El balcó de les dones

Unes rajoles noucentistes atribuïdes a Josep Aragay, a la casa Caballero Serrat de Vilanova i la Geltrú.

Simplement ho saps. Per molt amagada, ignorada i empolsegada que estigui, quan trobes alguna cosa excepcional, ho saps.

A la Rambla Principal de Vilanova i la Geltrú, unes rajoles decoren el balcó d’un habitatge. A causa de la distància, costen de veure. Però saps que són especials.

Les deu rajoles presenten diversos personatges que, hipòtesi meva, semblen al·ludir a una gran família. Les figures les veiem soles, en parella o en grup de tres. Sorprèn una noia nua, amb un cistell de flors, just al costat d’una dona vestida de dol -la vida i la mort? La joventut i la vellesa?-. Una dona sosté un nadó als braços i al seu darrere intuïm un mas. A les rajoles contigües hi ha una parella festejant i una altra amb vestits de diumenge, passejant sota els estels i la lluna, per una avinguda arbrada.

Cap dels personatges del costat esquerre tenen parella sentimental. Un xicot duu una flor a la mà, potser per oferir-la a noia de la rajola de baix, asseguda indolent amb el mar de fons. Tres noies dempeus, potser germanes, agafades pel darrere, com posant davant la càmera. Dues més assegudes en un banc de pedra sota els arbres. I una de molt ben vestida, muntada dalt d’un cavall amb una abundosa crinera.

Resulta curiós que la majoria d’escenes semblen tenir lloc a la primavera o a l’estiu. Per altra banda, sembla evident que les rajoles es van fer tenint en compte la forma del balcó, ja que hi ha dues en què el dibuix imita la corba del marc.

Casa Caballero Serrat. Rajoles noucentistes amb diversos personatges.
Fotografia: Xavi Serrano

Art incomprès

Només he trobat una referència directa a l’autor. Un article afirma que es tracta d’una desconeguda obra del barceloní Josep Aragay i Blanchar, polifacètic artista que va fer, entre altres, la decoració de la coneguda font de Santa Anna de Barcelona.

Ja de ben jove, Aragay va veure publicats els seus dibuixos a setmanaris com Papitu o El Patufet. Amb vint-i-dos anys va tenir l’oportunitat de la seva vida, que el catapultaria a la fama: Eugeni D’Ors, qui estiuejava a Vilanova i la Geltrú, li encomanà la direcció artística de l’almanac dels Noucentistes. 

Arran d’una exposició d’aquest destacat grup d’artistes, s’aficionà per la ceràmica, tècnica per la qual seria àmpliament reconegut. Fugint de la ciutat i d’influències estranyes, es va establir a Breda (La Selva), on tenia el seu taller i on també va ser regidor fins a la guerra civil, quan va ser empresonat per les seves idees polítiques i pràcticament oblidat.

Però Aragay també va ser dibuixant, escriptor, crític d’art i conferenciant no exempt de polèmica. Després de tornar d’un viatge per Itàlia, el seu estil va canviar radicalment i va ser bastant criticat.

La nova arquitectura burgesa

Actualment l’habitatge on trobem les rajoles es coneix com a casa Caballero Serrat, imagino que pels darrers inquilins. L’edifici, probablement de mitjans del segle XIX, va ser reformat el 1919 per Josep Masdéu i Puigdemasa, mestre d’obres barceloní. L’ensenyament de mestre d’obres es va crear el 1850 per tal de suplir la demanda constructiva davant la manca d’arquitectes. 

Masdéu va projectar diversos edificis, generalment torres i xalets per a la burgesia benestant. Ens trobem en un moment en què el modernisme havia passat de moda i les veus crítiques van girar els ulls cap al món clàssic grecollatí, més proper a la Mediterrània, considerat bressol de la civilització. 

Casa Caballero Serrat. Rajoles noucentistes amb diversos personatges.
Fotografia: Xavi Serrano

Estil efímer

Els nous ideals estètics i culturals plantejats per Eugeni d’Ors, van marcar aquesta curta però fecunda etapa, que va morir de cop amb la guerra civil. Mar, orenetes i atzavares van ser alguns dels elements preferits pels artistes noucentistes, mentre que els arquitectes projectaren edificis pràctics, evitant la decoració supèrflua. 

Tanmateix, en un intent d’integrar la dona en una societat moderna, aquesta va passar a ser tot un model d’inspiració, idealitzada en el llibre ‘La ben plantada’ en el qual d’Ors va evocar els valors femenins noucentistes, com el classicisme, el treball o la maternitat, entre altres. 

De fet, a les rajoles de la casa Caballero Serrat només apareixen quatre personatges masculins, enfront de les dotze figures femenines.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: rambla Principal, 40. Vilanova i la Geltrú

Saber més

Què veure a prop

També et pot interessar

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).