Fer tots els papers de l’auca

Rajoles de l’auca.

Per començar, sabem que el 1676, un impressor de Moià va produir la primera auca —bé, la primera que es conserva. Les vinyetes estaven emmarcades dins de cercles. En un principi no duien títol ni text, però, més endavant, les auques inclouran uns rodolins al peu de cada vinyeta.

Sembla que aquesta manifestació apareix a final segle XVII. En realitat, era un joc d’apostes —una mena de loteria— que generà tanta passió, que va haver de ser prohibit, i els taulells foren cremats, raó per la qual se’n conserven ben poques auques.

Taulel amb la imatge d'una dona nua muntada a cavall.
L’Enrajolada. Martorell.

Com es jugava?

En un full hi havia dos panells idèntics. Un servia de taulell. L’altre, d’una mida més petita, es tallava per tal de separar les vinyetes individualment. A tall d’exemple, he fet un esborrany a partir d’un model italià del segle XVII.

Croquis orientatiu de com era una auca del segle XVII.
Esborrany d’una auca italiana del segle XVII.

Les vinyetes retallades s’introduïen dins una bossa que sostenia el banquer. A continuació, cadascú col·locava una o més monedes damunt d’una vinyeta del seu taulell per la qual apostava. Per torns, cada jugador extreia una de les vinyetes retallades de la bossa i comprovava si corresponia amb la casella on tenia la moneda. Si era així, es quedava amb un percentatge del qual tothom havia apostat. La resta s’ho quedava el banquer. I si perdia, tot s’ho quedava el banquer. Bé, les regles eren un pèl més complexes i podien variar d’un lloc a l’altre, però bàsicament es jugava així.

Rajoles de l'auca del Museu de Mataró amb la imatge d'un peix i d'un àngel tocant la guitarra.
Museu de Mataró.

Fent trampes

Aquest joc apareix simultàniament a la mateixa època en diversos països, com França —amb el nom de biribi o cavagnole— i Itàlia —anomenat biribissi. Sembla que Voltaire escriví el 1719 un poema on en parlava. I també es diu que l’aventurer venecià Giacomo Casanova se n’anà jugar clandestinament a diversos indrets, com Gènova, on aquest joc estava prohibit. L’home es va quedar amb les butxaques buides, tot i que se sospita que, tal com era habitual, s’havia confabulat amb qui portava el joc.

Solien jugar al biribissi les persones riques i també les que ho feien veure i estaven assetjades pels creditors i esperaven endevinar la casella guanyadora.

Rajoles d'oficis del museu Can Serra de Mataró.
Museu Can Serra. Mataró.

Inspiració variada

Els motius representats a les vinyetes eren tan diversos, que les primeres auques foren una veritable font d’inspiració per als ceramistes de l’època. Així doncs, el sol, la lluna, estels, vaixells, fruita, personatges de tota mena, com els macers o bé animals fabulosos, són alguns dels nombrosos dibuixos de l’auca, que ara trobem en rajoles. També hi ha iconografia vinculada amb l’alquímia, l’emblemàtica i els oficis gremials. Tret de la campana i d’un àngel tocant la guitarra —probablement amb un simbolisme més aviat amorós—, no sembla que cap vinyeta fes referència a temes religiosos —creus, sants…—, ja que probablement hauria estat considerat una blasfèmia barrejar joc i fe.

Segons ens diu Joan Amades, les figures d’animals, presents a tantes festivitats civils i religioses, com la processó de Corpus, antigament representaven diversos oficis. Per exemple, la mulassa representa els paraires, el lleó era l’animal dels blanquers i el bou dels freners (els qui fabricaven frens i guarnicions per a animals del camp).

Rajoles de l'auca amb l'àliga i la mulassa, imatges del bestiari festiu.
L’Enrajolada. Martorell.

Clàssics i profans

D’altra banda, algunes de les quaranta-vuit figures, representaven signes del zodíac, motiu pel qual es pensa que tenia un origen endevinatori o augural. Després les auques es publicaren amb temes concrets, com jocs, animals, festes, soldats i molt més. Normalment, una de les vinyetes representava una oca, per això es creu que també pot ser l’orígen del popular joc de l’oca.

Rajoles de l'auca amb la imatge d'una torre i d'un cor travessat pet una espasa i una fletxa.
Museu Vicenç Ros. Martorell.

Pareguts raonables

Per acabar, mirant de prop els dibuixos, que aparentment no tenen cap relació entre si, els he comparat amb les cartes del tarot i, tot i que no sóc cap entés en la matèria, he tingut la sospita que algunes vinyetes estan inspirades en aquest conjunt de cartes.

El tarot ja s’utilitzava al segle XIV i hi figurava el sol, la lluna, la torre i moltes altres representacions, presents també a les nostres primeres auques i, més tard, a les rajoles. Només que al final, segurament es va perdre el significat pel camí.

Taulella de la Fundació Mascort amb la imatge d'un sol amb cara i ulls.
Fundació Mascort. Torroella de Montgrí.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Saber més

Altres articles relacionats

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)