Rondaller

Capella de Santa Escolàstica al monestir de Sant Cugat del Vallès.

Tot i l’interessant i ben conservat nucli medieval, probablement mai hauries sentit a parlar de Núrsia -Norcia en italià- si no hagués estat pel naixement d’uns bessons, que al segle V plantarien al mapa aquesta ciutat situada a uns cent setanta quilòmetres de Roma, terra endins.

Dels dos germans, el que s’emporta la fama és Benet, qui va escriure la Regla que duu el seu nom i fundà l’orde benedictí i l’abadia de Montecassino. Eclipsada per la vida de Benet, Escolàstica també va fer de les seves, però sempre a l’ombra -aquí pots llegir dirigida– del seu germà. Com Benet, ella també fundà un monestir per monges a prop del que el seu germà governava a Cassino. Un segle més tard, el papa Gregori narrava, amb més anècdotes que no pas realitats, la vida d’Escolàstica, motiu pel qual no és molt el que sabem d’ella.

Diu que un cop l’any, ambdós germans es trobaven a mig camí dels respectius monestirs per petar la xerrada. En la darrera trobada, sabent que s’acostava la fi de la seva vida, Escolàstica implorà Déu per tal que Benet es quedés més estona amb ella. I sembla que fou escoltada, ja que s’originà una tempesta que obligà Benet a quedar-se fins al matí. Poc després, Escolàstica va morir. Tenia 67 anys. Benet la va enterrar al lloc on mesos més tard ell també seria sebollit.

De Núrsia a Sant Cugat

Durant l’edat mitjana, el culte als dos germans passaria a terres franceses i d’aquí arribaria fins a Vic on fins i tot es conservava un peu de la senyora. Fundat per monjos benedictins, no és doncs estrany que al monestir de Sant Cugat del Vallès, hi hagi una capella dedicada a la germana de Benet.

Actualment -perdona la meva sinceritat-, aquesta capella que sembla refeta com per cobrir l’expedient, no desperta un gran interès. Exceptuant el retaule barroc mutilat durant la Guerra Civil i una pica baptismal renaixentista, provinent d’un altre lloc, la resta és -opinió meva molt personal- oblidable.

Unes pintures relaten la mort d’Escolàstica i les converses amb el seu germà. Al sostre, entre recaragolades decoracions pots veure, pintades molt matusserament, diverses abadesses amb una corona que simbolitza la virginitat. Situa’t ara sota l’arc d’accés a la capella i aixeca el cap fins que ens petin les cervicals Descobriràs un curiós detall: una bota. Es tracta de l’escut dels Sabater.

De sabater a marquès

Sembla que hem de buscar a Calaf l’origen del llinatge dels Sabater, on podria ser que haguessin començat treballant precisament en aquest ofici. Diverses branques familiars van anar a parar a València i a Mallorca, per un tal Jaume Sabater qui acompanyà Jaume I a conquerir aquests territoris -segle XIII-. La majoria d’escuts d’aquests llinatges, presenten una -o més d’una- sabata o bota.

El marquès Antoni de Sabater i de Copons residia a Barcelona, on va ser cap de la junta provisional administradora del municipi. També fou regidor de Lleida. Durant el setge de Barcelona de 1714 fugí a Mataró, ja que estava del costat dels partidaris de Felip d’Anjou. També tenim que al segle XVIII, un tal Marià de Sabater va arribar a marquès i vescomte, mèrits atorgats per la defensa de Cervera, durant l’anomenada Guerra del Francès. Sembla que aquest mateix senyor va ser regidor de Girona

Comenta la pàgina oficial de turisme de Sant Cugat del Vallès, que la capella de santa Escolàstica va ser patrocinada per la família Sabater i també pels Meca. Així mateix, comenta que durant la guerra de Successió, els Sabater fugiren i es refugiaren a Montserrat, abadia també benedictina i on -no cal dir-ho- hi ha una capella dedicada a la germana de Benet de Núrsia.

Resulta curiós que un cognom que sovint pertany a un gremi sota el patronatge de sant Marc o sant Crispí, triés una santa més aviat relacionada amb la pagesia, per allò de les tempestes. Potser la raó l’hem de buscar en el peu de la santa conservat a Vic.

De còpies i plagis

Ara situa’t sota la cúpula de la capella i veuràs com un sol resplendent estén vuit raigs pel sostre. Al final de cada raig hi ha un angelet, tan mal pintat com la resta de decoracions de la sala. Damunt del sol, un colom sembla que pot simbolitzar el descens de l’Esperit Sant. També pot tractar-se d’una al·legoria a Escolàstica qui, segons les cròniques, la seva ànima es va enlairar als cels en forma de colom.

El nombre vuit representa la resurrecció, l’inici d’un nou període. Recorda que durant la Pentecosta, és a dir, cinquanta dies després de la resurrecció de Crist, l’Esperit Sant s’aparegué als apòstols en forma de llengües de foc. Per altra banda, el relat bíblic sovint compara Jesús amb un sol resplendent que il·lumina el creient. També hi ha qui afirma que la tercera persona de la Trinitat està representada per vuit símbols. En fi, que cadascú opini el que li sembli.

Per acabar, acosta’t fins a la capella de Sant Bartomeu -la tercera a l’esquerra-. Si observes el sostre, et sorprendrà veure el mateix tema. Només es diferencia en el fet que el sol, el colom i els caps dels angelets són en relleu. Qui va copiar a qui?

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: plaça d’Octavià, 1. Sant Cugat del Vallès

Saber més

• Escolàstica de Núrsia: wikiwand.com – monacato.blogspot.com
• El peu vigatà de santa Escolàstica: joanarimanyjuventeny.cat
• Capella de Santa Escolàstica: visitsantcugat.cat
• Marià de Sabater: enciclopedia.cat – wikiwand.com
• Escut Sabater: blasonari.net
• Antoni de Sabater: enciclopedia.cat
• Esperit Sant: wikiwand.com
• Els 8 símbols de l’Esperit Sant: aciprensa.com

Què veure a prop

• Capella de la Pietat de Sant Cugat del Vallès
• L’escut del monestir de Sant Cugat del Vallès
• Mural ceràmic de M. Carme Canals
• Casa Monés de Sant Cugat del Vallés
• Excursió per Collserola
• Cerdanyola del Vallès
• Sant Pau de Riu-Sec