Inventant castells

Inventant castells

L’escut del monestir de Sant Cugat del Vallès.

Els romans, que eren prou espavilats, s’adonaren allà pel segle I, de la situació estratègica de l’indret que ara coneixem com a Sant Cugat del Vallès. És possible que ja en aquell temps es dediquessin al conreu de la vinya.

Quatre segles després, el petit nucli es protegeix amb una muralla amb torres que va quedar inacabada. En cap moment dona a entendre que es tracti d’un castell. Al segle VI es reaprofita una petita construcció funerària per tal de destinar-la al culte, probablement dedicada a sant Cugat.

Nascut al segle III a la zona que ara coneixem com a Tunísia, Cugat va venir a Barcelona a escampar el cristianisme per terres catalanes. Però en aquell temps, els catalans no devíem ser massa hospitalaris i durant la persecució de Dioclecià, li van tallar el cap, suposadament al lloc on ara s’aixeca l’imponent monestir.

Algunes cròniques sobre la seva vida, escrites posteriorment, semblen mostrar un interès per relacionar el sant amb aquesta vila per tal de legitimar el culte.

Plafó ceràmic amb l'escut del monestir de Sant Cugat del Vallès a la capella de Sant Bartomeu.
Capella de Sant Bartomeu.

Cercant les arrels

També trobem que, cap al segle XII es documenta l’indret com a castrum Octavianum. Això voldria dir que allà existia un centre militar romà, on Cugat podria haver estat martiritzat. Molt sovint, el mot castrum s’ha utilitzat per a designar el lloc on hi havia un castell feudal, però no sempre és així.

En primer lloc es creia que Octavià feia referència a l’octau mil·liari de la via romana, on va ser martiritzat el sant. Tot plegat per tal de justificar la presència del cos del sant.

Una altra teoria afirma que el nom provenia d’un tal Octavianus, probablement un important governador delegat per l’emperador. Podria haver estat aquest personatge el responsable de fortificar la vila que, insisteixo, en cap cas es parla de castell.

Escut del monestir de Sant Cugat del Vallès a la capella de Sant Benet.
Capella de Sant Benet.

Altres veus pretenien relacionar la fundació de la suposada fortalesa, amb l’emperador Octavi August, que pretesament va donar origen al monestir.

I és d’aquesta manera com, d’una manera quasi obsessiva, trobem arreu l’escut del monestir de Sant Cugat del Vallès, on apareix el suposat castell. Una forma de reforçar el llegendari origen del recinte monàstic.

De fet, aquí, el mot castrum indicaria el poder exercit pel monestir de Sant Cugat, que emmurallat i com si fos un castell, estava vinculat a la defensa, govern i jurisdicció del territori.

La condició de castell seria doncs, una manera utilitzada pels monjos per exigir subordinació als vasalls.

Escut del monestir de Sant Cugat del Vallès a la capella de Sant Bartomeu.
Capella de Sant Bartomeu.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: plaça d’Octavià, 1. Sant Cugat del Vallès

Saber més

Què veure a prop