Especulant amb l’espai

La Plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú.

A final segle XVIII s’encetà un llarg període en què es posaren a subhasta pública les propietats no productives, principalment de l’església catòlica. Era un temps de crisi i calia treure rendiment a què fos. Hi va haver diverses desamortitzacions, però la més tristament coneguda és la de Juan Álvarez Mendizábal, president del consell de ministres, ocorreguda el 1836 i que, curiosament ell no va tastar perquè va ser destituït aquell mateix any.

Detalls de terracota a la plaça de la Vila.
Detalls de terracota.

Et pots imaginar les manipulacions que hi va haver per part de nobles i burgesos. Molts edificis quedaren abandonats, exposats a una irreversible degradació i desaparegueren sota l’especulació.

Per exemple, al centre de Vilanova i la Geltrú hi havia un convent, que després de fer fóra els frares caputxins, es posà a la venda. El primer comprador li vengué al polític i comerciant Josep Tomàs Ventosa, qui enderrocà l’edifici per construir unes escoles.

Rajola amb numeració a la plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú
Numeració enigmàtica.

Vanaglòria filantròpica

El senyor Ventosa, nascut el 1797 a Vilanova, embarcà de ben jove cap a Cuba a fer fortuna. I la va fer. Part dels guanys els invertí a fer una escola allà. Va ser en un viatge a la seva vila natal que feu edificar també unes escoles per a nens pobres al solar del convent.

Penso jo que la modèstia no era el seu punt fort, ja que va pagar de la seva butxaca dues estàtues de la seva persona, ben repentinada i amb un llibre a la mà. Una és al centre de la plaça de la Vila i l’altre a l’escola que va patrocinar a Cuba.

Estàtua de Josep Tomàs Ventosa al centre de la Plaça de la Vila.
Modèstia a part.

Un rectangle obert al cel

Projectada a mitjan segle XIX, la plaça de la Vila és l’element més representatiu de l’eixample que va viure la ciutat en aquell moment. En un principi era només un espai buit, amb les escoles Ventosa en un costat.

Va prendre la seva fesomia quan es bastiren els edificis més emblemàtics, com la Casa de la Vila. Amb uns arcs i balcons ben ordenats, aquesta construcció és la que donà la pauta per l’edifici del davant, també amb una galeria porxada i que actualment allotja la biblioteca Joan Oliva i MIlà. Nascut a Sant Pere de Ribes el 1858, Oliva fou impressor i també bibliotecari a la biblioteca Víctor Balaguer que hi havia en aquest mateix edifici.

L’arquitecte Francisco de Paula del Villar, nascut a Múrcia, no sembla que s’hi matés gaire amb el projecte del Consistori i va fer una bona copiada dels porxos que pocs anys abans havien projectat altres arquitectes a la nova zona del Born de Barcelona. De la mateixa manera, la neoclàssica plaça Reial de Barcelona va ser una bona font d’inspiració per a nombroses places catalanes, com aquesta.

Sigui com sigui, el resultat ofereix un aspecte ordenat al conjunt, ajudat per l’arranjament de la plaça, obra del mateix arquitecte. Perquè us soni una mica més, Villar havia de construir la Sagrada Família i, per raons que no vénen al cas, es va quedar amb la cripta. També projectà l’absis del monestir de Montserrat, el panteó de Rafael Patxot i un bon grapat d’esglésies.

Porxos neoclàssics de la plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú.
Sota l’ombra porxada.

Blanc i negre

Fins als anys vuitanta del segle XX, la plaça era de terra. El 1970 s’encomanà a Josep Maria Pericas i Soler el disseny del característic paviment que encara llueix avui dia -després de diverses restauracions-.

Detall de paviment geomètric de la plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú.
Patró infinit.

Pericas era fill del reconegut arquitecte vigatà del mateix nom, qui va deixar una gran estesa de la seva obra a Osona. Pericas -el fill- va ser arquitecte municipal de Vilanova, on ha deixat alguns discrets habitatges.

El gruix del mosaic està format per formes còncaves i convexes en blanc i negre, segons el que s’anomena estil portuguès, una mena de trencadís molt característic del país veí. Tanmateix, l’única nota de color la donen els escuts sota els porxos, com el de Vilanova i la Geltrú, Barcelona, Catalunya o el bisbat.

Mosaic amb l'escut de Barcelona a la plaça de la Vila.
Escut de Barcelona.

Fer números per terra

Tal com m’ha confirmat el vilanoví Joan-Vicenç Gómez i Urgellés, matemàtic i professor de la UPC, en un treball de classe els seus alumnes desenvoluparen la complexa fórmula matemàtica que forma la sanefa del mosaic. Dins la idea de popularitzar les matemàtiques i canviar la manera d’ensenyar aquesta temida assignatura, el projecte plantejava estudiar les simetries i els girs de manera diferent.

Pels qui els nombres ens costen de pair, ho podríem simplificar dibuixant una plantilla bàsica formada per un quart de circumferència damunt un quadrat. La resta és anar combinant aquest patró.

Gràfic amb la geometria del paviment de la plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú.
Bellesa repetitiva.

Molt més

Cal observar els elements que complementen aquest espai, com els fanals, d’idèntic disseny que els de l’avinguda Diagonal de Barcelona. En una columna de l’Ajuntament pots veure una placa amb l’escrit de la Carta Pobla, document atorgat per Jaume I a Vilanova el 1274, en què la reconeix com a vila i li concedeix permisos per comerciar per mar i tenir fira pròpia.

Finalment, al voltant de l’emblemàtica plaça s’aixecaren notables edificis, com l’actual biblioteca municipal que havia estat seu d’una societat recreativa.

En una cantonada destaca la casa Olivella (1867), que, entre altres usos, va ser hotel fins a l’inici de la guerra civil. I tot això en un espai apropiat per l’article vint-i-sis. Ho sabran els vilanovins que hi passegen, es manifesten o fan un cafè a la terrassa?

Balcó de la Casa Olivella a Vilanova i la Geltrú.
Casa Olivella.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: Plaça de la Vila. Vilanova i la Geltrú

Saber més

Què veure a prop

2 comentaris

  1. Hola;
    La fórmula matemàtica del terra que esmenteu és fruit d’un treball de classe que vaig dirigir jo. El meu nom és Joan Gómez i sóc matemàtic, professor de la UPC.

    • Benvolgut Joan,
      Moltes gràcies pel vostre valuós comentari. Poques vegades tinc l’oportunitat d’enriquir els articles amb aportacions de primera mà. He modificat el contingut de l’escrit per tal d’incorporar aquesta dada. També he afegit un parell d’enllaços que parlen de la seva tasca com a matemàtic. No obstant això, m’he quedat amb la curiositat de saber quan i quin motiu va generar aquest interessant treball sobre el mosaic de la plaça.

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).