rajola d'oficis, ceràmica

Decadència a la cuina

Les rajoles d’oficis.

Fa uns quants anys, les mestresses de casa triaven les rajoles de la cuina decorades amb floretes, fruites, ocells o peixos. Ho recordeu?

Doncs feien el mateix que les mestresses del segle XIX. I aquelles rajoles, siguem sincers, també eren lletges. Només que, com que estan als museus, doncs paguem per veure-les.

Rajoles d'oficis de Sant Benet de Bages, amb representació de fruites.
Sant Benet de Bages.

Breu repàs a la rajola

A mitjans del segle XVII va sorgir el que anomenem les rajoles d’oficis. En realitat, d’oficis en són pocs els representants, ja que trobem molts altres motius, com flors, animals, vaixells, folklore i elements d’auques, com el sol, la lluna, estels i fins i tot, alguns d’escatològics.

Però algú li entaforà la denominació ‘rajoles d’oficis’ i ningú ho ha discutit.

Les rajoles d'oficis del Museu Episcopal de Vic, amb un caganer i personatges realitzant diversos treballs.
Museu Episcopal de Vic.

Van ser molts els països que tractaren temes populars a les rajoles, però sembla que les que es van fer a Catalunya, són les preferides dels col·leccionistes. Mira que bé!

La rajola esmaltada anava molt bé per aïllar llocs en contacte amb l’aigua, com banys i cuines. I com que no retenen tant la pols i són fàcils de netejar, s’utilitzaren als hospitals.

Normalment es tracta de rajoles quadrades, de tretze per tretze centímetres i sempre amb el fons blanc. Cada rajola mostra un motiu únic, que sol formar una sèrie amb altres del mateix l’estil.

Cada lloc i cada ceramista tenien el seu toc personal. D’aquesta manera les diferenciem segons el motiu que es repeteix a cada rajola, com una fulla, una flor, una atzavara, etc.

Les rajoles d'oficis del Museu Episcopal de Vic, amb músics i camperols.
Museu Episcopal de Vic.

L’etapa daurada va tenir lloc entre finals del segle XVII i principis del XVIII. Les rajoles tenien motius molt treballats i acolorits, que emplenaven quasi totalment l’espai. A més de les flors i fulles decoratives, el personatge central descansava sobre un terra i de fons hi havia cel i núvols.

Evolució

Més endavant, probablement per economia de mitjans, els fons van desaparèixer, així com les decoracions supèrflues. També va disminuir la paleta de colors i el traç cada vegada va ser fet més de pressa.

Dues rajoles d'oficis, amb personatges populars.
Exposició de rajoles d’oficis a Sant Julià de Vilatorta.

Com diu Joan Amades, s’ha suprimit tot el que podia complicar la factura i s’ha anat al gra, potser degut a la intensa competència, que obliga el rajoler a anar per feina.

Arribats al segle XIX, la realització es torna seriada i matussera, com realitzada per un aprenent. La decoració es redueix a un motiu, més o menys centrat, amb el fons completament blanc.

És un període d’evident decadència, amb dibuixos d’ocells, flors o fruites, que formen petites sèries. En alguns casos, el motiu ha estat pintat tan malament, que es fa ben difícil d’esbrinar de què es tracta.

les rajoles d'oficis del Museu Episcopal de Vic, amb representació de fruites.
Museu Episcopal de Vic.

I finalment va arribar la revolució industrial que va fer desaparèixer la realització artesana, per passar a la producció en sèrie. Dels anys setanta del segle passat podem trobar rajoles que encara ara, ens fan pensar si no hauria estat millor deixar-les en blanc.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Saber més

Altres articles relacionats