu, una barana… Com a la casa Pedro Rivera —que no sé qui va ser—, edifici modernista projectat el 1906 per Antoni de Facerias, un poc conegut mestre d’obres que ha deixat interessants construccions a Barcelona i rodalia.

Camp de l'Arpa, Barcelona. Decoració modernista de la casa Pedro Rivera. — Avinguda Meridiana, 107.

L’home important

Continuant aquest itinerari pel Camp de l’Arpa arribaràs a la cantonada amb el carrer Corunya un veuràs un espectacular habitatge que, tot i que les guies l’inclouen dins el modernisme, jo diria que té un aire noucentista. És la Casa Josep Sabadell i va ser projectada per Josep Masdéu, qui també va deixar uns quants edificis —noucentistes— a Barcelona.

Camp de l'Arpa, Barcelona. Decoració de trencadís sota els balcons de la Casa Josep Sabadell.

Observa de prop els esgrafiats, les baranes, els plafons ceràmics i un peculiar ús del trencadís sota els balcons. Sense ser un entès, em pregunto si les tribunes no seran posteriors. Cal que t’imaginis aquest edifici vora les inhòspites vies del tren i lluny del centre de la ciutat.

Esgrafiats amb motius florals a la façana de la Casa Josep Sabadell.

Per si no et sona, Josep Sabadell i Giol fou un constructor de nomenada, responsable del conegut Casino de la Rabassada. Així mateix, promogué la construcció del tramvia que passava pel carrer de Casp. I per si tot això et sembla poc, fou alcalde de la vila de Gràcia. Però l’home devia tenia mala estruga, ja que d’una banda, el Casino feu fallida i de l’altra banda no veuria acabada la seva llar perquè el tifus se l’enduria a l’altre barri aquell mateix any.

Decoració ceràmica a la Casa Josep Sabadell amb la representació d'una dona cavalcant en una carreta. — Cavalcada victoriosa.

Petites històries

A continuació, pugem fins al carrer dels Enamorats. Antigament era el camí que anava de Sant Martí a Barcelona i que resseguia el torrent del mateix nom. Sembla que pren el nom d’un antic habitatge que al segle XVII es deia ‘casa dels enamorats’.

Finalment, a la cantonada amb el carrer Rogent veuràs l’emblemàtica font de l’Ànec. Va ser encomanada per l’Ajuntament a Frederic Marès, dins el projecte d’embelliment de l’Eixample. Marès, nascut a finals del segle XIX a Portbou, a més d’escultor, també va ser un important col·leccionista.

Aquarel·la de la plaça de l'Oca al barri del Camp de l'Arpa.

A partir d’aquest moment cal tenir els ulls molt oberts per observar els petits detalls que t’ofereix aquest barri discret, però ple de vida. Els descobriràs al segon itinerari pel Camp de l’Arpa.