Sant Medir, Nuria Tortras, escultura, plaça Trilla, Gràcia

Plaça dolça

La plaça Trilla de Gràcia.

Diuen que això va passar allà pel segle IV, durant la dominació romana. Vivia a Barcelona el bisbe Sever, quan va tenir lloc la persecució contra els cristians. Diu la llegenda que mentre fugia cap a Sant Cugat del Vallès -abans tenia un altre nom-, es va creuar amb Medir, un pagès que en aquell moment plantava faves.

Sever li va dir al pagès que, si els romans l’interrogaven, digués la veritat. Només marxar, les faves van créixer i florir miraculosament. Els soldats arribaren i Medir els va dir que havia vist passar el bisbe mentre sembrava les faves.

Veient les plantes florides, no el van creure i se’l van pelar. En aquell lloc de Collserola, s’aixecà més tard l’ermita dedicada a aquest pobre pagès que, sense voler-ho el van fer sant de cop.

Dibuix de la plaça Trilla de Gràcia.
Plaça Trilla.

El forner

Quinze segles més tard, un forner de la vila de Gràcia va fer la promesa a sant Medir que, si el curava d’una malaltia que patia, aniria de romiatge a l’ermita. El sant es va enrotllar i el forner també va complir la seva part del pacte.

Cap al 1830, muntat dalt d’un cavall i tocant un sac de gemecs, se’n va anar cap a Collserola, tot anunciant el que havia passat i repartint llaminadures.

L’any següent l’acompanyaren alguns familiars i amics. Més endavant s’hi sumaren els veïns. I així és com es formaren a Gràcia les famoses colles de Sant Medir.

Camps urbanitzats

Més o menys per aquelles dates es va urbanitzar una part del carrer Gran. Antoni Trilla, propietari de la masia del mateix nom va ser el promotor de les obres. On hi havia una part dels antics camps de conreu, es creà una plaça, que avui duu el nom de Trilla.

Al voltant s’aixecaren diversos edificis. Un dels més destacables és la casa Homet. Va ser projectada el 1908 per Salvador Puiggrós, un prolífic arquitecte modernista de qui es conserven diversos habitatges a Barcelona.

Tribuna de la Casa Home. La plaça Trilla de Gràcia.
Casa Homet.

El monument desterrat

Després de diversos intents fallits, el 1969 s’erigí als jardinets de Gràcia un monòlit en honor a les colles de Sant Medir. L’escultura consistia en un relleu en bronze, dins un quart d’esfera, suportat per un senzill peu de formigó.

El relleu de la plaça Trilla de Gràcia, va ser realitzat per l’escultora Núria Tortras. Nascuda a Barcelona en ple noucentisme, Tortras va guanyar diversos premis per les seves obres d’aspecte clàssic, plenes de sentiment, com el monument de la plaça Blanquerna o l’homenatge a Walt Disney, amb els cérvols saltant al parc de la Ciutadella.

Sis anys més tard, a petició de la Federació de Colles, el monument va ser traslladat a la plaça Trilla. Poc després, ja patia la primera desfiguració quan s’afegí una gran placa commemorant el 150è aniversari del primer romiatge.

A causa d’unes obres, el 1983 el monument va tornar a canviar de lloc, a prop del Torrent de l’Olla. Però va ser sobre aixecat més de mig metre i el peu de formigó es recobrí amb plaques de marbre, distorsionant així l’obra original. Finalment, el 2001 va tornar a la plaça Trilla, però ja no es pot veure bé tot el relleu, de tan amunt com queda. Una llàstima.

La plaça Trilla de Gràcia. Monument a les colles de Sant Medir, realitzat per Núria Tortras.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: plaça Trilla, Barcelona

Saber més

Què veure a prop