Exotisme de carrer

L’art-déco a València.

A partir del 1925 va tenir lloc un peculiar moviment artístic conegut com a art-déco. A casa nostra, on el noucentisme estava dictant tot un estil de vida, l’art-déco poc va poguer treure el nas.

Però durant prop de vint-i-cinc anys, a València va deixar una empremta que encara ara, causa admiració. Probablement, el principal motiu va ser la bonança econòmica que va gaudir el país durant el període d’entreguerres.

Art-déco a València. Relleu al carrer Puerto Rico amb una figura femenina sostenint dues gerres.
Carrer Puerto Rico, 21. València.

No obstant això, de vegades costa de diferenciar-lo d’altres estils amb els quals va conviure, com el modernisme o el racionalisme. D’altra banda, el nom amb què se’l coneix l’originà l’Exposició Universal d’Arts Decoratives que tingué lloc a Paris el 1925 i que va marcar tendència els anys següents.

Art-déco a València. Decoració geomètrica entre dos balcons del carrer Literato Azorín.
Carrer Literato Azorin, 14. València.

En arquitectura, aquest estil que no tenia cap inconvenient a barrejar elements de diverses cultures, va arribar a cinemes, teatres, universitats, edificis d’oficines, habitatges particulars o fins i tot refugis antiaeris.

Rajoles del museu de la ceràmica de Manises amb motius geomètrics, realitzades els anys vint.
Museu de la ceràmica de Manises.

Tots els estils en un

Probablement, un dels exemples més espectaculars el trobem en la Casa Jueva, construïda el 1930 al barri valencià de Russafa. En una lliure inspiració en l’arquitectura de diversos països i èpoques, l’arquitecte valencià Juan Francisco Guardiola fa un bon poti-poti d’estil oriental, àrab, egipci, hindú i hebreu. Embolica que fa fort!

Façana de la Casa Jueva al carrer Castelló de València, amb decoració d'inspiració orientalista.
Carrer Castelló, 20. València.

L’estrella de David que apareix a la porta és la que motivà el nom popular de Casa Jueva. També perquè el seu propietari era d’origen jueu i mantenia secretament reunions amb membres de la comunitat jueva en aquest edifici.

Nascut a Sueca el 1895, Guardiola va estudiar arquitectura a Barcelona on aconseguí el premi al seu projecte per a l’estació de plaça de Catalunya. La Casa Ferran Guardiola del carrer Muntaner amb Consell de Cent també és un bon exemple de la seva desbordant creativitat.

Art-déco a València. Façana de la Casa Jueva al carrer Castelló amb decoració d'inspiració orientalista.
Carrer Castelló, 20. València.

Arquitectura desconeguda

Però, escampats per tota la ciutat hi ha nombrosos exemples anònims d’aquest estil associat als feliços anys vint. En un principi, a diferència de l’art-déco de ciutats com Nova York o Miami, on es va associar amb els gratacels, la velocitat, la moda i la modernitat, a València sovint es va limitar a formes geomètriques que fessin patxoca i fossin fàcils de produir.

Art-déco a València. Decoració geomètrica a la façana d'un habitatge del carrer Literato Azorín.
Carrer Literato Azorín, 12. València.

Els clients quedaven encantats amb un art modern i alhora econòmic, com un prêt-à-porter. Cubisme, orientalisme o llunyanes cultures com la maia o l’asteca eren algunes de les estranyes combinacions que es feien. Finalment, a partir dels anys trenta els arquitectes van derivar cap a formes més pures que acabarien per donar pas al racionalisme.

Indústria artística

Així mateix, un altre notable exemple d’arquitectura art-déco a València és l’edifici de Bombas Gens, un dels pocs exemples d’arquitectura industrial d’aquella època que resten dempeus a València. El 1930 l’empresari Carlos Gens Minguet decideix traslladar les instal·lacions familiars a un solar més gran i encarrega el projecte del nou edifici recau en l’arquitecte Cayetano Borso, amb la idea d’oferir una imatge moderna i diferenciada. A la plaça de l’Ajuntament de València pots veure el Teatre Rialto, una altre magnífic exemple de la professionalitat de Borso.

Decoració i rètol a la façana principal de l'edifici.
Avda. Burjassot, 54. València.

Per acabar, no deixis de visitar el Museu de Ceràmica de Manises o el Museu del Taulell d’Onda, on hi ha increïbles mostres de rajoles de l’estil que a principis del segle XX va fer furor en aquests verals.

Art-déco a València. Rajoles del museu de la ceràmica de Manises, realitzades els anys vint.
Museu de la ceràmica de Manises.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: carrer Castelló, 20. València

Saber més

Articles sobre València i rodalia

2 comentaris

  1. Interessant article.
    L’eixample de València està ben sortit d’edificis d’aquest estil, que s’adiu molt bé amb la tradició decorativa valenciana.
    Salut.

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).