Torres de Quart, València, vítor, víctor, símbol, inscripció

Visca!

Aquest mot que tant utilitzem a tort i a dret, és en realitat una forma arcaica de visqui, del verb viure. Com sia és la versió antiga de ‘sigui’ i llur vol dir ‘el seu’.

Avui anem a València i ens fixem amb les Torres de Quart. Construïdes al segle XV, eren un dels portals de la muralla medieval que envoltava la ciutat. El nom ve donat perquè aquest era el camí cap a Quart de Poblet.

La porta ha resistit fins i tot l’enderroc de les muralles i diverses guerres i revolucions. Els seus murs encara són testimoni dels impactes rebuts.

Torres de Quart, València, medieval
Torres de Quart. València.

Pintades a les parets.

Les obres de restauració van posar al descobert diversos grafitis, probablement del segle XV i posteriors. Un d’ells és una inscripció amb lletres de color vermellós, que diu “D. Belda”.

Aquest cognom és, encara ara, relativament comú a València. Des del segle XIV, no són pocs els Belda que han ostentat càrrecs dins l’església. Un d’ells fins i tot va ser inquisidor. Aquí queda.

Damunt la D Hi ha una esquematitzada mitra, barret que duen diversos alts càrrecs eclesials. Això ja ens està dient qui era aquest senyor.

A un costat i a l’altre hi ha dues palmes que, en aquest cas, penso que hem de veure com a símbol d’honor més que no pas com a martiri.

També hi ha una V amb algun altre caràcter. Això és el que s’anomena ‘víctor’ o ‘vítor’.

Torres de Quart, València, vítor, víctor, símbol, inscripció
Torres de Quart. València.

Simbolitzar la victòria que sigui.

Allà pel segle IV dC, quan Constantí el Gran era emperador, s’explica una de les moltes llegendes que tenen com a finalitat l’expansió -com sigui- del cristianisme.

La nit abans d’una batalla, diu que l’emperador va veure al cel una creu amb la frase “In hoc signo vinces”, que vol dir, amb aquest signe venceràs. Dit i fet, va incorporar el símbol a l’escut d’armes del seu exèrcit. No cal que us digui que va guanyar la batalla. L’emblema rebé el nom de Víctor o Victoriós.

Torres de Quart. València.

Als segles XVII i XVIII, com que el tema de patents encara no funcionava com ara, els estudiants de les universitats d’Alcalà d’Henares, Sevilla, Salamanca i també de Barcelona, es van fer seu aquest anagrama. Quan aconseguien el títol de Doctor, pintaven a les parets de les universitats, el seu nom amb color vermell, acompanyat del ‘víctor’.

Hospital de la Santa Creu. Barcelona.

Al segle XIX, quan només la universitat central de Madrid va tenir el monopoli de concedir aquesta titulació, les pintades van anar a menys.

Però el símbol va tenir una segona -mala- vida. Ja sabem que els dictadors són avesats a apropiar-se “per a la causa”, de qualsevol cosa que no sigui seva.

Plaça Marcús, 1. Barcelona.

El ‘víctor’ era un símbol llaminer, que va servir per exaltar el caràcter victoriós de les tropes guanyadores després de la Guerra Civil.

Així que cal anar amb compte quan el veiem, ja que no sempre representa el més evident.

Torres de Quart. València.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: plaça de Santa Úrsula, València

Saber més:

Articles sobre València i rodalia: