Sils, La Selva

A la vora del llac

Els estanys de Sils (La Selva).

Una vegada hi havia un pagès que es deia Pere Porter. L’home estava lligat a un gran deute del qual no hi havia enregistrament notarial del pagament. Un dia que anava caminant preocupat pel tema, es trobà al dimoni -abans això passava, com qui troba el veí- i el convidà a visitar l’infern on podria trobar la solució al seu problema.

Dit i fet, entraren a l’infern a través d’un estany i allà trobà el notari que li indicà on era el justificant del pagament del deute. Quan en Pere va sortir de l’avern i tornà a casa seva va trobar el document notarial i aquí s’acabà el problema.

Aquesta curiosa llegenda s’explica a Sils (La Selva), en referència a l’estany que ara visitarem. Es tracta d’una agradable passejada que es pot fer a qualsevol època de l’any, però que us resultarà especialment reconfortant a la primavera, quan trobareu mil tonalitats de verds esquitxats pel color de les flors silvestres i multitud de cants d’ocells.Deixem el vehicle a l’estacionament que hi ha darrere l’estació de trens.

En realitat aquest espai era l’antic moll de càrrega, del que encara es conserva una grua. El tren va arribar a Sils el 1862, amb l’obertura de la línia Maçanet-Girona, però l’edifici que ara veiem es va construir uns setanta anys més tard.

Maquinària a la vora de l'antiga estació de trens de Sils. la Selva.

Canals i rieres

Caminem fins a l’altre extrem del parc i baixem pel carrer Pere Porter, un homenatge al protagonista de la llegenda.A continuació entrem a un ample camí de terra que pocs metres més endavant gira a la dreta. Però nosaltres seguim recte i passem per un pont de fusta per tal de salvar la riera. Aquesta i altres rieres més eren les qui antigament alimentaven l’estany.

Per tal d’obtenir terres de conreu i erradicar malalties infeccioses, a mitjans del segle XIX es portaren a terme importants tasques per dessecar els estanys de Sils i es construí una séquia que recollia l’aigua de les rieres. En realitat, el procés per drenar l’aigua de l’estany, s’inicià al segle XIII.

Pont de fusta als estanys de Sils. La Selva.

Contemplar la natura

A pocs metres -el camí és perfectament senyalitzat-, trobem un mirador de fusta des d’on podem fer-nos una idea del conjunt lacustre. Els estanys de Sils, en realitat ara són una mínima part del que havíen estat. Per tal de comparar, cal pensar que la seva extensió era similar al del Banyoles. Actualment, el nivell de l’aigua depèn de diversos factors, però s’està intentant recuperar, encara que parcialment.

Estanys de Sils. La Selva. Escala de fusta que puja a un mirador.

Continuem pel camí que, ara és perfectament recte i vorejat de pollancres. Aquest arbre generalment creix a llocs humits i suporta bé el fred. És àmpliament conreat a la comarca de La Selva. Antigament la seva fusta lleugera s’utilitzava per a la fabricació de caixes de fruita. Actualment és molt utilitzada en la fabricació de tauler contraxapat, especialment per a mobles.

Pollancres arrenglerades a la vora dels estanys de Sils. La Selva.

En una cruïlla trobem un senyal que ens indica seguir cap a la dreta i aviat trobem un dels diversos observatoris d’aus, construïts a partir del 1998 quan es va iniciar el projecte de recuperació de l’espai. Continuant pel camí passarem per altres observatoris. Cal respectar el silenci per no espantar la fauna.

Panoràmida dels estanys de Sils. La Selva.

Damunt els aiguamolls

Més endavant, passem un pont de fusta. Si seguim cap a la dreta, tornarem ràpidament al punt d’inici. Nosaltres seguim per l’esquerra, vorejant la riera. Aquí mateix hi ha un tram de passera de fusta que ens permet sobrevolar els canyissars.

Detall d'una passarel·la als estanys de Sils. La Selva.

El camí ample segueix i trobem un nou observatori des d’on veurem fins i tot el Montseny.Després d’un petit bosc, el camí es bifurca i seguim cap a la dreta fins a trobar les vies del tren. Observeu com ha canviat la vegetació.

Els estanys de Sils. Vegetació silvestre florida.

Camps i camps

Abans de travessar el pont, a mà dreta hi ha un curt corriol que ens porta al primer observatori que es va instal·lar. En aquest punt l’aigua és més difícil de veure-la, però igualment paga la pena veure la panoràmica.Tornem enrere, creuem el pont i seguim el camí ample, que va una giravolta, i ens permetrà veure masies i camps de conreu.

Els estanys de Sils. Camps de conreu esquitxats de roselles.

Trobem una nova cruïlla i girem a la dreta. El camí puja suaument. És l’única pujada que trobem en tot el recorregut.

Can Serrà, Can Tarrés o Can Severí són alguns dels masos que, des del segle XVI es distribueixen les terres. La masia, com a tal, apareix a Catalunya a partir del segle VIII, arran de la conquesta dels francs i com a resultat d’una nova organització del territori.

Els estanys de Sils. Panoràmica dels camps de conreu.

Poc abans d’arribar a la població, creuem un altre pont sobre les vies, girem a l’esquerra i passem pel davant de l’església.

Tot i que esmentada al segle XII, la major part de l’església de Santa Maria de Sils és del XVIII, d’estil entre barroc i neoclàssic. És molt interessant el coronament de forja del campanar, projectat el 1907 per l’arquitecte noucentista Rafael Masó.

A la mateixa època s’hi afegí el rellotge amb una decoració esgrafiada que fa que pensar: “Viu i pensa en la mort”.

Campanar de l'església de Santa Maria de Sils, La Selva

La porta del cel

A la llinda de la porta hi ha una inscripció en llatí que ve a dir: ‘Que n’és de venerable, aquest lloc! És la casa de Déu i la porta del cel’ (Gènesi 28:17). Són les paraules de Jacob després de somiar amb una escala que arribava fins al cel i per on pujaven i baixaven els àngels.A la porta, hi ha una creu amb una serp. Aquest peculiar símbol ve a representar el poder de Déu que venç el mal i estableix un paral·lelisme amb la crucifixió de Crit.

S’explica a les Escriptures, que mentre el poble d’Israel travessava el desert, moltes persones morien per les picades de serps. Llavors Moisès va fer fabricar una serp de bronze i la lligà a un bastó, de manera que qualsevol que la mirés, no li faria efecte el verí.

Curiosament, aquest símbol el va utilitzar l’alquimista francès Nicolas Flamel, per a representar un procés alquímic. Actualment, apareix en una sèrie de dibuixos animats.

Inscripció a la porta de l'església de Santa Maria de Sils, La Selva

Voregem la plaça Sant Marc que es troba darrere l’església i aviat serem al punt d’inici de la ruta.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure a Wikiloc

Distància: 5,35 km d’itinerari circular

Saber més

Què veure a prop