Aquarel·la de la plaça Major o Mercadal de Vic amb l'edifici de Can Girbal.

El temps petrificat

El rellotge de Can Girbal de Vic.

Des d’abans dels temps de la sopa de farigola, que l’ésser humà ha mesurat el temps. En un principi ens guiàvem pel dia i la nit. Posteriorment, observant els cicles solar i lunar, ja es van fer els primers calendaris per a un ús agrícola.

Probablement van ser els egipcis qui, uns catorze segles abans de la nostra era, van ser els primers a calcular el temps amb més exactitud, amb un estri que mesurava l’ombra al llarg del dia. Així va néixer el rellotge de sol. El problema és que a la nit s’aturava.

Les clepsidres eren un altre estri, inventat poc després que, per mitjà del degoteig de l’aigua, aconseguia mesurar el pas del temps de manera constant. Dia i nit. En aquest cas, els àrabs van perfeccionar aquest invent vingut d’orient.

El rellotge mecànic va fer-se esperar, fins que els italians van fer els primers assajos al segle XIV. Ràpidament els campanars europeus van fer un lloc per aquest important element que ens esclavitzaria per sempre més.

Dos segles més tard, els alemanys perfeccionarien el mecanisme i aconseguirien reduir la mida. D’aquesta manera la burgesia del segle XVI ja podia lluir aquest enginy de preu elevat.

Cada vegada els rellotges es desfasaven menys i al segle XVII ja s’incorporava la minutera i la secundària. Al segle XIX, l’electricitat va revolucionar aquest món amb aparells molt més precisos.

Aquarel·la de la plaça Major o Mercadal de Vic amb l'edifici de Can Girbal.

Temps oblidat

Qui més qui menys ha fotografiat la indescriptible plaça Major de Vic. Però, sense por a equivocar-me, jo diria que l’edifici de Can Girbal és un dels que menys apareix a les fotografies. Potser perquè no és el més destacable o perquè es troba a la banda de la plaça que rep menys estona de llum.

El cas és que sovint passa desapercebut el rellotge de pedra que llueix a la llinda d’una de les dues arcades. De fet, de tan discret com és, jo no el vaig descobrir fins a l’enèsima vegada de passar pel davant. Clar que, si vas un dissabte com faig jo, les parades del mercat no ajuden a observar bé els detalls.

Joan Girbal era un rellotger que tenia aquí el seu taller. Se sap que Girbal ja operava a Vic a finals del segle XIX. No obstant això, al dors del rellotge apareix la data 1909, potser de quan s’establí a la plaça Major.

Actualment els seus rellotges són objectes de col·leccionisme. Si veus un dels que he enllaçat més avall, trobaràs que és molt similar al de la façana.

El rellotge de Can Girbal de Vic, en un dels porxos de la plaça Major o Mercadal.

Lloc de comerç

La plaça Major de Vic també es coneix com a Mercadal. És un record de l’ús que ha tingut -i té- des de fa deu segles, quan probablement era l’indret on es trobava el fòrum romà. La privilegiada situació de la ciutat al camí que venia de Barcelona i menava cap a França, va afavorir el comerç.

En un principi aquest espai era tan sols un camp ras on tenia lloc el mercat. Al llarg dels segles les construccions han anat configurant i tancant la plaça que, tot i els lògics canvis en les façanes, l’aspecte s’ha mantingut pràcticament inalterat.

Les cases porticades, que tenien una amplada establerta, van anar sorgint a partir del segle X, a mesura que s’establiren els artesans. És interessant comentar que una part de la plaça es trobava sota la jurisdicció episcopal i l’altre pertanyia als senyors de Moncada.

Durant l’etapa barroca (segle XVIII), la plaça adquireix, més o menys, l’aspecte actual. Amb la industrialització del segle XIX, s’afegiren terceres plantes i es realitzaren obres en diversos habitatges per tal d’englobar dues o tres parcel·les, pràctica que es mantindrà també a principis del segle XX. L’edifici on es troba el rellotge de Can Girbal de Vic correspon a una d’aquestes obres.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: plaça Major, 5. Vic

Saber més

Què veure a prop