El claustre de São Vicente de Fora de Portugal.
Això d’explicar faules és més antic que l’escalivada. Dos mil anys abans de la nostra era, a Mesopotàmia ja explicaven històries breus protagonitzades per animals. La faula és precisament això: un relat curt on els animals es comporten com les persones i al final hi ha un missatge moral.

Faulistes històrics
Potser el faulista més conegut de l’antiguitat és Isop. Aquest llegendari personatge de qui fins i tot es posa en dubte la seva existència, va viure al segle VII abans de la nostra era. Diuen que era esclau a Grècia, que obtingué la llibertat i se la passà escrivint.
De totes maneres, sembla que moltes de les faules que —suposadament— va escriure, ja les havien escrit els egipcis mil anys abans que ell. Segles després, tenim que el poeta grec Fedre s’inspirà en les faules d’Isop i en va escriure un bon grapat d’aquestes historietes moralitzants.

Són molts els escriptors que en algun moment han conreat aquest estil, de vegades per alliçonar els escolars i d’altres per criticar comportaments humans o fets polítics. Segurament et sonen noms com Samaniego, Iriarte o La Fontaine.

Poetes i artistes
La cigala i la formiga, la llebre i la tortuga o el corb i la guineu, són algunes de les faules més conegudes de Jean de La Fontaine. Aquest poeta i dramaturg francès del segle XVIII, es va inspirar en altres escriptors, per escriure prop de 250 faules amb les quals criticava tot el que li passava pel cap.
Als segles XVIII i XIX es publicaren les faules de La Fontaine en diversos toms, il·lustrats per importants artistes. Un d’ells fou Jean-Baptiste Oudry, pintor i gravador francès. Per la seva destresa en pintar animals, va ser nomenat pintor oficial de la casa reial i vivia en un habitatge al Louvre. També destacà en el disseny de tapissos d’estil rococó.

El claustre de les faules
El monestir de São Vicente de Fora, rep aquest nom precisament perquè va ser construït fóra de les velles muralles de Lisboa. Està dedicat a Vicenç d’Osca —segle IV—, ja que sis segles després de ser martiritzat i mort a València, traslladaren les restes a la capital portuguesa, esdevenint patró de la ciutat.
Al segle XVII es va construir aquest monestir agustinià i una descomunal església. Tot i que poc freqüentat pels turistes, el lloc és conegut pels espectaculars panells de mosaics del segle XVIII, amb escenes variades, de les quals en parlo en aquest altre article.

Crítiques il·lustrades
Sempre utilitzant tonalitats blaves, segons la influència holandesa, els trenta-vuit panells del claustre superior reprodueixen diverses faules escrites per La Fontaine, amb il·lustracions extretes de l’edició realitzada per Oudry el 1755.
La Fontaine va escriure les faules mentre regnava Lluís XIV, monarca poc amic d’oposicions. El poeta aconseguí criticar la societat en què vivia sense provocar ningú obertament. Pots llegir algunes a l’enllaç de més avall.

Antigament, els panells antigament es trobaven a la paret que tapava les arcades del claustre superior. Quan fa uns anys es va decidir obrir les arcades i tancar-les amb vidre, els plafons foren col·locats al lloc de pas.

Finalment, la pregunta és, per què es troben al claustre de São Vicente de Fora, és a dir, en un lloc religiós? Doncs em sap greu, però no tinc la resposta.

INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Mosteiro de São Vicente de Fora. Lisboa
Saber més
- Faula: wikiwand.com
- Isop: wikiwand.com
- Faules d’Isop: culturagenial.com
- Fedre: biografiasyvidas.com
- Faules xineses: um.es
- Faules de La Fontaine: fabulasdelafontaine.blogspot.com
- Jean de La Fontaine: wikiwand.com
- Jean-Baptiste Oudry: wikiwand.com
- La Fontaine em Lisboa, per M. F. Mónica
- Altres articles sobre Portugal: rondaller.cat






Genial com sempre! Bon article!
Gràcies!