L’enveja també és creativa
El mural del Col·legi de Metges de Barcelona.
Considerada pel cristianisme com un dels pecats capitals, l’enveja és un estat mental que fa sentir malament a qui la pateix, per no posseir el mateix que un altre. Unamuno deia que aquest és el tret més característic dels habitants d’aquest país. I no va ser l’únic, ja que altres escriptors com Borges, Cervantes, Quevedo o Cela també van coincidir.
El Col·legi de Metges de Barcelona es va fundar el 1894, vint anys després que el dels Arquitectes. Tal com trobem a la pàgina oficial, la seva funció era la de “defensar els interessos col·lectius de la professió mèdica” així com “vetllar per la bona pràctica de la medicina i pel dret de les persones a la protecció de la seva salut”.
Quan els locals que el Col·legi tenia llogats a la Via Laietana es van quedar petits, es va decidir adquirir un solar al passeig de la Bonanova. L’allunyada situació respecte al centre, va provocar algun arrufament de nas entre els col·legiats.
Seguint l’avantguarda
Diuen les males llengües que la decisió de tenir un local propi va ser provocada per l’enveja de no voler ser menys que els Arquitectes, que des del 1962 tenien la flamant seu davant de la Catedral, realitzada Xavier Busquets.
Finalment, el 1965 s’aprovà l’avantguardista projecte presentat per Robert Terrades Via i Jordi Adroer Iglesias, respectivament director i catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Terrades era un ‘crac’ de qui segurament coneixeu l’Escola d’Enginyeria, la facultat de Geografia i Història i l’antiga torre de control de l’aeroport, totes tres a Barcelona.
A l’esquerra de l’entrada de la nova seu del Col·legi, Terrades va deixar un pany de paret nu, que seria decorat amb un gran mural ceràmic. L’obra, de més de dotze metre de llarg per dos i mig d’alt, dimensions més que respectables, va ser encomanada al pintor Joan Vila Grau, que formava tàndem amb el seu cunyat, el ceramista Jordi Aguadé.
A quatre mans
A mitjans del segle XX, col·locar un mural en una façana d’un edifici modern tampoc és que fos una idea innovadora. El fet interessant és que aquesta obra s’integra a l’edifici com un més dels volums desplaçats que defineixen la façana.
Vila Grau i Aguadé havien col·laborat diverses vegades realitzant murals ceràmics, com el de l’edifici Migjorn i l’edifici Delfí a Barcelona i també a l’àrea de servei de Lleida.
Tot i això, la pàgina web de Vila Grau sembla ignorar aquestes obres. L’artista passarà a la història només pels -meravellosos- vitralls que ha fet per al temple de la Sagrada Família.
Probablement les seves millors obres van començar a ser realitzades a partir dels anys seixanta, quan va fugir de la figuració i es va endinsar de ple en l’abstracció. El mural del Col·legi de Metges és un bon exemple.
Volums abstractes
Segons com, encara sembla que puguem endevinar alguna forma que recorda vagament algun instrument mèdic i, fins i tot, teixits del cos humà. Però segurament és fruit de la meva imaginació. Tal com comenta més avall el seu fill, Vila Grau es va inspirar en les “formes, maneres i recursos del taller de Jordi Aguadé”.
Per altra banda, la brillant trajectòria del ceramista Jordi Aguadé el va dur a explorar les possibilitats dels esmalts cuits, creant dissenys que, encara ara semblen actuals i moderns. Ho podeu comprovar amb les rajoles que revesteixen alguns edificis dels anys setanta o les vaixelles i jocs de cafè de formes exquisides.
La novetat aportada en aquest mural és la volumetria del conjunt i l’escala de les formes. Les rajoles planes han donat pas a formes ressaltades pel relleu i per diverses incisions que deixen veure la base de terra cuita nua.
El mural va ser realitzat el 1968, el mateix any que s’inaugurà l’edifici amb l’assistència de les autoritats civils, militars i religioses, com tocava en aquells temps. Les mateixes males llengües mencionades abans, també van establir algun paral·lelisme amb el mural que decora la seu dels Arquitectes. Aix, l’enveja que tot ho corroeix!
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer Vilana, 1. Barcelona
Saber més
- Enveja: wikiwand.com
- Col·legi de Metges de Barcelona: comb.cat – barritrestorres.blogspot.com
- Robert Terradas i Via: wikiwand.com
- Joan Vila Grau: joanvilagrau.net – pàgina d’Instagram – rondaller.cat
- Jordi Aguadé: artenbuff.com
- El mural como volumen, per G. Carabí
Moltes gràcies per l’esment a l’article.
I encara més pel comentari sobre la meva feina d’il.lustració.
Ben atentament, Jordi Vila Delclòs.
Gràcies a tu. Per a mi és tot un privilegi haver pogut comptar amb la teva col·laboració, que m’ha permès enriquir l’article i a més he conegut la teva obra.
Per cert, fa poc vaig “descobrir” un mosaic del tàndem Vila Grau – Aguadé, en una farmàcia de Granollers. Ho comento per si no en tenies constància. El tinc pendent de dedicar-li un article.
Gràcies per aquest article tan ben documentat i elogiós. Algunes coses que voldria comentar:
Teniu raó respecte a la web. S’està refent per a poder-hi afegir tota la seva obra pictòrica (un recull o tria), la seva obra al capdavant de l’Estudi de disseny Vila Grau, i la gran col.laboració amb el ceramista Jordi Aguadé. I un petit aclariment; preguntat per mi mateix, el meu pare sempre explica que les formes del mural, que va ser el 1er gran mural conjunt, era inspirat en les formes, maneres i recursos del taller de Jordi Aguadé, el seu cunyat.
Per veure més obra de Joan Vila Grau, es pot visitar el seu Instagram: @joanvilagrau_art
Ben atentament, Jordi Vila Delclòs
Benvolgut Jordi,
En primer lloc, moltes gràcies pel vostre comentari, així com pels aclariments, dels quals acabo de fer esment a l’article. He afegit també l’enllaç a la pàgina d’Instagram (que m’ha semblat molt interessant i m’he afegit com a seguidor). Aprofito la benentesa per felicitar-lo per la vostra magnífica tasca com a il·lustrador. He visitat la pàgina i he quedat molt sorprés per la gran qualitat de les obres.