La capella del Sant Crist de Mataró (Maresme) la pots veure venint de Barcelona, pocs metres abans d’arribar a la plaça Laietana. Aquest petit oratori sembla haver-les passat de tots colors.
Batejar els anys
Segons consta a la inscripció de la porta, la capelleta fou destruïda el 1936, degut al conflicte bèl·lic i restaurada tres anys més tard. Cal observar les dues lletres AV al costat de l’any 1939 que són la forma escurçada de dir “Año de la Victoria”.
En realitat, el 1939 era el “IV año triunfal”. El 1936 el comptava com el primer. Però l’abril del 39 és quan finalment van donar per guanyada la reconquesta, batejant la data amb tan pompós títol. Aquest costum d’assignar eslògans propagandístics als anys podria haver estat copiat de Mussolini, qui va designar els anys posteriors a 1922 amb números romans.
Salvada pel pèls
Però aquí no acaba tot. Quan els anys seixanta del segle XX es construí l’autopista A-19 (actualment C-31), la capella del Sant Crist de Mataró era al mig del traçat viari. Sortosament, reconstruiren en aquest lloc i encara hi ha qui hi deixa el seu record floral.
Antigament era costum col·locar aquestes capelles o oratoris a la sortida de les poblacions. Abans de continuar, els caminants feien una breu aturada per encomanar-se al sant i garantir així, un bon viatge. De capelles dedicades al Sant Crist en pots trobar als afores de moltes poblacions, com Alella, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt i Santa Susanna. Tanmateix, aquesta advocació també era molt idònea per les capelles dels cementiris, com Malgrat de Mar i Calella.
Fets i miracles
La devoció al Sant Crist probablement s’originà -opinió personal- amb la talla gòtica que es conserva a la catedral del Barcelona des del segle XV. Segons la tradició, aquesta imatge anava a la nau capitana durant la batalla de Lepant el 1571, impedint d’avenç de l’imperi otomà. Prop d’un segle més tard, un altre Sant Crist, aquest cop a Igualada, es posava a suar sang. Considerat un fet miraculós sense precedents, fou l’inici d’una festa devocional que encara ara se celebra a la capital de l’Anoia. Casualment, també al segle XVII arribava a Bellpuig, procedent d’una població italiana, un crucifix que miraculosament s’havia salvat del pillatge i que es coneix com a Sant Crist de Bormio. Ben segur que si continuo buscant, encara trobaré més exemples.
Política i devoció
Tornant al Crist de Lepant, el 19 de maig de 1939 -un divendres- fou declarat festiu sota el nom de “Día de la Victoria“. A partir del següent any, se celebraria el primer de maig. Aquell dia el dictador sortia de Burgos, on fins aquell moment havia tingut la base d’operacions, i feia una entrada triomfal amb una sonada desfilada a Madrid seguint el mateix recorregut fet per Alfons VI quan conquerí Toledo el 1805. Tota una declaració d’intencions. Doncs bé, l’endemà, i per continuar amb el simbolisme històric, es feu portar el Crist de Lepant des de Barcelona fins a l’església de Santa Bàrbara. Als peus de la imatge es diposità l’espasa amb la qual el general havia obtingut la victòria “sobre els infidels“.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Numeració dels anys: efemeridespedrobeltran.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: