Mataró, Basílica, Maresme, mosaic, Enric Monserdà, Maragliano

Empedrar el fossar

Els mosaics de la capella del Sagrament de Mataró.

En Mario era un jove italià que volia estudiar música, però acabà aprenent l’ofici del seu pare, qui tenia un taller de mosaic a Gènova.

El 1884, amb vint anys, va anar a Barcelona i obrí un taller on introduí la tècnica del mosaic modern. Cada vegada va tenir més encàrrecs i acabà treballant amb Domènech i Montaner, Gaudí i Puig i Cadafalch.

Mario Maragliano executà els meravellosos mosaics del Palau de la Música o l’Hospital de Sant Pau, entre molts altres. I també els mosaics de la capella del Sagrament a Mataró, que ara veurem.

Mosaics de la capella del Sagrament de Mataró, realitzats per Maragliano. Detall d'un crustaci.

Un lloc d’adoració

L’església establia que el sagrari es col·loqués a l’altar major o bé, en determinats temples, en una capella dedicada únicament al culte eucarístic. El lloc havia de ser “noble, destacat i apropiat per a la pregària”.

Dins la basílica de Mataró ja hi havia una capella per aquest ús. Però la confraria de la Minerva, que era qui ho gestionava, va fer una fallida econòmica i la capella va quedar sense manteniment. A finals del segle XIX va sortir del tràngol i decidiren construir una nova capella molt més sumptuosa.

Van cedir l’antiga capella per a utilitzar-la com a magatzem a canvi del terreny que ocupava l’antic fossar, davant l’església.

Representació d'un be amb mosaic. Basílica de Santa Maria de Mataró.

La nova capella

Amb no pocs entrebancs, s’aprovaren els plànols realitzats per Emili Cabanyes, que mira tu per on, a més d’arquitecte, poc després acabaria essent alcalde de Mataró.

No s’escatimaren recursos i es contractaren els serveis del polifacètic decorador Enric Monserdà, qui tant et pintava un quadre, com et dissenyava el mobiliari, la vidriera o els estris d’orfebreria. El seu treball més conegut és la decoració del Saló de Cent a Barcelona.

Mosaics de la capella del Sagrament de Mataró, realitzats per Maragliano. Detall d'un escut.

Molt influenciat pels estils medievals i també per l’orientalisme, els va barrejar tots aquí i va crear una decoració certament espectacular. Un cop has entrat, no saps ben bé si ets dins un temple bizantí, romànic o gòtic. Les obres finalitzaren el 1889.

Potser per manca de fons, el terra es cobrí amb fusta, que desdeia molt de la resta de la capella. Posteriors humitats del subsòl aviat van malmetre la fusta. Així que, només quatre anys després d’acabades les obres, no va haver-hi més remei que aixecar-ho tot i tornar-ho a pavimentar.

Detall del mosaic realitzat per Maragliano, representant unes flors.

Pedreta a pedreta

Però aquesta vegada es lluïren, ja que Monserdà va dissenyar un complet repertori simbòlic que Mario Maragliano es va encarregar de plasmar meravellosament, tessel·la a tessel·la.

Una font amb dos cérvols és el tema principal, inspirat en diversos textos bíblics. Simbolitza el paradís.

Mosaics de la capella del Sagrament de Mataró, realitzats per Maragliano. Font amb dos cèrvols.

Un altre, amb anyells, representa Crist.

Al centre del paviment, l’escut de Mataró, el de Catalunya i la creu de Sant Jordi.

Mosaics de la capella del Sagrament dins la basílica de Santa Maria de Mataró. Detall de l'escut de la ciutat.

Finalment, distribuïts per tot l’espai hi ha diversos emblemes referents a oficis i corporacions: arquitectes, vidriers, fusters, teixidors, pintors, metges, …

A més, alternats, també veiem animals i plantes.

Tot plegat, una al·legoria que ve a dir que tant el treball humà com la natura són sota els peus de Crist i de la protecció divina.

Mosaics de la capella del Sagrament de Mataró, realitzats per Mario Maragliano. Detall d'un peix.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: Plaça de Santa Maria, Mataró

Saber més

Què veure a prop